QUÈ EN SABEM DE JESÚS?

SENSE ESPOSA NI FILLS  Jesús no es va casar. Això no era ben vist per la societat del seu temps. Tampoc era ben vista la dona que no tenia o no  podia tenir fills. El poble jueu tenia una visió positiva i joiosa de la sexualitat.

Perquè no es va casar?  No sembla motivada per un ideal  ascètic, semblant als monjos de Qumram i els terapeutes d’Alexandria. El seu estil de vida no és el dels ascetes del desert. Jesús menja i beu amb pecadors.  Tampoc es veu en Jesús  un rebuig de la dona. Jesús les accepta com a deixebles. Segurament tenia un afecte especial per Maria Magdalena.

Tampoc tenim dades per sospitar que Jesús escoltés una crida especial de Déu a viure sense esposa.

La vida de cèlibe tampoc s’assembla a la de Joan Baptista. Jesús no és un home del desert. Jesús sorprèn pel seu estil festiu de la vida.

La raó més plausible  de la seva vida cèlibe és que Jesús es va consagrar totalment al “ Regne de Déu” com la passió de la seva vida.

Si Jesús no conviu amb una dona no és perquè depreciï el sexe o menysvalori la família. Jesús no abraça una esposa però  es deixa tocar per prostitutes amb gran escàndol dels escribes i fariseus, mentre aquestes dones abandonen la seva vida irregular.. No té uns fills propis però abraça i beneeix els infants.

P R E G À R I A :

Senyor Jesús,

feu-nos una comunitat oberta, confiada i pacífica, envaïda pel goig del vostre Esperit Sant.

Una comunitat entusiasta, que sàpiga cantar la vida, vibrar davant la bellesa,

estremir-se davant el misteri i anunciar el Regne de l'amor.

Que portem la f esta en el cor encara que sentim la presència del dolor en el nostre camí, perquè sabem, Jesús ressuscitat,

que vós heu vençut el dolor i la mort.

Que no ens acovardeixin les tensions

ni ens ofeguin els conflictes que puguin sortir entre nosaltres, perquè comptem -en la nostra debilitat amb la  força creadora i renovadora del vostre Esperit Sant.

Regaleu, Senyor, a aquesta família vostra una gran dosi de bon humor perquè sàpiga desdramatitzar les situacions difícils

i somriure obertament a la vida.

Feu-nos experts en desfer nusos i trencar cadenes obrir solcs i tirar llavors,

curar ferides i mantenir viva l'esperança.

I concediu-nos de ser, humilment, en un món abatut per la tristesa, testimonis i profetes de la veritable alegria.

ACOLLIR, COMPRENDRE, ACOMPANYAR. . .

Aquest cap de setmana se celebra el DIA PASQUAL del MALALT. A redós de la nostra Parròquies hi ha un Equip de persones voluntàries per a un servei als malalts i a la gent gran, en el sentit que –si escau- de visitar-los, d’acompanyar-los, de pregar amb ells, de dur-los la Comunió, hi estan ben disposades a fer-ho. Aquest Equip és un grup obert a totes les persones interessades i seria convenient que si afegissin més persones.

Benaurances del bon acompanyant. D’acord

amb aquest text, és «benaurat el qui amb silenci sap arribar al malalt; el qui fa

de l’amabilitat la millor de les tècniques;

 el qui sap gastar el temps amb el qui pateix; el qui comunica al malalt goig i esperança; el qui roman al costat del malalt compartint la fe, l’esperança i l’amor; el qui defensa els drets justos dels qui no tenen veu; el qui davant el patiment és capaç d’irradiar serenitat; el qui comprèn que el malalt té necessitat d’afecte; el qui, com el bon samarità, no passa de llarg davant el qui sofreix.»

Unes accions i unes actituds que, en definitiva, haurien de ser entre nosaltres pa de cada dia.

QUÈ EN SABEM DE JESÚS ?

VIDA DE TREBALLADOR 

No sabem amb certesa si Jesús va poder tenir altra formació a part de la que va rebre a casa. Segurament molta influència per part de Josep. No sabem si va aprendre a llegir i escriure. Tot fa pensar que Jesús tenia un talent i intel·ligència natural que compensava el baix nivell de la seva formació cultural  Només les classes dirigents, aristocràcia, escribes, i doctors de la Llei, monjos de Qumram tenien mitjans: llibres, pergamins, tinta..

Va prendre un ofici per guanyar-se la vida:Artesà de fuster però també la pedra i el ferro. Natzaret era un poble petit i calia treballar a altres llocs; tal vegada a Séforis, 5 kms. I que estava en reconstrucció. Havia estat arrasada quan Jesús tenia 6 anys.

La vida de la família de Jesús era pobre però no miserable(esclaus, pidolaires) No com un pagès, més aviat com un jornaler que buscava treball cada dia.

PREGÀRIA

Estimar, és creure en l’altre.

Estimar, és descobrir l’altre.

Estimar, és donar-se a l’altre.

Estimar, és acceptar l’altre.

Estimar, és valorar l’altre.

Estimar, és fer créixer l’altre.

Estimar, és obrir-se amb tota sinceritat a l’altre.

Estimar, és buscar la felicitat de l’altre, i buscant-la, trobar la pròpia.

Estimar, és una experiència humana, entranyable, de cada dia,

difícil de descriure, sempre més gran.

L’amor és confiança.

L’amor és respondre a les necessitats de l’altre.

L’amor se’ns posa a les mans, a fi de fer-lo créixer amb el nostre esforç.

L’amor és veritable quan és de cada dia i de tots els dies.

L’amor es recolza en el ser, no en el tenir.

L’amor que es treballa, no mor mai.

L’AMOR DÓNA SENTIT A LA VIDA.

Senyor, ensenyeu-nos d’estimar i que en l’amor us puguem descobrir,

tot donant-nos als altres, acceptant-los i valorant-los tal com són

i pel que són, més que no pas pel que tenen o poden arribar a ser.

Feu-nos capaços d’obrir-nos als altres,

sobretot a llurs necessitats, neguits i foscors

per tal que des del vostre amor puguem aportar

un xic de llum i escalfor a llurs vides i històries.

Pel cristià, viure és estimar !

“Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres” Jo 13, 31-33a-34-35

L'estil d'estimar de Jesús és més i més peculiar. No s'acosta a les persones buscant el seu propi interès o satisfacció, la seva seguretat o benestar.

Només sembla interessar-se a fer el bé, acollir, regalar el millor que ell té, oferir amistat, ajudar a viure.

Ho recordaran així anys més tard en les primeres comunitats cristianes: «Va passar tota la seva vida fent el bé». Per això, el seu amor té un caràcter servicial. Jesús es posa al servei de qui ho poden necessitar més.

Fa lloc en el seu cor i en la seva vida a

qui no tenen lloc en la societat ni en la preocupació general de la gent.

Defensa els febles i petits, els quals no tenen poder per a defensar-se a si mateixos, els quals no són grans o importants per a gaire ningú. S'acosta

a qui estan sols i desvalguts, els quals no tenen a ningú.

Per contrast, és corrent, entre nosaltres, estimar als qui ens aprecien i sentim que ens estimen de debò, ser afectuosos i atents amb els nostres familiars i amics. Pot ser corrent –entre nosaltres- viure indiferents cap als qui sentim o notem com estranys i aliens al nostre petit món d'interessos.

Fins a sembla correcte viure rebutjant i excloent a qui ens rebutgen o exclouen. No obstant això, el que distingeix al seguidor de Jesús no és qualsevol «amor», sinó precisament aquest estil d'estimar que consisteix a saber acostar-se als qui ens poden necessitar i, sobretot, mirar de fer expressiva la nostra voluntat i el compromís de viure el manament nou.

QUÈ EN SABEM DE JESÚS ? 

AMBIENT RELIGIÓS Galilea no era Judea. Jerusalem quedava molt lluny. A Natzaret no hi arribaven els mestres de la Llei i Escribes. Alimentaven la seva fe a casa i en les reunions del dissabte.

Dues vegades al dia, pregària i fe en el Déu creador i salvador d’Israel (Shemà Israel)” Escolta Israel el Senyor, el nostre Déu és l’únic Senyor. Estimaràs el Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces.” 

Amb tot tenien consciència de pertànyer al poble escollit i estimat per Déu.  Els jueus veneraven la Torà, on Déu revelava al poble tot el que havia de fer per ser fidel. Es pregava en direcció al temple de Jerusalem .

El dissabte Natzaret es transformava. Era el dia de descans. Profanar el descans del dissabte era menysprear l’elecció i l’Aliança. Es reunien  a la sinagoga o lloc especial.

Es discuteix l’existència de sinagogues a Galilea en temps de Jesús.  La vida monòtona quedava interrompuda per les festes religioses i els casaments.

PREGÀRIA

Senyor, envieu-nos coratge!

El coratge d’emprendre, i el coratge d’emprendre sense temeritat.

El coratge de la iniciativa, i el coratge del diàleg respectuós.

El coratge de la continuïtat, i el coratge de l’adaptació raonada.

El coratge d’estar sovint sols, i el coratge de recomençar sempre.

El coratge de no irritar-nos, malgrat els abandonaments, i de restar amos de nosaltres mateixos.

El coratge de trobar prou temps per revisar la nostra vida, i per posar-nos a l’abast de l’altre.

Senyor, ajudeu-nos a estimar més de veritat

i a estimar més a tothom, fent-los participar del que som i tenim.

Avui, us demanem que ens impulseu a obrar amb generositat.

Que tinguem interès i sol·licitud pels altres.

Que complim curosament la nostra tasca de cada dia, amb l’esperança de desvetllar una humanitat feliç en la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat.

Recepta per a preparar una vida feliç
Prengui uns quants mesos sencers, d'un any qualsevol, netegi'ls d'amargor, de rumors, d'odis i de gelosia fins deixar-los tan nets com li sigui possible.

Talli cada mes en 30 o 31 parts. No intenti cuinar tota la fornada de l'any junta, prepari només una porció petita cada vegada.

Barregi-ho cada dia amb una part de coratge, una de treball, una de constància i una de paciència

Afegeixi a parts iguals: esperança, solidaritat, bondat i fidelitat.

Aromatitzi amb una part d'oració, una de meditació i algunes bones accions.

Assaoni la barreja amb bastant bon humor, un rajolí d’inconsciència i un toc de bogeria.

Aboqui-ho en un gran recipient untat d'amor i cuini'l amb entusiasme.

Decori'l amb alguns somriures i serveixi'l amb calma, generositat i alegria.

... i llest! A gaudir de l’exquisit menjar...

Moviment parroquial del mes de març

Casament José MªCambero Bueno i Sílvia Sarabia Giralte (20-3-2010)

Defuncions Elvira Romaní Figueras, 75 anys.// Porfiri Crosa Pruneda, 84 a. // Mariana Sánchez Matas, 89 a. // Camilo Peinazo Espina, 81 a.// Mercedes Araujo Arias , 72 a.// Gabriel Navarro, 75 a. // Salud Palomares Planelles, 80 a.// Mercedes Dapena Gonzàlez, 90 a. // Josep Miralles Abuli, 96 a.// Hortènsia Girona Comas, 85 a.// Anna Älvarez Gonzàlez , 79 a. // Angelina Perpiñà Taules, 90 a.

QUÈ EN SABEM DE JESÚS ? 

LA GENT DEL CAMP  era menystinguda com a ruda i ignorant. “ De Natzaret en pot sortir res de bo?” diran amb despreci de Jesús per ser d’un poble rural.

La vida a Natzaret era dura. El menjar:pa,olives,vi,llegums, figues,formatge..

alguna vegada peix assecat; la carn en les gran celebracions . Mitjana de vida:30 anys.

Junt a la subsistència preocupava l’honor de la família. Jesús va posar en perill l’honor de la família quan la va deixar. Vida de passavolant, lluny de casa, sense ofici fixe, realitzant exorcismes i curacions estranyes, anunciant sense autoritat un missatge desconcertant, era una vergonya per la família . La seva reacció és explicable:” Ha perdut el seny” Jesús dirà:Cap profeta és ben rebut a casa seva.

PREGÀRIA

Jesús, amb la vostra vida de Ressuscitat ens dieu que voleu una Església de portes obertes

Ens convideu a acollir-vos vivent, ple de vida i de presència i ens demaneu que anem pels camins dels homes per aportar-los la Bona Nova de la vida.

Com ho vau demanar als apòstols que, esporuguits, tenien les portes tancades, voleu que us fem present als qui, víctimes dels esdeveniments, viuen situacions de mort o de desànim. 

Jesús, avui, us donem gràcies per tot el que he rebut dels germans i de la comunitat.

El testimoniatge de fe dels germans ens ha ajudat a conèixer-vos, a creure en Vós i a seguir-vos; i quan, com Tomàs, el desànim o el dubte ens han fet perdre la confiança en Vós,

l’acolliment i la comprensió dels germans ens han ajudat a retrobar-vos i a viure la vostra pau.

En la comunitat cristiana hem après que no podem ser bons deixebles vostres sense compartir amb els germans la nostra fe i la nostra esperança.

Feu-nos viure l’alegria de la Resurrecció perquè la nostra fe sigui comunicativa i que, en un món,

marcat per la manca de sentit i de buidor,

siguem portadors d’esperança i de fe en la persona i en la vida.

BENAURATS AQUELLS QUI VOLEN VIURE I AJUDEN A VIURE !

Benaurats els qui han arribat a creure en Jesús ressuscitat!

Viuran les mateixes realitats que viuen tots els homes i dones del món; però

les podran veure projectades sobre un horitzó lluminós i esperançat de vida.

Com tothom, en el camí trobaran la creu, exigència de l’amor fidel;

experimentaran cansaments, desànims i potser abandonaments.

De vegades decebuts, reaccionaran com els deixebles d’Emaús o com els qui

no creien les dones, o com Tomàs que volia veure abans de creure.

Però, de sobte, Jesús els sorprendrà; el veuran ressuscitat!.

Així la creu, el camí i la vida tindran regust d’eternitat.

La RESURRECCIÓ continua essent una realitat quotidiana i permanent:

- per a aquells que s’alliberen del mal que deshumanitza;

- per a aquells que vencen l’odi a força d’estimar;

- per a aquells que fan desaparèixer l’ofensa amb el perdó;

- per a aquells que obren les mans a la solidaritat;

- per a aquells que es posen al costat dels qui sofreixen;

- per a aquells que obren la porta al marginat;

- per a aquells que es juguen la vida i el benestar perquè triomfin la

justícia i la fraternitat. . .

Benaurats els qui, com Jesús RESSUSCITEN a la vida i ajuden els altres a

CRÉIXER com a persones i a VIURE cada dia més intensament la vida de

cada dia, que és ja inici i camí de VIDA ETERNA.

QUÈ EN SABEM DE JESÚS?  ( V I I )

LA FAMÍLIA DE JESÚS La família ho era tot. Jesús va viure en una família nombrosa. Té quatre germans ( Santiago, Josep, Judes i Simó) i també algunes germanes que no són  anomenades.

Abandonar la família era molt greu i malvist. Significava perdre la vinculació amb el grup protector i el poble.

La ruptura amb la seva família va marcar la seva vida de profeta itinerant.

Jesús criticarà l’autoritat patriarcal que ho disposava tot.  Jesús dirà:” No digueu a ningú pare a la terra perquè un de sol és el vostre Pare, el del cel.

Igualment criticarà la situació de la dona:Se l’apreciava per la seva fecunditat i pel treball de la casa i el criar bels fills. El seu lloc era la llar. El pare podia vendre la filla per esclava, no el fill. El marit podia repudiar-la. Era tràgica la vida d’una repudiada o viuda. Jesús serà molt crític amb tot això.

La mortalitat infantil era molt gran. No era normal l’atenció als infants. En canvi Jesús dirà: “ deixeu que els infants vinguin a mi, no els impediu”.

SETMANA SANTA 2010

Diumenge de Rams

Missa anticipada: dissabte a les 19 h.

Diumenge, missa a les 9 h. A les 12 h. a la plaça de la vila, Benedicció de palmes i rams. Seguidament missa a l’església parroquial.

( No hi ha missa al vespre)

Dijous Sant -  Missa de la Cena del Senyor A les 20 h.

Divendres    Sant

Via-Crucis a les 12 h.

Celebració litúrgica de la Passió i Mort del Senyor A les 18 h.

Dissabte Sant -  Vetlla Pasqual

A les 22 h.

Diumenge de Pasqua de Resurrecció

Misses a les 9 , 12   i  20 h.

Dilluns de Pasqua

Missa a les 11.