| Parróquia Santa María de Palamós |
|
Pero por otro lado también supuso un alto grado de
bienestar para sus moradores, por los beneficios del
comercio y la pesca.
verdadero
motor económico de Palamós hasta la llegada del
turismo.
L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE PALAMÓS
Es una recopilación de datos inéditos encontrados en los
protocolos notariales de Palamós, conservados en el Arxiu
Històric de Girona, y en diferentes series y legajos del
Arxiu Diocesà de Girona.
Entre los más importantes, hay que mencionar que el año 1439 se iniciaron las obras para la construcción del templo actual de Santa Maria de Palamós. Antes había existido una capilla, desde el año 1371, y otra iglesia más pequeña en el mismo sitio actual donde se levanta la iglesia parroquial. Esta pequeña iglesia fue desmontada, girando el sentido original de construcción, del eje Este-Oeste, al de Norte-Sur, por problemas de espacio. En el artículo también se transcriben los capítulos o acuerdos para las diferentes etapas de construcción. Tambien se citan los diferentes nombres que tuvieron las capillas laterales a lo largo de los años. También hay los datos más relevantes de la construcción de la capilla Fonda, financiada por los condes de Palamós, Ventura Fernández de Córdoba y su marido, José de Guzmán, Vélez, Ladrón de Guevara. |
 El
INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ,
dentro del Patronato "Francesc Eiximenis", publica cada año,
desde 1981, un libro compendio de los trabajos de
investigación realizados dentro del ámbito de la comarca del
Baix Empordà.La primera junta directiva del Instituto la formaron: Lluís Esteva i Cruañas (presidente), Joan Badia i Homs (secretario) y Pere Caner i Estrany (tesorero). Como vocales había: Montserrat Darnaculleta i Poch, Josep Escortell i Cerqueda, Lluís Pallí i Buxó, Nèstor Sanchis i Guerrero y Jordi Cama i Rivas. Sin ánimo de desmerecer a nadie, entre los colaboradores en la publicación de los trabajos de investigación, a parte de los ya citados de la junta directiva, citaré a: Francesc Aicart i Hereu, Jaume Aymar i Ragolta, Lluís Batlle i Prats, Josep Calzada i Oliveras, Josep Clara i Resplandis, Anna Maria Corredor i Plaja, Maria Mercè Costa, Pere Gifre i Ribas, Benet Julià i Figueras, Jaume Marquès i Casanovas, Josep Maria Marquès i Planagumà, Maria Aurora Martín i Ortega, Pere Molas i Ribalta, Josep Maria Nolla, Carles Roqué i Pau, Joan Torrent i Fàbregas y Maria Vilar i Bonet. Trabajos de investigación realizados per el autor de esta página web, publicados en los citados libros: 
NOTA SOBRE LA CAPELLA DE LA
PIETAT (PALAMÓS)
Trabajo de investigación realizado para demostrar que la
capilla de la Pietat no había sido nunca la antigua o
primitiva iglesia parroquial de Vila-romà.
Desde muy antiguo había la creencia popular, compartida por los historiadores que habían tratado el tema, que la capilla de Nostra Senyora de la Pietat era la antigua sede de la iglesia parroquial de Vila-romà. Según los datos que figuran en las Visitas Pastorales de los obispos de Girona, en diferentes testamentos encontrados en el Arxiu Històric de Girona y según la información extraída de los capbreus de los años 1315, 1511 y otros,  se
ve claramente que la confusión tuvo el origen en el cambio
de nombre del patrón de la capilla. Hasta la segunda mitad
del siglo XV (aproximadamente hacia el año 1475), la capilla
era conocida por el nombre de Sant Romà. Después cambió a
Nostra Senyora de la Pietat, pero conservando en su interior
un altar dedicado a Sant Romà, con dos pinturas
representando escenas de la vida y martirio del santo.Por otra parte, una sentencia arbitral del año 1191 (ADG, Rúbriques Vermelles, núm.58), cita la posición en aquel momento de la primitiva iglesia de Santa Eugènia de Vila-romà, al frente de la riera Albi (Aubi), muy lejos de la capilla de la Pietat. Por desgracia la capilla fue destruida en el proceso de construcción de la nueva fábrica Vincke, ahora Hutchinson España, con la completa pasividad del Ayuntamiento de Palamós. 
RETAULES DEL SEGLE XVI A PALAMÓS, VILA-ROMÀ I VALL-LLOBREGA
Recoge los contratos o capítulos para la construcción o
pintado de retablos en las parroquias Palamós, Vila-romà i
Vall-llobrega, a lo largo del siglo XVI.
De la parroquia de Santa María de Palamós hay el pintado del retablo del altar mayor de la capilla de Nostra Senyora de Gràcia (1560), la construcción del retablo del altar mayor de la iglesia parroquial de Santa María de Palamós (1580) y del retablo de la capilla lateral del Roser (1587). De la parroquia de Santa Eugènia de Vila-romà hay la construcción del retablo del altar mayor de la iglesia parroquial (1573) y del pintado (1578). De la parroquia de Sant Mateu de Vall-llobrega hay el pintado de los retablos del altar mayor y del altar de Nostra Senyora (1570). 
EMPLAÇAMENT DEL PALAU REIAL DE PALAMÓS 
La localización del Palacio Real de Palamós también había
sido motivo de confusión entre los historiadores que lo
habían investigado. Todos ellos lo situaban en el Pedró, en
un lugar en que la tradición popular conocía por el nombre
de "el castell" (el castillo).
Repasando las escrituras de compraventa de casas y tierras dentro del casco urbano de la villa de Palamós, encontré una, con fecha del año 1429 (AHG, Notaria de Palamós, núm.510; 25-06-1429), que se refería a una casa que lindaba por levante con la calle Mayor y por poniente con el patio del Palacio. Reuniendo los datos de multitud de escrituras de transacciones de casas y solares en esta zona, se puede acotar exactamente la ubicación del Palacio Real. Era situado dentro del espacio comprendido entre la plaza del Forn, la calle Notaries, la calle Canó y la Planassa, precisamente sobre hoy en día hay el bar "El Castellet". La furia de los turcos de la escuadra de Barba-roja, el 1543, incendió y casi derrumbó por completo el antiguo palacio. Sobre sus restos ahora hay un patio, muy cerca de la plaza del Forn. Finalmente se ha de añadir que el palacio o casa fortificada ya existía antes de la fundación de la villa, seguramente era la única edificación existente en aquella rada nombrada "Palamors". Su origen es por ahora desconocido. 
ELS QUATRE GENETS DE L'APOCALIPSI
Josep Carreras,
teixidor de lli de 76 anys, i Joan Botet, pescador de 73
anys, ambdós habitants de Palamós, es presentaren el dia 15
d'octubre de 1721 davant del notari Pere Prats i, després
dels corresponents juraments, varen fer el següent
testimoniatge, "... és veritat que de temps de llur
record, que serà de més de 60 anys, en est país de l'Empordà,
entre pesta (que Déu nos preserve) y guerras, sempre se ha
estat patint; que mai hi ha hagut sis anys de pau y
tranquilitat. Y assenyaladament tenen record de la guerra hi
hagué fins lo any 1655 o 1656 y, després, de la guerra hi
hagué en la dazena de 1660. Y després de las guerras hi ha
hagudas desde 1673 fins vuy, que casi són estadas contínuas,
entrant molts anys los exercits de França en lo Empurdà y
fent citis de plassas, devestant lo pahís y fent contrubihir
als pobles ab grans contribucions y secajant molts de
aquells....".
Josep Carreras i Joan Botet fonamenten la seva declaració en dos fets molt significatius, la pesta i la guerra, com als genets que varen portar a Palamós, en concret, i a l'Empordà en general, a la ruïna total. Com a conseqüència, també es va patir molta fam i la falç de la mort va senyorejar durant molts anys la nostra vila. La història de la vila de Palamós es coneix principalment per la informació obtinguda a partir dels pergamins i demés documents conservats a l'Arxiu Històric de Palamós, així com d'altres documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En aquest treball, basat fonamentalment en els documents deixats pels successius notaris de Palamós i en els llibres d'actes i de clavari, s'aprofundirà en els petits detalls o fets quotidians protagonitzats pels veïns de la vila, mitjançant els quals podrem comprendre i reviure una part de la seva història, precisament la més dolorosa, i segurament la menys coneguda, que varen patir els nostres avantpassats durant el període comprès entre els anys 1630 i 1750, època en què a Catalunya varen succeir tot un seguit de fets condicionants del nostre "estatus" actual envers la resta de l'Estat. No cal fer gaire comentaris al que ens varen deixar escrit per a comprendre, en tota la seva magnitud, aquest drama. Sigui aquest treball d'investigació un homenatge al sofriment dels nostres avantpassats. Hasta aquí la transcripción de la Introducción del artículo. En la villa de Palamós, a lo largo del período citado en el título del artículo, aparecieron los cuatro jinetes del Apocalipsis: El primer jinete fue la peste de los años 1652 y 1653, que causó la muerte a más de 400 personas. El segundo jinete fueron las continuas guerras contra los franceses y los españoles, en las que la mayor parte de las veces Palamós era un objetivo de primera magnitud, por su puerto y por ser plaza de armas muy importante. El tercer jinete fueron las deudas acumuladas por las continuos gastos en armamento y para el mantenimiento de las tropas. Muchos oficiales y soldados se alojaban en las casas particulares. Las deudas sin duda generan la miseria y el hambre. El cuarto jinete, la muerte, precisamente de los más débiles: los niños y los pobres y los enfermos, como consecuencia de la acción de los otros tres jinetes. 
INVENTARI DEL CASTELL DE VILA-ROMÀ (1411)
El castell de
Vila-romà havia estat, abans del segle XIV, la residència
dels senyors d'un dels dominis més importants a les
parròquies de Vila-romà i Vall-llobrega. Ara per ara no es
coneixen els seus orígens ni la data de la construcció. L'any 1277, el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, va comprar-lo per 45.000 sous als marmessors de Pere Alemany, últim senyor d'aquesta família que el va posseir. Quan morí Pere de Castellnou, la propietat va passar als successius bisbes de Girona. El 3 dels Idus de gener de l'any 1328, el bisbe Pere d'Urrea, al permutar la titularitat de la diòcesi de Girona per la que tenia el bisbe Gascó de Montcada a Osca, va fer inventariar tots els béns de la Mitra, entre ells, el castell de Vila-romà. L'inventari fou publicat, l'any 1947, per Lluís BATLLE i PRATS als Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, dins el treball, Inventario de la Biblioteca Episcopal de Gerona y de los bienes propiedad de la Mitra en el año 1329. Sembla ser que aquest era, fins ara, l'únic inventari conegut del castell de Vila-romà. El senyor feudal, en aquest cas el bisbe, no cuidava personalment de l'administració dels seus dominis ni de les relacions amb els seus vassalls. Per aquesta funció nombrava procuradors i batlles de "sac". Un d'aquests batlles, Ramon d'Arenys, fou nombrat pel bisbe Berenguer de Cruïlles, l'any 1360, i entre els pactes que figuraven en l'escriptura de nominació hi ha una clàusula per la qual ell i la seva família havien de fer continua residència al castell, deixant el seu mas Arenys. Aquesta clàusula va ser cabdal per a poder gaudir, avui dia, d'un altre inventari del castell de Vila-romà. Com és ben conegut, les Constitucions Generals de Catalunya, promulgades a Perpinyà, obligaven a la vídua a fer inventari dels béns del marit si volia tenir-los hipotecats. Aquest requisit havia de complir-se abans d'haver passat 30 dies des de la coneixença de la seva mort. L'esmentat Ramon d'Arenys va morir l'any 1411 en una cambra del castell i, per tant, la vídua, Margarida, va haver d'inventariar tots els béns del seu marit incloent els que tenia dins el propi castell. L'inventari fou començat el dia 20 de març i l'acabaren el 27 d'abril en una casa que posseïa a Sant Joan de Palamós. 
Segons les dades aportades per l'inventari de l'any 1328 es
dedueix que, en aquell moment, no l'habitava ningú de forma
habitual, sinó que servia, més que res, per a emmagatzemar
els productes de les tasques agràries, tals com gra, vi i
oli. Encara hi havia algunes armes, ballestes principalment,
i alguns escuts, segurament record del temps en què fou
residència del "milites" Pere Alemany. No dóna referències
del seu estat, però sí que s'esmenta que havia sofert una
reparació.En canvi, l'inventari de l'any 1411 és molt més interessant pel fet que foren anotades les coses més inversemblants i, per això, és possible treure'n una visió molt més complerta de com era i com vivien els seus habitants. Si el comparem amb l'anterior, es veu que hi ha igualment un celler, dues cuines, un graner, un rebost, el pòrtic, l'entrada i tres cambres, però s'hi ha afegit una altra edificació anomenada "Palau", amb l'entrada corresponent, i una capella dedicada a Sant Antoni i una altra cambra anomenada "Tirboll". Entre els utensilis i altrescoses inventariades, cal esmentar com a curioses i que pressuposen que era habitat com si es tractés d'un mas qualsevol, un didal de cosidora, un pot de terra de València amb confi |
