|
CLIQUEU A FULL INFORMATIU
COMPILACIÓ DE TEXTOS PUBLICATS EN EL FULL
INFORMATIU DES DE L'ANY 2000 AL 2004.
2000-2002
MEMORANDUM DE JESÚS NATZARET
Estimat fill/filla: Recorda que jo no necessito la teva
ajuda i tu si necessites la meva.
Si desitges contactar amb mi, estic a la distancia d’una
oració. Sigues feliç amb el que ets i amb el que tens.
Si et costa dormir a les nits, pensa amb els que no tenen un
llit per a dormir i estan al carrer, en un portal o a sobre
un banc d’un passeig o plaça.
¿Has tingut un mal dia en el treball? Pensa en els que fa
temps que no en tenen i en voldrien tenir.
¿Estàs desanimat per una relació sentimental deteriorada?
Pensa en aquells que no saben el que és estimar i mai no han
estat estimats.
¿Estàs trist perquè s’acaba el cap de setmana? Pensa en la
dona que treballa divuit hores cada dia i també els caps de
setmana per poder alimentar als seus fills.
¿S’ha espatllat el teu cotxe a la carretera i ets lluny de
trobar ajuda i has de fer una llarga caminada? Pensa en els
paraplègics que voldrien estar al teu lloc per poder caminar
quilòmetres.
¿Estàs preocupat per que et surten cabells blancs? Pensa en
el malalts de càncer que sota els efectes de la “quimio”
desitjarien tenir el teu cabell.
¿Esta preocupat perquè has arribat als 50 anys i t’angoixa
l’edat? Pensa que han existit milions de persones que no hi
han arribat i haurien desitjat morir de vells.
¿Veus que no ajudes als altres com voldries i la consciència
t’ho recrimina? Pensa que gran part de la solució està en
les teves mans.
Diner d’amor
Deia Napoleó que per a construir un imperi es necessiten
tres coses: diners, diners i diners.
El pobre general desbarrava de mig a mig. Per a organitzar
qualsevol convivència precisa, sobre totes les coses
el que cal és amor.
Amb cèntims pots edificar una casa, però solament estimant
podràs construir una família.
Amb saviesa podràs ser mestre, però únicament amb amor
podràs fer deixebles.
Amb temor i càstigs aconseguiràs disciplinar subalterns,
però només amb l’estimació i l’amistat faràs un equip.
Filosofant amb rigor descobriràs un Déu creador del cosmos;
solament estimant-lo el trobaràs present en la teva vida.
Amb molts estudis arribaràs a ser catedràtic; només amb
estima educaràs els alumnes.
Amb bitllets aconseguiràs d’obrir una botiga; però et caldrà
atenció i delicadesa per a fer clients.
Afaiçonant pedres arribaràs a construir una catedral buida i
freda; estimant Déu el sentiràs present en el teu cor.
Amb exèrcit i armament podràs conquerir països i cultures;
solament estimant el teu país aconseguiràs de tenir pàtria.
Les presons i els càstigs redueixen el desordre; amb
estimació aconseguiràs d’educar ciutadans honorables.
Ensenyant catequesi podràs parlar del Senyor als infants;
fent-los passejar per la natura el descobriran present en la
creació posada al nostre servei i profit.
Amb prou neguits i diners arribaràs a posseir un habitacle,
però únicament amb afecte construiràs una família.
Amb moltes despeses i estímuls donaràs als teus fills una
carrera, però solament estimant-los els faràs solidaris i
persones.
Amb manifestacions i protestes podem anar contra la guerra i
la injustícia; convivint amb la família i els veïns sembrem
pau i estima al nostre entorn.
Podem aconseguir coneixements, títols o riqueses.
És igual, perquè al final de la travessa solament ens
examinaran d’amor.
Pensaments que fan pensar...
Les més belles paraules, si no tenen sentit, són com un
ramell florit sense fragància.
Tinc por que algun dia les roses no tinguin pètals, sinó
espines.
El goig de néixer es paga amb el dolor de morir, però
l’esperança viu gratuïtament, inesgotable per sempre.
Viure, encara que no ho sembli, no deixa de
ser una obediència constant.
Si vols estalviar-te desenganys, no exigeixis
massa de la vida.
Si ja sabem que res no ens pertany, de què
voldríem ser amos?
La fe és una font que només l’amor pot
fer
brollar amb sentiments nobles i humanitaris.
Pregària per a la unitat dels cristians.
La segona quinzena de gener de cada any ve marcada per la
setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians.
En ocasió del Concili Vaticà II, la unitat de tots els
cristians fou assumida com una gran i esperançadora
innovació, encara que, en la pràctica, es vegi convertit en
la «ventafocs» de l’ordre del dia dels consells parroquials
o bandejat en molts aspectes de la pastoral general.
Val a dir, però, que s’han fet passos ben positius, una mica
silenciosos i sense gaire publicitat. Fomentar i difondre
aquest esperit ens ajudarà al redreçament que necessitem.
Treballar per la unitat dels cristians, que s’anomena fer
ecumenisme, és treballar per l’Església del futur.
Dites casolanes
“
Amb l’ajuda de Déu
“
Diu un salm: «L’ajuda em vindrà del Senyor...»
Si els de Dalt ens donen un cop de mà, tot rutllarà millor.
Cal comptar-hi.
«Sense mi, no podeu fer res que valgui la pena...», va dir
Jesús.
Déu només es mourà quan nosaltres ens hi haurem escarrassat
fent tots els possibles, i també algun impossible, buscant
solucions...
Només serà a partir d’aquest moment que Déu hi voldrà ser.
Ell no pot beneir la mandra ni la desgana. Mai no ens traurà
les castanyes del foc.
Només a sant Isidre li llauraven el camp. I això passava a
Madrid i fa molts dies...
Vaig assolint la meva talla...?
Déu té un projecte concret per a
cada persona. Hauríem de tenir
l’obsessió d’anar desenvolupant
totes les nostres potencialitats per
arribar a ser allò que Déu vol que sigui
cadascú.
No es tracta de comparar-me
amb ningú, perquè cada persona és
única i irrepetible. La competència no
l’haig d’establir amb els altres, sinó
amb mi mateix. No cal ser el millor de
tots, però sí arribar a ser tan bo com jo
pugui ser.
Cadascú ha de saber viure d’acord
amb la seva pròpia
talla,
aquella —és
misteri!— que Déu m’ha assignat.
No haig de viure per dessota de les
meves possibilitats, perquè això significaria
malversar els dons de Déu, esterilitzar la meva vida. Però
tampoc es tracta d’aspirar a metes impossiblesque només em
portarien a la frustració.
No és millor el qui té més qualitats,
sinó aquell que fa rendir més plenament
les seves (Mt
25,14-30).
En arribar al terme de la meva vida, no
se’m preguntarà per què no he estat
millor de tots, sinó, en tot cas, per
què no he sigut jo mateix, per què no
arribat a ser allò que hauria pogut
ser. Això sí que se’m preguntarà.
Per conèixer quina és la meva autèntica
talla
haig d’estar atent als signes
que Déu em va manifestant a través
dels fets que vaig vivint i de les
veus que fa ressonar dintre meu. Així
aniré descobrint els defectes contra els
quals haig de lluitar i les potencialitats
que haig d’anar desenvolupant per tal
d’anar assolint progressivament la meva
talla,
la que Déu ha escollit per a mi.
I també descobriré, a cada etapa, fins a
on puc arribar ara sense perdre la pau.
No oblidem que Déu no crea angoixa,
sinó que asserena els cors. Per això necessitem sintonitzar
amb Ell, l’únic capaç
de donar-nos aquella força que és, al
mateix temps, poderosa i pacificadora.
Aquesta tasca durarà tota la vida,
perquè nosaltres sempre podem anar
creixent, sigui quina sigui la nostra
edat, la nostra salut i la nostra situació.
Si ens esforcem, però, a viure sempre
d’acord amb les nostres possibilitats,
tindrem pau i donarem fruit perquè serem,
a cada moment concret de la nostra
vida, allò que Déu vol que siguem.
QUARESMA 2004 - PENSAMENTS PER A LA SETMANA
DILLUNS:
“Tu, Senyor, no abandones als qui et cerquen”
DIMARTS
“No guardis rancúnia a ningú per cap ofensa”
DIMECRES
“”Déu anima la perseverança dels qui defalleixen”
DIJOUS
“ Si comencessim a construir la pau allí on vivim”?
DIVENDRES
“ El qui al vespre ha dit el seu “Pare Nostre” pot dormir
tranquil”.
DISSABTE “ Quan se’ns fa fosc és important creure en la
Llum”.
DIUMENGE
“ És savi el qui es deixa aconsellar”
Sabies que....
Les multinacionals
acaparen el 70% del comerç mundial?
Que l’us
d’Internet als països pobres només abasta el 0,2% de la
població, mentre que, als països rics arriba al 93%?
Que l’interés del
deute que el Tercer Món paga als països industrialitzats és
més del doble de l’ajut que reb?
Que els ingressos
mitjos per habitant del món són de 5000 dólars l’any, mentre
que miltres-cents milions
d’aquests
mateixos habitants malviuen amb 365 dolars l’any? I que, en
aquest mateix món, entre 1989 i 1996, el nombre de
multimilionaris va passar de 57 a 447?
Pensaments
1.
La pregària és la nostra força
2.
A vegades no comprenc els teus viaranys,Senyor; però
tu sí que coneixes el meu camí.
3.
Una hora de paciència val més que molts dies de
dejuni. Rector d´Ars.
4.
Els optimistes són una font d´energia.
5.
Tendresa... un mot que no és pas passat de moda.
6.
L´amor comença pels de casa. M.Te-resa de Calcuta.
7.
“Fes que conegui,Senyor, les teves rutes;ensenya´m
els teus camins.Salm 25,4
Una llarga marxa
comença sempre per un petit pas.
PENSAMENTS
1.
“ L´amor al diner és l´arrel de tots els mals”
2.
En comptes d´estirar la manta cap al teu cantó,
procura engrandir-la.
3.
La teva vida és un gran trencaclosques. Si la bondat
hi és absent, hi mancarà sempre una peça.
4.
“ Descarregueu en Déu totes les vostres
preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres “ 1
Pere 5,7
5.
Cal encoratjar, no culpabilitzar.
6.
Estimar és fer coses molt petites amb un cor molt
gran.
Perdonar és donar
la raó a l´amor.
Una història
interessant per pensar
Imagina’t que hi
ha un banc, que cada matí, abona al teu compte la quantitat
de 86.400 Euros
Aquest estrany
banc, a la vegada, no arrossega el teu saldo d’un dia a
l’altre: cada nit esborra del teu compte el saldo que no has
gastat.
Què
faries?.....Imagino que retirar cada dia la quantitat que no
has gastat, veritat?
Doncs bé: cadascú
de nosaltres tenim aquest banc:
...........el seu
nom és TEMPS.
Cada matí, aquest
banc t´abona al teu compte personal 86.400 segons.
Cada nit aquest
banc esborra del teu compte i dóna com perduda qualsevol
quantitat d’aquest saldo que no hagis invertit en alguna
cosa profitosa.
Aquest banc no
arrossega saldos d’un dia a l’altre; no permet sobregirs.
Cada dia tóbre un
nou compte.
Cada nit elimina
els saldos del dia.
Si no fas servir el
teu saldo durant el dia, tu ets el qui el perds; no pot fer
marxa enrera.
No hi ha càrrec a
compte de l’ingrés de demà: has de viure el present amb el
saldo d’avui.
Per tant, un bon
consell és que has d’invertir el teu temps de tal manera,
que aconsegueixis el millor en salut material i espiritual,
felicitat vertadera i realització personal.
El rellotge seguex
la seva marxa.....
Aconsegueix el
màxim durant tot el dia.
Per entendre el
valor d’un any, pregunta-ho a algun estudiant que hagi
repetit curs..
Per entendra el
valor d’un mes, pregunta-ho a una mare que va donar a llum
un nadó prematur...
Per a entendre el
valor d´una setmana, pregunto a l’editor d’un setmanari...
Per entendre el
valor d’una hora, pregunta-ho als enamorats que deleixen per
trobar-se...
Per entendre el
valor d’un minut, pregunta-ho al viatger que va perdre el
tren...
Per a entendre el
valor d’un segon, pregunta-ho a una persona que va estar a
punt de tenir un accident...
Per a entendre el
valor d’una mil·lèssima de segon pregunta-ho a l’esportista
que va guanyar la medalla d’or a les olimpíades..
Atresora cada moment
que visquis; i aquest tresor valdrà molt més si el
comparteixes amb algú especial, el suficientment especial
per a dedicar-li el teu temps... I recorda que el temps no
espera ningú.
PENSAMENTS
1.
Estima’m quan menys ho mereixi, perquè serà quan més
ho necessiti.
2.
Prefereix molestar amb la veritat que complaure amb
l’adulació.
3.
Diga´m el que veritablement estimes i m’hauràs donat
el sentit de la teva vida.
4.
A vegades uns punts suspensius...resulten més
profunds i expressius que moltes paraules.
5.
Disfruta avui correctament de la vida perquè és més
tard del que et penses.
El somriure costa
menys que l’elec-tricitat i dóna més llum.
Pensaments
·
Si
no vius com penses, acabaras pensant com vius.
·
La
meitat dels nostres errors venen de que quan hem de pensar
sentim, i quan hem de sentir pensem.
·
El
cos humà és el carruatge (vehicle); el jo, aquell qui
condueix; la raó són les regnes, i els sentiments, els
cavalls.
·
Trist puc estar sol; per estar alegre, necessito companyia.
·
Aprèn a veure amb el cor,perquè l’essencial és invisible els
ulls.
Els bojos i els
infants solen dir la veritat; per això els bojos els tanquen
i als nens els “eduquen”.El millor de la vida és gratuït.
Pensaments
·
Tal vegada per el món no som res, però per Algú (Déu) som
el món.
·
Val més tenir enemics coneguts, que amics que et traeixin
per darrera.
·
Somriu encara que sigui un somriure trist, perquè més trist
que un trist somriure, és la tristesa de no saber somriure.
·
Un
amic apareix a temps; els demés quan tenen temps.
·
El
pitjor que pot fer una persona és fugir de sí mateix; tard o
aviat s’atraparà i a més...cansat.
Som gent estranya.
Ens passem la vida fent coses que detestem amb la finalitat
de guanyar diners per comprar coses que no necessitem, i per
tal d’impressionar a persones que no ens cauen bé.
Pensaments
·
Si
no tens fe en tu mateix ¿qui en tindrà per tu?
·
És fàcil oblidar-se de persones que ens han fet riure, però
jamai ens oblidem d’aquelles que ens han fet plorar.
·
Quan t’aturis en el camí, posa’t de cara al camí que encara
has de fer i d’esquena el que ja has recorregut.
·
Si ets pacient en moments d’ira, escaparàs a cent dies de
tristesa.
·
Si el teu problema té sol·lució ¿perquè et queixes? I si no
en té ¿què soluciones en queixar-te?
L’amor fa passar
el temps; el temps fa passar l’amor.
Pensaments
·
Si no vols que ningú ho
sàpiga, no ho facis.
·
Mira els estels, però no
oblidis encendre el foc a la llar.
·
L’amor i la tos no es poden
amagar.
·
La lluna i l’amor, quan no
creixen, disminueixen.
·
Estar en dejú no mata, però
la golafreria,sí.
·
La primera vegada que
m’enganyis,la culpa serà teva; la segona vegada,la culpa
serà meva.
Prega,però no deixis
de remar cap a la platja.
Pensaments
·
Anyorar el passat és córrer
darrera el vent.
·
No hi ha arbre que el vent
hagi sacsejat.
·
Qui no comprèn una mirada,
tampoc comprendrà una llarga explicació.
·
Quan parlis, procura que
les teves paraules siguin millors que el silenci.
·
Regala un peix a una
persona i li donaràs aliment per un àpat; ensenya’l a pescar
i l’alimentaràs per la resta de la seva vida.
·
El cor bo busca la saviesa,
mes la boca dels necis s´alimenta de nicieses.
·
La veritable amistat és la
del que està al teu costat quan no té res per oferir-te,
sols la companyia.
L’amistat és una
planta de lent desenvolupament.
Pensaments
·
Quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors
que el silenci.
·
Mal acabarà qui pretengui endinsar-se en el futur, ignorant
el passat, perquè llavors no viurà el present.
·
Quan senyalis algú amb el dit, recorda que els altres tres
et senyalen a tu.
·
No obris els llavis si no estàs segur del que vas a dit.
·
És parentiu sense sang una amistat vertadera.
·
Un amic és una persona amb la que es pot pensar en veu alta.
·
L’amistat és una
ànima que habita en dos cossos; un cos que viu en dues
ànimes.
·
Cadascú mostra el que és en els amics que té.
·
La única manera de fer un amic és ser-ho.
No esperis que un amic vingui a dir-te la seva necessitat;
ajuda’l
abans
PENSAMENTS
·
És parentiu sense sang una amistat vertadera.
·
Un amic és una persona amb la que es pot pensar en veu alta.
·
L’amistat és un ànima que habita en dos cossos; un cos que
viu en dues ànimes.
·
Cadascú mostra el que és en els amics que té.
·
La única manera de fer un amic és ser-ho.
·
No esperis que un amic vingui a dir-te la seva necessitat;
ajuda’l abans.
·
És un bon amic aquell que t’ajuda; no el que només
compadeix.
·
L’amic segur es coneix en l’acció insegura.
·
L’amor no és sols un sentiment. És també un art.
·
L’amor és, sobretot, la donació d’un mateix.
·
L’amor no és mirar-se l’un a l’altre, sinó mirar els dos en
una mateixa direcció.
·
L’amor és com el foc; si no es comunica, s’apaga.
·
L’amor pot ser un passatemps i una tragèdia.
L’amor no té
edat;sempre està naixent.
PENSAMENTS
·
No obris els llavis si no
estàs segur del que vas a dir.
·
La més llarga caminada
comença emb un pas .
·
La saviesa no es traspassa;
s’aprèn.
·
El savi no diu el que sap;
el neci no sap el que diu.
·
L’adulació és com l´ombra.
Per l’ignorància ens
equivoquem; per les equivocacions aprenem.
PENSAMENTS
·
L’amor i l’odi no són cecs, sinó que estan cegats pel foc
que porten dintre.
·
El veritable amor és la fruita madura de tota una vida.
·
El veritable amor no es coneix pel que exigeix, sinó pel que
ofereix.
·
És infinitament més bonic deixar-se enganyar mil vegades que
perdre la fe en la humanitat.
·
Les persones ofenem abans als que estimem que els qui temem.
·
La
igualtat en la riquesa ha de consistir que ningú sigui tan
ric que pugui comprar a un altre, ni cap tan pobre que es
trobi en la necessitat de vendre’s.
PROVERBI ÀRAB
·
No diguis tot el que saps.
·
No facis tot el que pots
·
No creguis tot el que
escoltes.
·
No gastis tot el que tens.
PERQUÈ
·
El que diu tot el que sap.
·
El que fa tot el que pot.
·
El que creu tot el que
escolta.
·
El que gasta tot el que té.
MOLTES VEGADES
·
Diu el que no convé.
·
Fa el que no ha de fer.
·
Jutja el que no veu.
I gasta el que no
deu.
Pensaments
·
Més que les idees, a les persones el que ens separa són els
interessos.
·
D’homes és equivocar-se; d’estúpids voler permanéixer en
l’error.
·
La vida és tan curta i l’ofici de viure tan difícil, que,
quan ho has après, és ja hora de morir-te.
Moltes persones no
s’equivoquen mai perquè no es proposen mai fer res de bo.
Pensaments
·
L’única manera de posseir
un amic és ser-ho.
·
La veritable amistat és com
la fosforescèn-cia: resplandeix millor quan tot s’ha tornat
fosc.
·
Tots els cementiris del món
estan plens de gent que es vàren considerar imprescindibles.
·
No obris els llavis si no
estàs segur de què el que vas a dir és més bonic que el
silenci.
·
En la vida abans de
disparar cal apuntar.
L’amic ha de ser com
el diner, que abans de necessitar-lo se sap el valor que té.
SI JO CANVIÉS.
·
Si jo canviés la meva
manera de pensar
·
I en lloc de mirar lo
negatiu
·
Em concentrés en lo
positiu...
·
obtindria més sinceritat.
·
Si jo canviés la meva
manera d’actuar
·
I en lloc de buscar
debilitats
·
busqués qualitats...
·
obtindria més seguretat
·
Si jo m’acceptés tal com
sóc,
·
si m’adonés que en ferir
·
el primer ferit sóc jo...
·
com milloraria la meva
vida.
·
Si jo acceptés els meus
errors
·
i cada dia m’esforcés en
evitar-los,
·
m´acostaria al camí
·
de la construcció de la
meva harmonia.
·
Si anhelés el benestar dels
altres,
·
i hi contribuís
activament,
·
tots seriem més feliços
·
i tindríem un món més
formós.
·
Si em meravellés davant el
que veig,
·
critiqués menys i estimés
més,
·
canviaria el meu món..
·
i el món dels demés.
Pensaments
·
No creguis tot el que
escoltes, no gastis tot el que tens, no dormis tot el que
vulguis.
·
Quan diguis perdó, mira als
ulls de la persona a qui ho diguis.
·
Parla poc i pensa ràpid.
·
No jutgis a la gent pels
seus parents.
Recorda els tres
punts de la RE.:Respecte per un mateix, respecte pels demés,
responsabilitat pels teus actes.
PENSAMENTS
·
És parentiu sense sang una
amistat vertadera.
·
Un amic és una persona amb
la que es pot pensar en veu alta.
·
L’amistat és un ànima que
habita en dos cossos; un cos que viu en dues ànimes.
·
Cadascú mostra el que és en
els amics que té.
·
La única manera de fer un
amic és ser-ho.
·
No esperis que un amic
vingui a dir-te la seva necessitat; ajuda’l abans.
·
És un bon amic aquell que
t’ajuda; no el que només compadeix.
·
L’amic segur es coneix en
l’acció insegura.
·
L’amor no és sols un
sentiment. És també un art.
·
L’amor és, sobretot, la
donació d’un mateix.
·
L’amor no és mirar-se l’un
a l’altre, sinó mirar els dos en una mateixa direcció.
·
L’amor és com el foc; si no
es comunica, s’apaga.
·
L’amor pot ser un
passatemps i una tragèdia.
L’amor no té
edat;sempre està naixent.
2003
Escola de Valors
Amb
aquest títol anirem publicant periòdicament uns escrits
sobre els valors que ens ajuden a créixer com a persones i
com a cristians. Comencem avui amb el valor del
Consell
( I )
Una paraula encertada i expressada en el moment just,
aconseguirà
un canvi favorable en la vida dels qui ens envolten.
La convivència
diària
ens revela costums, hàbits,
qualitats i defectes de les persones del nostre entorn.
El valor del consell ens ajuda a advertir les possibilitats
de millora que tenim les persones.
El consell sempre cal fer-lo de persona a persona, en un
ambient de confiança, procurant no ofendre,, ni interferir
en decisions que no ens corresponen.
Saber aconsellar
és
un valor necessari per aconseguir un millor enteniment en la
vida familiar i per establir veritables i profundes
relacions d'amistat.
DECÀLEG 2003
1.- REGALAR un somriure cada dia. Amb ell et
sentiràs feliç i faràs feliç al qui el rebi.
2.- SOMNIAR I VOLAR, encara que els nostres
peus toquin a terra.
3.-PLORAR quan una nostàlgia o tristesa t’ho
demani. Una llàgrima no és debilitat..ajuda a recuperar un
somriure.
4.-PERDONAR les teves pròpies ensopegades
i les dels altres. El que importa és
donar-te i donar la possibilitat d’ aturar-se i tornar a
caminar.
5.-INTENTAR tot el que sentis bategar en el
teu cor i en la teva ànima, confiat de que et farà feliç.
6.- VALORAR tant els petits com els grans
regals que et doni la vida. Junts ompliran el teu cor de
felicitat.
7.-GUARDAR cada ensenyament rebut, cada
afecte compartit, com tresor que et farà sempre sentir-te
viu.
8.-DESCARTAR allò que et pugui fer mal o
sàpigues que no té sentit.
9.-RESCATAR tot allò que et permeti créixer
en família i amb els amics.
10.-COMPARTIR amb tots els que t’envolten el
millor de tu i sentir que val la pena creure, somniar i
viure un món millor
Pensaments
·El neci
mostra tot d'una el seu enuig; el prudent
passa per alt
l’ofensa.
·És una
ignorància i una temeritat respondre
abans d’escoltar.
·La
joventut és una malaltia que es cura amb el
temps.
·Millor
és ser governat, que governar creguts.
·Els
boca molls, destrueixen el plaer de la
conversa.
·El
goteig desfà la pedra, no per la seva força,
sinó per la seva
constància.
·Les
ferides que no es veuen són les més
profundes.
·La
força de les dones està en la seva debilitat.
·És
precís haver estat vençut unes vegades per
ser algú.
·El més
desgraciat dels homes és aquell que no
sap suportar una
desgràcia.
Petjades:
“Una nit vaig somiar que
estava caminant per la platja amb Déu. En el cel van
aparèixer com a llampecs algunes escenes de la meva vida. A
cada escena, em vaig adonar que a la sorra hi havia dos
tipus de petjades: Les unes eren meves, i les altres del
Senyor.
Després de contemplar la
darrera escena de la meva vida, em vaig girar i vaig veure
bé totes les petjades que hi havia a la sorra. Em va cridar
l'atenció, però, que més d'un cop al llarg del camí de la
vida, només s'hi veia un parell de petjades. També em vaig
adonar que això passava precisament en els moments de la
vida en què jo havia estat més trist i enfonsat.
Vaig quedar encaparrat i
vaig fer al Senyor aquesta pregunta: “ Senyor, vos em vau
dir que si em decidia a seguir-vos, faríeu amb mi tot el
meu camí; però m'he adonat que, als moments més difícils de
la meva vida, a la platja només hi ha un parell de
petjades. No entenc per què, quan més us necessitava, m'heu
deixat tot sol”.
El Senyor em respongué: “
Fill meu, Tu saps prou com t'estimo i que mai no
t'abandonaré. Sí, en els moments de prova i de sofriment
només hi ha un parell de petjades, i és perquè jo llavors et
porto a coll”
Oració
de fi i principi d'any ( II )
Senyor ! Et presento a les persones
que al llarg d'aquests mesos vaig estimar
les amistats noves i els antics amors
els més propers a mi i els qui estan més lluny
els qui em van donar la seva mà i aquells als qui vaig poder
ajudar amb els quals vaig compartir la vida, el treball, el
dolor i l'alegria.
Però
també, Senyor avui vull demanar-te perdó,
perdó pel temps perdut
pel diners malgastats,
per la paraula inútil i l'amor malgastat.
Perdó per les obres buides i pel treball mal fet,
i perdó per viure sense entusiasme.
Carta als Reis d’un capellà de
poble ( II )
Estimats
Melcior, Gaspar i Baltasar:
L’església, en general, ha envellit molt, el Papa ja és
vell, com molts bisbes i molts capellans i entre els
parroquians més actius també hi ha una mitjana d’edat molt
alta.
Si teniu de bo amb el Nunci, li podríeu dir que el nostre
país necessita bisbes valents que obrin camins nous
d’esperança. Convé una renovació a fons.
Els anys 60 i 70 van estar marcats per Joan XXIII, pel
Concili Vaticà II i per uns bisbes que secundaren l’esperit
conciliar. Molts encara en parlen ara d’aquell bon moment.
No ens podríeu fer algun present d’aquests?
Ens adonem que el món d’avui va accelerat
i
segurament
que tots haurem de caminar més de pressa per no quedar al
marge del que es va construint en aquest tercer mil·lenni.
Però, no és bo anar a remolc, convé recuperar la iniciativa
i oferir projectes renovats capaços d’il·lusionar a tothom.
BON ANY NOU,SENYOR
( I I )
Bon Any 2004,
Senyor.
Que els homes, els únics que
ens podem rebel·lar contra Tu, no en fugim. Ni ens
n’oblidem. Ni que menyspreem la teva obra, i que no la
maltractem ni l’arruïnem.
Com consents
això,Senyor? Com pots
suportar que desequilibrem la teva meravella?
Bon Any,
Senyor. Que els homes
i dones sapiguem recordar-nos de Tu, en aquesta vida que per
Tu seria tan senzilla i que nosaltres ens hem complicat i
embolicat.
Bon Any 2004. Que enfangats
amb el déu diner, sapiguem alguna vegada aixecar els ulls
cap a Tu, el Déu Amor.
Pensaments
·
No
creguis tot el que escoltes, no gastis tot el que tens, no
dormis tot el que vulguis.
·
Quan
diguis perdó, mira als ulls de la persona a qui ho diguis.
·
Parla
poc i pensa ràpid.
·
No
jutgis a la gent pels seus parents.
·
Recorda els
tres punts de la R:Respecte per un mateix, respecte pels
demés, responsabilitat pels teus actes.
Escola
de Valors
Consell
( III )
Per a no fer del nostre consell una crítica
imprudent,
és
necessari comprendre les circumstàncies
i necessitats dels altres.
Tenir una vida coherent en pensaments,paraules i accions,
és
la millor forma de donar validesa als nostres consells.
Serà
molt difícil
aportar una mica d’utilitat
quan en la nostra vida personal no existeix l’esforç
diari, ni la disposició
per a superar-nos.
És
important considerar que tot consell deu expressar-se amb la
mateixa delicadesa que volguéssim
que tinguessin amb nosaltres.
Escola
de Valors
Consell
( IV )
Pels qui tenen certa responsabilitat i autoritat sobre uns
altres, saber aconsellar forma part integral de la seva
feina, doncs existeix el deure d’orientar
i
buscar el millor rendiment dels qui estan sota la seva
tutela, no només
en l’aspecte
laboral i
educatiu, sinó
en el personal, que
és
el més
important i necessari.
El valor del consell ens ajuda a perfeccionar els valors de
la comprensió
i la paciència.
S’ha
d’insistir
que tot consell sempre estarà
subjecte a l’acceptació
del qui el rep; per això
no ens hem d’inquietar
si ens adonem del poc entusiasme que tinguin les persones
per seguir les nostres indicacions.
El consell no exigeix obediència,
perquè
no és
una ordre.
Escola de Valors
Consell
( V )
Per actuar amb prudència
i a prendre a donar bons consells cal :
·
Trobar el moment oportú per expressar el nostre punt de
vista
·
Interessar-se pel desenvolupament que ha tingut el consell
en la persona aconsellada. Això demostra estima i enforteix
la confiança.
·
Observar la pròpia actitud en rebre consells i fer el
propòsit d’ acceptar-los amb serenitat. Això ens farà més
senzills i creixerem en comprensió i delicadesa en el tracte
amb els altres.
L’aconsellar és una
responsabilitat molt gran, perquè cadascuna de les nostres
paraules pot portar un benefici o una
conseqüència
gran en la vida de qui ens escolta.
Escola de Valors
L’OPTIMISME
( I )
Una manera de fer i de ser entusiasta, emprenedora ,
dinàmica i realista és el que defineix a la persona
optimista.
La principal diferència que existeix entre una actitud
optimista i una de pessimista, radica en l’enfocament amb
que s’aprecien les coses.
El pessimista posa l’accent en descobrir els inconvenients i
dificultats.
L’optimista s’esforça en trobar sol·lucions, avantatges i
possibilitats.
Pensaments
·
Hem de
pregar constantment per la pau, però hem de treballar amb
totes les nostres forces pel desarmament. Hem d’utilitzar la
nostra intel·ligència rigorosa per planejar la pau com l’hem
utilitzat per fer la guerra.
·
El que no
viu per servir no serveix per viure.
·
El
progrés, a vegades, és la capacitat de l’home per complicar
el que és senzill.
·
No veiem
les coses com som, sinó com som nosaltres.
L’amor dels justs és
vertader; l’amor dels impius és pervers.
Escola de Valors
L’OPTIMISME
( III)
Si volem ser optimistes ens caldrà:
·
Analitzar les coses a partir dels seus punts positius i
bons.
·
Fer l’esforç per donar suggeriments i sol·lucions, en lloc
de fer crítiques o pronunciar queixes.
·
Procurar descobrir les qualitats i capacitats dels demés,
reconeixent l’esforç, l’interés i dedicació.
Aprendre a ser senzill i demanar ajuda, generalment a
persones més preparades.
Pensaments
·
Qui es creu massa important per a fer treballs petits, tal
vegada és massa petit per fer treballs importants.
·
Les idees
pràctiques sol són pràctiques si es posen en pràctica.
·
La bellesa
del cos és simplement animal sinó va acompanyada
d’intel·ligència.
·
Quan un cau,
s’aixeca; quan perd el camí, torna cap a ell. Aquesta és la
veritable saviesa.
·
El neci
mostra de seguida el seu enuig; el prudent passa per alt
l’ofensa.
Escola de Valors
L’OPTIMISME
( IV)
Si volem ser optimistes ens caldrà:
·
No fer
ostentació de seguretat en un mateix, prenen decisions a la
lleugera.
·
Considerar-ho tot abans d’actuar, puig les coses no se
sol·lucionen per si mateixes. Del contrari seria
imprudència, no optimisme.
No és
més optimista el que menys ha fracassat, sinó el que ha
sabut trobar en l’adversitat un estímul per a superar-se,
enfortint la seva voluntat. L’optimisme és l’alegre
manifestació de l’esforç.
Escola de Valors
FORÇA
DE VOLUNTAT
( II )
Amb
relativa facilitat ens podem deixar portar pels propis
gustos, deixant de fer coses importants.
No
n´hi ha prou amb bones intencions ni tampoc en saber el que
cal fer. La força de voluntat es manifesta “fent”,
“actuant”.
FELIÇ0S
Vaig rebre d´un amic aquest
correu electrònic que us el faig a mans com a felicitació de
Pasqua. Ressuscitar amb Crist comporta el caminar per una
vida nova. Aquestes benaurances que segueixen ¿ no poden ser
una mena de termòmetre de si la Pasqua ha calat profundament
en el nostre interior?
·
Feliços
els qui no malparlen de ningú, perquè tothom buscarà la seva
companyia.
·
Feliços
els qui saben somriure i fer festa, perquè així la vida
se’ls fa més passadora i amable.
·
Feliços
els qui no tenen un no per ningú, perquè així ajuden a crear
vida.
·
Feliços
els qui estimen la senzillesa i la simplicitat, perquè així
esdevenen més profundament humans.
·
Feliços
els qui no accepten que tothom tingui un preu, perquè es
mantenen tothora ells mateixos, íntegres i dignes.
·
Feliços
els qui es despreocupen de fer carrera, perquè s’estalviaran
empassar-se molts gripaus.
·
Feliços
els qui no es tenen per massa savis perquè sabran dubtar,
escoltar i comprendre.
·
Feliços
els qui parlen clar perquè així tothom els entén.
·
Feliços
els qui tenen principis, perquè així són algú i no uns
ninots a mercè de qualsevol vent o interès.
·
Feliços
els qui valoren el silenci i la solitud, perquè així viuran
més unificats.
·
Feliços
els qui passen de les modes i de la imatge, perquè podran
ser més ells mateixos.
·
Feliços
els qui no tenen por d’anar contracorrent, perquè així
salvaran el món de la uniformitat i de l’estupidesa.
Us desitjo aquesta felicitat
abundosament. BONA PASQUA !
Pensaments
·
És una
ignorància i una temeritat respondre abans d’escoltar.
·
La
joventut és una malaltia que es cura amb el temps.
·
Millor
és ser governat, que governar masells.
·
Els boca
molls, com la cotorra, destrueixen els plaers de la
conversa.
Escola de Valors
FORÇA
DE VOLUNTAT
( III)
La
decisió per a fer les coses ha de ser realista, immediata i
programada. No serveix de res dir “ ja ho faré demà “.
La
voluntat s’enforteix en les coses petites de cada dia.
Pensaments
·
El
goteig desfà la pedra, no per la seva força, sinó per la
seva constància.
·
Les
ferides que no es veuen són les més profundes.
·
La força
de les dones està en la seva debilitat.
·
Ës
precís haver estat vençut unes vegades per ser algú.
·
El més
desgraciat dels homes és aquell que no sap suportar una
desgràcia.
·
Els
fruïts del destí cauen pel seu propi pes quan estan madurs.
Escola de Valors
FORÇA
DE VOLUNTAT
( III)
Quatre aspectes que ens ajudaran ser persones de voluntat
ferma:
·
Control dels nostres gusts personals
·
Perfecció en les nostres feines quotidianes.
·
Aprenentatge de coses noves.
Fer coses pels altres.
Pensaments
·
Recorda’t de conservar el cap clar i serè davant dels
esdeveniments greus.
·
La
discreció en les paraules val més que l’eloqüència.
·
És
millor l’ús de les riqueses que la possessió d’elles.
·
Totes
les persones que no tenen res important per dir, parlen
cridant.
·
És trist
escoltar aquella que no s’escolta a sí mateix.
·
La
majoria confon l’educació amb la instrucció.
·
L’educació és un “seguro de vida”. Sols pensar a traïcionar
és ja una traïció consumada.
Escola de Valors
FORÇA
DE VOLUNTAT
( IV)
Una
voluntat de ferro es converteix en escut i arma per
protegir-nos dels vicis i de tot allò que ens pot
deshumanitzar.
la
força de voluntat és el motor dels demés valors, no sols per
adquirir-los, sinó per perfeccionar-los.
Cap
valor pot cultivar-se per sí sol, si no hi posem un esforç,
puig tot demana petits i grans sacrificis, realitzats amb
constància.
Pensaments
1.
Aquell pot negar Déu davant una nit estrellada,
davant la tomba dels seus éssers més estimats, davant del
martiri, és o un gran infeliç o un gran culpable.
2.
L´egoisme és l´únic ateisme vertader; la generositat,
el desinterés, l´única vertadera religió
3.
No cal oblidar que quedar-se enrere és no avançar.
4.
Jamai faríem res si volguéssim assegurar per
endavant l´èxit de les nostres empreses.
5.
El que fa sofrir al proïsme es perjudica a sí
mateix. El que ajuda als demés, s´ajuda a sí mateix.
6.
El que s´arrepenteix d´haver pecat és quasi innocent
.
Escola de Valors
L’AUTOESTIMA
( I )
No
n´hi ha prou de tenir seguretat i confiança en les nostres
capacitats i qualitats. El valor de l’autoestima es
fonamenta en un profund coneixement de nosaltres mateixos.
Avui es parla de l’autoestima com d’una eina per a generar
seguretat en un mateix.
Hi
ha el ris de tancar els ulls a la realitat de la nostra
persona, convertint-nos en gent superba i orgullosa, que
només pensa en sobresortir per damunt dels altres.
Pensaments
1.
Tots marxem esgarriats; el menys imprudent és aquell
que més aviat arriba a penedir-se.
2.
La consciència de l´home recte se´n riu dels enganys
de la fama .
3.
Poques coses desmoralitzen tant com la injustícia
feta en nom de l´autoritat i de la llei .
4.
L´avarícia sembla no tant un vici com una trista
prova de bogeria.
5.
El més ric de les persones és l´estalviador; el més
pobre, l´avar.
6.
L´avar
experimenta a la vegada totes les preocupacions del ric i
totes les penalitats del pobre.
Escola de Valors
l’AUTOESTIMA
( II)
La
nostra vida transcorre entre èxits i fracassos i
l’autoestima és el valor que ens fa tenir plena seguretat en
les nostres capacitats, dóna la fortalesa necessària per
superar els moments
difícils de la vida, evitant caure en el pessimisme i el
desànim.
Per
tal que l’autoestima sigui realment un valor, l’hem de
fonamentar en la senzillesa i l’humilitat, tot apreciant les
nostres qualitats, sense considerar-nos ni millors ni
pitjors que els altres.
D’aquesta manera no caurem en l’actuar superbiós i en
l’afany de ser protagonistes en tot.
Cal
recordar que una persona val per el que és i no pel que
aparenta.
El
valor de l’autoestima es construeix a l’interior de les
persones i aquest equilibri interior es basa en el profund
coneixement propi.
Pensaments
7.
És una bogeria manifesta viure precàriament per tal
de poder morir ric.
8.
L’avarícia ho perd tot per voler-ho tot.
9.
La beguda apaga la sed, el menjar la fam; però l’or
no apaga mai l’avarícia.
10.
L’avarícia és corruptora de la fidelitat, de
l’honradesa, i de totes les demés virtuts.
Escola de Valors
l’AUTOESTIMA
( III)
Uns
punts de reflexió que ens ajudaran a aprofundir a
conèixer-nos millor:
·
Evitar ser susceptibles i no prendre seriosament totes les
crítiques que ens facin. Cal analitzar la veritat d’elles.
Si són veritat ens han d’ajudar a millorar-nos i
corregir-nos. Si són mentida,, oblidar-les, perquè no val la
pena capficar-se per aquells comentaris fets per la mala fe
d’unes persones.
·
·
·
Hi
ha el risc de considerar-se un ésser superior, incomprès i
·
poc
apreciat; en aquest cas això de cap manera és un valor, sinó
un defecte.
·
Tot
el que un es proposi, cal que sigui precedit per una anàlisi
profunda de les possibilitats de pouar-ho aconseguir.
·
Cal
preguntar i demanar ajuda, puig són els mitjans més
importants d’ aprenentatge.
Pensaments
11.
Al pobre li manquen moltes coses, però a l´avar li
manquen totes.
12.
Feu bé als qui us volen mal .
13.
És més difícil no fer mal que fer bé
14.
L´alegria de fer el bé estar en sembrar, no està en
recollir.
Escola de Valors :
LA SERENITAT(
I )
Aquest valor ens ensenya a conservar la calma en mig de les
nostres ocupacions i problemes, mostrant-nos cordials i
amables als demés.
El
valor de la serenitat ens fa mantenir un estat d’ànim
assossegat
fins i tot en les situacions més adverses, sense exaltar-se
ni deprimir-se, trobant col·lacions a través d’una reflexió
detinguda i curosa, sense magnificar i minimitzar els
problemes.
Quan les dificultats ens cerclen, fàcilment podem caure en
la tristesa, la irritabilitat o la desgana, i, fins i tot,
pensar que estem en carreró sense sortida.
A
cop d’ull podria semblar que el valor de la serenitat el
tenen sols les persones que tenen pocs problemes i no és
això. La diferència radica en la manera d’afrontar-los.
Pensaments
15.
Al pobre li manquen moltes coses, però a l´avar li
manquen totes.
16.
Feu bé als qui us volen mal
17.
És més difícil no fer mal que fer bé .
18.
L´alegria de fer el bé estar en sembrar, no està en
recollir.
19.
N´hi ha prou amb un minut per fer un heroi; però es
necessita tota una vida per fer un home de bé.
20.
El bé que hem fet ens dóna una satisfacció interior,
que és la més dolça de totes les passions.
21.
Fer el bé és un bon negoci. Déu paga el cent per ú.
22.
No tanquis mai
la mà; no hi ha manera millor de fruir dels bens que
donant-los.
Escola de Valors
La serenitat
( II)
Cal
prendre consciència d’algunes realitats que impedeixen
desenvolupar aquest valor amb eficàcia:
·
No
podem abandonar les nostres ocupacions i escapar-nos a un
lloc
solitari per reflexionar amb tranquil·litat; deixar-nos
arrossegar per la tristesa; treballar amb menys intensitat o
esperar que un altre es faci càrrec del nostre problema i el
resolgui.
·
No
voler trobar sol·lució al problema de manera simultània a
quan ha sorgit. Per regla general demana calma i detinguda
reflexió.
·
En
estat de tensió, podem donar voltes sobre el problema, sense
avançar gens, perdent el temps, l’energia i el bon humor,
augmentant la nostra ansietat.
Pensaments
1.
Tota altra ciència és nociva a aquell que no posseix
la ciència de la bondat
2.
Les bones accions refresquen la sang i donen somnis
feliços.
3.
Sempre he cregut que la bondat no és altra cosa que
la bellesa posada en acció.
4.
No n´hi ha prou en ser bo; cal demostrar-ho.
5.
En tota persona bona hi habita Déu
6.
Gran part de la bondat consisteix en voler ser bo.
7.
No es pot ser bo a mitges.
8.
Cal tenir per
certa que no hi ha res de ferm en les coses humanes, i així
no t´alegraràs massa en la prosperitat ni t´enfonsaràs en
les adversitats.
Escola de Valors
LA SERENITAT
( IV)
Unes idees bàsiques
per generar serenitat en el nostre interior:
·
Fruir de
l’alegria dels altres. Normalment les persones que ens
envolten s’adonen del nostre estat d’ànim. Acceptem i no
refusem els esforços que facin per fer-nos somriure i elevar
el nostre bon humor.
·
Cal
cuidar-se físicament. Hi ha persones que se senten afectades
pels seus problemes que deixen de menjar i dormir, i es
tornen més irritables per la manca d’aliment i descans.
La serenitat fa la persona
més mestressa de les seves emocions, adquirint fortalesa no
sols per a dominar-se, sinó
per a suportar i afrontar
l’adversitat sense afectar les relacions i el tracte amb els
demés.
Pensaments
1.
Em trenca el cor en pensar com tot en el món passa i
no deixa petja.
2.
Set vegades caurà el just i s´aixecarà; però els
impiuses precipitaran en el mal
3.
Cosa perversa és no allargar la mà al caigut
4.
Prèn des del principi les coses amb calma, no
pretenguismiracles i el Senyor t´ajudarà.
5.
El respecte al dret de l´altre és la pau.
6.
Moral és el respecte a un mateix i a la societat.
7.
L´únic mitjà de sortir guanyant d´una discissió és
evitar-la.
8.
Una gran persona demostra la seva grandesa per la
forma en què tracta els petits.
Escola de Valors
SERVEI
( I )
Brindar ajuda de manera espontànea en
els detalls més petits, parla del nostre alt sentit
de la col·laboració per fer
més lleugera la vida dels altres.
El valor del servei significa
ajudar algú de manera espontànea com a actitud permanent de
col·laboració.
La persona servicial ho és en
el treball, amb la seva família, però també ajudant a altres
persones en coses aparentment insignificants.
Les persones veritablement
servicials viuen continuament atentes, observants i cercant
el moment oportú per ajudar, amb el somriure sempre a punt
i disposades a donar un cop de ma.
La persona servicial no és
una persona dèbil, incapaç d’aixecar la veu per a negar-se a
ajudar quan veu que abusen de la seva bondat; al contrari,
per la rectitud de les seves intencionns sap distingir entre
la necessitat real i el caprici.
“ LA SAVIESA “
·
He après que cal molt temps per esdevenir la persona que es
vol ser.
·
He après que és possible anar
lluny més enllà dels propis límits...
·
He après
que som responsables dels nostres actes siguin els que
siguin els nostres estats d’ànim.
·
He après
que n’hi ha prou amb un instant per fer quelcom que us
trencarà el cor la resta de la vostra vida.
·
He
après que si no es controla el propi comportament, aquest
esdevé l’amo...
Escola de valors: LA SUPERACIÓ ( II )
A vegades observem que hi ha
persones que constantment parlen dels seus plans i
projectes, però tot es queda en paraules i en bons desitjos.
En moltes ocasions la
superació no va lligada a un gran canvi ple de beneficis
econòmics, sinó a adquirir experiència, relacions i nous
coneixements, que constitueixen un perfeccionament personal
que, més endavant, servirà per aconseguir altres objectius.
Encara que els recursos
econòmics i materials siguin necessaris, no s’ha d’enfocar
la superació en l’acumulació dels mateixos, com una manera
fàcil de mesurar un progrés. Hi ha altres aspectes
fonamentals i prioritaris que tota persona ha d’atendre.
“ LA SAVIESA “
(III)
·
He après que
els que diuen fàcilment “t’estimo” no sempre ho pensen..
·
He après que
quan no s’espera res, es pot creure sempre en la vida.
·
He après que
voler fonamentar un nou amor sobre una traïció, deixa sempre
un gust de cendra....
·
He après que
una amistat sincera és preferible a un amor incert...
10
REGALS PER LA TEVA FAMÍLIA I A ALTRES (II)
·
El regal
del JOC. A tots ens agrada jugar (tennis,
escacs,ordinador...) Juga al joc que ells vulguin encara que
perdis, hi sortiràs guanyant, perquè haureu compartit un
plaer.
·
El regal
de RIURE. “A casa - deia un- mengem poc però riem molt. I el
riure engreixa” No tingueu por de perdre la línia,
és un engreixar-se
de
satisfacció. Serà un acudit, una endevinalla, una broma. És
una bona medicina pel cansament.
Déu en el teu cor
Posa la ma en el teu cor.
Sent el seu batec segon a segon,
que no para, amb força, ple de vida.
Tan fràgil i important
que sense ell no viuries,
tan important que no existiries sense ell.
Cada batec és una mostra
de l’amor de Déu,
cada minut són 60 miracles
que et mostren l’important
que ets per a Déu.
Cada batec és un respir
que Déu posa a la teva vida.
Quan creguis que Déu no es recorda de tu,
quan pensis que no interesses a ningú,
quan no sàpigues qui ets..
Posa la ma en el teu cor
i en sentir-lo constant i viu,
t’adonaràs de que sempre hi ha ALGÚ
que es preocupa per tu
i per a qui ets molt important....JESÚS.
DÉU ESTÀ AMB TU EN CADA BATEC.....
L´HOSPITAL DE DÉU
( I )
Vaig anar a
l’Hospital de Déu a fer-me una revisió de rutina, i varen
constatar que estava molt malalt!
Quan
Jesús em va prendre la pressió va veure que estava
molt baix de tendresa,comprensió i paciència.
Al
predre’m la temperatura el termòmetre va registrar 40
graus d’egoisme.
Em
va fer un electrocardiograma i el diagnòstic fou que
necessitava cinc bypasses d’amor, perquè les meves
venes estaven bloquejades i no subministraven sang al meu
cor buit i endurit.
Vaig
passar per ortopèdia: no podia caminar al costat dels
meus germans i tampoc poodia abraçar-los, perquè m’havia
fracturat en ensopegar amb la meva vanitat.
La
ressonància magnètica va revelar unes taques lletges de
rencor, que havia de fer desaparèixer de pressa.
Em varen trovar també
miopia,puig no podia veure més enllà de les aparences.
Consells, també per a l’estiu ( III )
·
Estima el
teu treball i amb qui ho fas.
·
Gaudeix els
moments de solitud i els de compartició.
·
No esperis
que el diners et portin felicitat.
·
Perdona.
Perdona. No carreguis amb ressentiments.
Tingues sempre present per
què vas venir a aquest món.
LA
MARE TERESA DE CALCUTA
El dia més bonic? Avui
L’obstacle més gran? La por.
La cosa més fàcil? Equivocar-se.
L’error més gran? Enfonsar-se.
L’arrel de tots els mals? L’egoisme.
La pitjor derrota?El descoratjament.
El millor professor? Els nens.
La primera necessitat? Comunicar-te.
El que et fa més feliç? Ser útil als altres.
El misteri més gran? La mort.
El pitjor defecte? El mal humor.
El sentiment més dolent? La rancúnia.
El regal més bonic? La comprensió.
La ruta més ràpida? El camí correcte.
La sensació més gran? La pau interior.
L’esguard més feliç? El somriure.
El millor remei’ ? L’optimisme.
La cosa més bella del món? La pau.
La felicitat no és un destí al qual arribem, sinó una manera
de viatjar.
El tren de la
vida
( II )
El gran
misteri és que no sabrem mai en quina estació baixarem, molt
menys on baixaran els nostres amics, ni tan sols el que està
assegut al nostre costat.
Em quedo
pensant si,quan baixi del tren, sentiré nostàlgia..crec que
sí.
Separar-me d’alguns amics que vaig fer durant el viatge serà
dolorós. Deixar que els fills restin tot sols serà molt
trist. Però si m’arrapo a l’esperança de que, en algun
moment, arribaré a l’Estació Principal i tindré l’emoció de
veure’ls arribar amb un equipatge que no tenien quan varen
pujar.
El que em
farà feliç serà pensar que vaig col·laborar en què
l’equipatge creixés i es fes valuós.
Amics:
Fem que la nostra estada en el tren de la vida sigui
tranquil·la i que hagi valgut la pena.
Fem les
coses de manera que quan arribi el moment de baixar, el
nostre seient buit deixi anyorança i bonics records als que
segueixin dalt del tren. Una abraçada. Feliç viatge !!
PENSAMENTS
1.
La meravella de l’aprendre, és que ningú ens el pot
prendre.
2.
El dubte és signe d’intel·ligència.
3.
Els espartans no preguntaven quants eren els enemics,
sinó on es trobaven.
4.
Consulta l’ull del teu enemic, perquè és el primer
que veu els teus defectes.
5.
Les enemistat ocultes i silencioses són pitjors que
les obertes i declarades.
Qui no té enemics, tampoc sol
tenir amics.
ENVIEU-NOS CORATGE
Senyor, envieu-nos coratge!
El coratge d’emprendre
I
el coratge d’emprendre sense temeritat.
El coratge de la iniciativa
I
el coratge de la disciplina.
El coratge de la continuitat
I
el coratge de l’adaptació continua.
El coratge d’ estar vivint sols,
I
el coratge de recomençar sempre
Amb els que resten
O
amb els que arriben
El coratge de no irritar-nos
Malgrat els abandonaments,
I
de restar amos nosaltres mateixos.
El coratge de trobar prou temps
Per a contemplar i per a pregar.
PREGÀRIA
D’ESPERANÇA
Senyor, el món no és pas molt bonic.
Els homes tenen fam, de pa sobretot,
però també de tendresa, d’amistat i d’amor.
els homes moren per manca de raons per viure,
els homes moren mancats d’esperança.
No és pas or o plata el que ells esperen de nosaltres.
Ells volen que nosaltres els diguem qui són
i
d’on vénen, perquè viuen i on van.
Ells volen sentir de nosaltres que la seva vida
és útil, que tota la vida val la pena de ser viscuda.
Senyor, jo voldria dir a tot home, al paralític,
a
l’humiliat, al coix, al ferit: “ Comença a viure,
a
creure, a esperar,. Camina, salta:
tu pots dansar la joia”.
Jo voldria retornar la força a les mans cansades,
i
la fermesa als genolls que vacil·len.
jo voldria lluitar amb tots els homes perquè
el desert d’aquest món esdeviingui un jardí i que
sobre la terra dels homes, s’hi pugui veure la tendresa de
Déu.
Jo voldria.... Com és, doncs, que no ho faig?
Tinc por: por de lluitar, por de donar-me,
por de malgastar-me.
Desperteu-me, Senyor; renovelleu-me. Doneu-me
l’Esperit i que m’agafi tot sencer.
COM DIRIA DÉU
EL PARENOSTRE AVUI
F
ill meu que estas a la terra sofrint, temerós per la teva
vida, confós, desorientat, solitari, trist
i
angoixat.
Jo conec perfectament el teu nom, i el pronuncio beneint-lo
perquè t’estimo.
Junts construirem el meu Regne, del que tu seràs el meu
hereu, i en ell no estaràs sol perquè jo habito en tu.
Desitjo que sempre facis la meva voluntat, perquè la meva
voluntat és que ti siguis feliç.
Tindràs el per avui. No et preocupis, sols et demano que el
comparteixis amb el teu pròxim, amb els teus germans.
Sempre perdono les teves ofenses, especialment contra la
pau.
sols et demano, de la mateixa manera,
que perdonis als que t’han ofès.
Desitjo que mai caiguis en la temptació.
I
agafa fort la meva mà, arrapa’t sempre a mi, i jo
t’alliberaré de tot mal.
No oblidis mai que t’estimo des del començament dels teus
primers dies i t’estimaré fins al darrer dia, perquè sóc el
teu Pare.
Que la meva benedicció resti amb tu, i que la meva pau i
amor eterns t’acompanyin sempre. Sols de mi podràs
aconseguir-los, perquè ! JO SÓC L’AMOR I LA PAU¡
EL TREN DE LA
VIDA (Publicat 2010)
La vida és com
un viatge en tren:Uns que pugen i altres que baixen en les
diverses estacions, amb agradables sorpreses algunes vegades
i d’altres amb profundes tristors.
En néixer pugem al tren i ens trobem amb persones que ens
creiem que estaran sempre amb nosaltres en aquest viatge:
els nostres pares.
Dissortadament la veritat és un altra.
Ells baixaran en una estació, deixant-nos orfes del seu amor
i companyia.
Arriben els nostres germans, amics i aquells amors
meravellosos.
Hi hauran persones que agafaran el tren com una simple
passejada. Altres només trobaran tristesa i d’altres aniran
de vagó en vagó oferint sempre la seva ajuda i companyia a
qui la necessiti.
Uns, baixar, deixaran un enyorament permanent... d’altres
passaran tan desapercebuts que ni tan sols ens adonarem que
han deixat el seient buit.
Alguns , tal vegada els més estimats, viatgen en un vagó
diferent al nostre i, per tant, fem el trajecte, separats
d’ells, Podem passar al seu vagó, però no podem asseure’ns
al seu costat perquè d’altres ja ocupen el seient.
No importa; el viatge es fa d’aquesta manera: ple de
desafiaments i somnis, esperes i comiats..però jamai de
retorns.
Llavors fem el viatge de la millor manera possible.
Mirem de relacionar-nos bé amb tots els passatgers, cercant
en cada un, el que tingui de millor.
Recordem sempre que en algun moment del trajecte, ells ens
podran necessitar i procurem ajudar-los, perquè nosaltres
també alguna vegada necessitarem de la seva ajuda i
comprensió.
El gran misteri és que mai sabrem en quina estació haurem de
baixar ni nosaltres, ni els companys de camí ni tampoc el
que seu al nostre costat.
Em quedo pensant si quan baixi del tren sentiré
nostàlgia...crec que sí. Tota separació és dolorosa. Deixar
que els meus estimats segueixin sols el seu camí serà molt
trist. Però m’arrapo a l’ esperança de que, en algun moment,
arribaré a l’estació principal i tindré l’emoció de veure’ls
arribar amb un equipatge que no tenien quan van pujar al
tren.
El que em farà feliç
serà pensar que vaig col·laborar en que el seu equipatge
creixés i es fes valuós..
Amics...fem el viatge sigui tranquil i que hagi servit per
alguna cosa.
Fem el possible perquè, quan arribi el moment de baixar del
tren de la vida, el nostre seient buit deixi enyorança i
bons records als que segueixin el seu camí. FELIÇ VIATGE !!
Bon dia, fill...JO
SÓC DÉU, EL TEU PARE...
El dia d’avui veig tots els teus problemes...
Escolta’m: Recorda que pots confiar en mi.
Si el diable, per casualitat t’ha posat en una situació que
no pots superar, no et tormentis ni t’angoixis.
Posa-la amablement en la ciaixa CPFD.(
Coses per fer Déu )
Això s’arreglarà en el Meu temps, no en el teu; perquè
ensorrar-te o bloquejar-te sols eternitzarà la sol·lució del
prolema.
Si és una situació que tu penses que ets capaç de
sol·lucionar, si et plau, consulta’m-ho en una pregària, per
tal d’assegurar-te que el camí és el correcte.
Degut a que no dormo mai, no és necessari que perdis el teu
son, puig jo m’encarregaré de vetllar-lo. Descansa, fill.
Si necessites contactar amb mi, estic només a una oració de
distància.
Com totes les coses bones, si et plau pensi i recorda-ho.
LA SAVIESA
He après que cal molt temps per esdevenir la persona que es
vol ser.
He après que és possible anar lluny més enllà dels propis
límits..
He après que som responsables dels nostres actes siguin
quins siguin els nostres estats d’ànim..
He après que n’hi ha prou amb un instant per fer quelcom que
us trencarà el cor la resta de la vida..
He après que si no es controla el propi comportament, aquest
esdevé l’amo....
He après que fins i tot les passions més ardents
s’apaivaguen un dia i que aleshores és millor que una altra
relació les supleixi..
He après que si no ens estimem com voldriem no és pas perquè
els qui ens estimen no ho facin de tot cor...
Oden mirar exactament la mateixa cosa i tenir-ne una visió
totalment diferent...
He après que dues persones poden mirar exactament la mateixa
cosa i tenir una visió totalment diferent.
disparar a la mare i la va matar. Després es va suïcidar. La
nena ho va veure tot!
La nineta va ser adoptada. La mare adoptiva era una
cristiana creient i la portava a l’església a pregar.
En el primer dia que la nena va anar a catequesi, la mare va
dir a la catequista que la nena mai abans havia sentit
parlar de Jesús, i que tingués paciència amb ella.
La catequista va ensenyar una estampa de Jesús i va dir.
Algú sap qui és?
La nena que mai havia sentit parlar de Jesús va dir: Jo ho
sé !
“Aquest és el que m’estava abraçant el dia que els meus
pares varen morir”
DÉU EN EL TEU
COR (Publicat)
Ell t’envia flors
cada primavera.
Ell t’envia un matí cada dia.
Cada vegada que tu parles, Ell t’escolta.
Ell pot viure en qualsevol part de l’univers,
Però ha escollit viure en teu cor.
Déu no promet dies sense dolor, joia sense tristesa; sol
sense pluja; però Ell si t’ha promès forces per a cada dia,
consol per a les llàgrimes i llum per el teu camí.
*************
RESPIRA PROFUNDAMENT
ABANS DE LLEGIR-HO
Hi havia un matrimoni
ateu que tenia una filla. El pare i la mare mai li havien dit
res a la seva filla sobre Déu.
Una
nit, quan la nena tenia cinc anys, els seus pares es varen
barallar i el pare va disparar a la mare i la va matar. Després
es va suïcidar. La nena ho va veure tot!
La
nineta va ser adoptada. La mara adoptiva era una cristiana
creient i la portava a l’església a pregar.
En el
primer dia que la nena va anar a catequesi, la mare va dir a la
catequista que la nena mai abans havia sentit parlar de Jesús, i
que tingués paciència amb ella.
La
catequista va ensenyar una estampa de Jesús i va dir. Algú sap
qui és?
La
nena que mai havia sentit parlar de Jesús va dir: Jo ho sé !
DIGUES LES TEVES PARAULES COM LES LLAVORS QUE MOREN PERÒ
REBROTEN.
***********
EL CEC I EL PUBLICISTA
Una vegada hi havia un
cec assegut a la vorera demanant caritat, amb una gorra als seus
peus i un tros de fusta que deia: “ SI US PLAU AJUDEUME.SÓC CEC
“
Un
creatiu de publicitat va passar davant seu, es va aturar i
observà unes poques monedes dins la gorra.
Sense
demanar-li permís va prendre el tros de fusta, li donà la volta
i amb un guix escriure un altre frase. Va posar la fusta sobre
els peus del cec i se’n va anar.
A la
tarda el publicista tornà a passar per allà i va veure que la
gorra estava plena de monedes i bitllets.
El
cec va reconèixer els seus passos i li preguntà si havi estat
ell el que va reescriure el seu cartell i sobretot que hi havia
escrit.
El
publicista li respongué: “ Res que no sigui tan cert com el teu
anunci, però amb altres paraules”, va somriure i seguí el seu
camí.
Hi
havia escrit:” AVUI ÉS PRIMAVERA I NO PUC CONTEMPLAR-LA”
Quan
alguna cosa no ens surt bé, a vegades convé canviar d’
estratègia i veurem que, potser, resulti millor.
LA VIDA
La vida és una
oportunitat, aprofíta-la.
La
vida és bellesa, admíra-la.
La
vida és un somni, fes-lo real.
La
vida és un repte, afronta’l.
La
vida és un joc,juga-hi.
La
vida és un misteri, descobreix-lo.
La
vida és promesa, acompleix-la.
La vida és lluita, fes-la
teva.
La
vida és una aventura, llança-t’hi.
La
vida és felicitat, merei-la.
La
vida és un do, defensa-la.
(
Beata Teresa de Calcuta ).
“
13 ratlles
per a viure”
(Gabriel Garcia Márquez)
T’estimo no per qui ets,
sinó per qui sóc quan estic amb tu.
No
perquè algú no t’estimi com tu vols, no signfica que no t’estimi
de veritat.
Es un
veritable amic aquell que et prèn de la ma i et toca el cor.
Mai deixis de somriure,
ni tan sols quan estiguis trist, perquè no saps mai que es pot
enamorar del teu somriure.
Pot
ser només una persana per el món, però per algunna persona tu
ets el món.
No
passis l’estona amb algú que no estigui disposada a passar-la
amb tu.
Tal
vegada Déu vol que coneixis a molta gent equivocada, abans de
conèixer la persona adequada, per tal que quan la coneixis,
sàpigues estar agraït.
No
ploris perquè allò ja s’ha acabat; somriu perquè ha succeït.
Sempre hi haurà algu que et fereixi, de manera que el que cal
fer és seguir confiant i només ser més curós amb qui confies
dues vegades.
Coverteix-te en una millor persona i assegura’t de saber qui ets
abans de conèixer algú més i esperar que aquesta persona sàpiga
qui ets tu.
A
vegades les coses succeeixen cuan menys un les espera.
ASSEMBLEA LA FUSTERIA
Diuen que una vegada a la
fusteria hi va haver una assemblea general de les eines per tal
de veure com acabar amb les dicussions i diferències.
El
martell exercia de president, però les altres eines li van dir
que havia de renunciar.
¿La
causa? Feia massa soroll i a més es passava tot el dia donant
cops.
El
martell va renunciar però va demanar que tampoc ho fós el
cargol, dient que perque servir per alguna cosa se li havia de
donar massa voltes i això era mollt pesat.
El
cargol va dir:D’acord,però tampoc vull que hi sigui el paper de
vidre. Era molt aspre al seu tacte i sempre hi havia fregadissos
amb els altres.
El
paper de vidre renuncià a la presidència
Però
amb la condició que no fós el metro que sempre es passava
amidant als altres segons la seva mesura com si fós l`´unic
perfecte.
En
aquell moment va entrar el fuster, es va posar el davantal i va
començar la feina. Va fer servir el martell, el metro, el paper
de vidre i uns quants cargols. En acabar, el tros de fusta
s’havia convertit en un bonic joc d’escacs.
Quan
el fuster va tancar el taller i se’n va anar, l’assemblea
d’eines va reemprendre el seu debat. Llavors el xerrac (serra)
va prendre la paraula i va dir: Mireu, ha quedat ben clar i
demostrat que tenim tots tenim defectes, però el fuster
treballla amb les nostres qualitats i això és el que ens fa
valuosos. Per tant no pensem en els nostres punts foscos i
centrem-nos en la utilitat dels nostres punts bons.
L’assemblea va trobar llavors que el martell era fort, el cargol
unia i donava força, el paper de vidre esra especial per afinar
i llimar asprors i que el metro era precís i exacte.
S’adonaren que feien un bon equip capaç de fer coses de qualitat
i varen sentir orgullosos de les seves capacitats i de treballar
junts.
De
manera semblant passa amb les persones. És fàcil trobar defectes
i qualsevol ho sap fer, però trobar qualitats en els altres
això només ho fan les persones bones i intel·ligents.
GOTES DE SAVIESA
Vigila els teus
pensaments: es converteixen en paraules.
Vigila les teves paraules:es converteixen en accions.
Vigila les teves accions: es converteixen en hàbits.
Vigila els teus hàbits: es converteixen en caràcter.
Vigila el teu caràcter: es converteix en el teu destí.
************
La
nostra tasca no consisteix en superar als altres, sinó
superar-nos nosaltres mateixos;superar els nostres propis
rècords;sobrepassar el nostre passat amb el nostre present.(
Steward Johnson)
*************
El
treball més important noo és el de la transformació del món,
sinó la transformació de nosaltres mateixos.
(Joan Pau II)
*************
L’home disposa d’un mètode meravellós per resoldre els seus
conflictes:renunciar a la revenja, l’agressió i la venjança.
Aquest mètode s’anomena AMOR.(Luther King)
No perdem la fe en la
humanitat que és un oceà. El mar no s’embruta perquè algunes de
les seves gotes estiguin brutes.(Gandhi)
*************
La
vida no és un problema per resoldre, sinó un miracle per
descobrir i disfrutar
************
Hi ha
persones que reconeixen els problemes com una cosa que forma
part de la condició humana i no mesuren la felicitat per
absència de problemes; aquestes són les persones més
intel·ligents, però també les més escasses i difícils de trobar.
L’art
de viure no consisteix en eliminar els problemes, sinó créixer
amb ells.
*************
L’art
d’estimar requereix disciplina, concentració i paciència.
I també humilitat, coratge i fe.
************
Em
dius:”Si trobes un esclau adormit, no el despertis, pot estar
somniant amb la llibertat.
I jo
et contesto:” Si trobes un esclau adormit, desperta’l i parla-li
de llibertat”
**************
Mira
de no voler resoldre més d’un problema a la vegada.
Algunes persones s’enfronten a tres classes de problemes:Els que
varen tenir fa temps, els que tenen ara, i els que esperen tenir
més tard.
*************
Cal
ser com l’aigua que flueix mansa i indiferent. Tot va per sí
mateix.
Si
l’aigua està tèrbola, deixeu-la quieta i que reposi, i ella
sola, gradualment adquirirà transparència.
Quan
ens sentim pertorbats i inquiets, deixem actuar el temps, i la
tranquilitat es produirà lentament.
************
No
tinguis por als fracassos: el primer és necessari, perquè
exercita la teva voluntat; el segon pot ser útil; i si
t’aixeques després del tercer, ets una persona molt ferma.
**************
La
millor victòria a obtenir és vèncer-se a sí mateix.
*************
Algú
pensa que entussudir-se és signe de personalitat; més aviat és
signe de poca intel·ligència.
*************
El món esta fet dels que donen ii dels que
reben. Tal vegada els que reben poden menjar millor, però els
primers són els que millor viuen.
****************
Si
tens coneixements, tens dret sobre aquells que no en tenen:el
dret a instruir-los.
LES BENEDICCIONS QUE REPS CADA DIA
Si
Pots anar a l’església i seguir les teves creences sense ser
perseguit...ets més beneït que molts milions de persones
d’aquest planeta.
Si
tens menjar a la nevera, portes roba neta, si tens un sostre i
un lloc segur per dormir... ets més ric que el 75% de la resta
dels humans.
Si
tens diners en el banc i a la teva cartera, ets part del 1=% de
la població próspera del món sencer.
Si
tens pares i la teva família, vius i units...ets un cas poc
comú.
Si
tens el somriure a la cara i mosttres agraïment per tot...ets
molt beneït, ja que la majoria de gent encara que ho pugui fer,
no ho fa.
Si
poots donar la mà a algú o abraçar-lo o tan sols tocar la seva
espatlla...amb la tedresa d’una llum tèbia que t’acompanya...ets
bene¨t perquè pots oferir l’amor que cura.
Si
avui t’has despertat amb salut i sense tenir capp
malaltia....ets més beneït que el milió de persones que no
sobreviuran aquesta setmana.
Si
mai has conegut els perills de la guerra, la soledat de la presó
o el dolor de la fam....et trobes millor que 500 milions de
persones en el món..
Si
pots llegir aquestes benediccions, has rebut una doble
benedicció....primer, perquè algú l’ha escrit pensant en
tú...segon, perquè tens més sort que dos mil milions de persones
que no saben llegir.
JA
T’ADONES DE LES BENEDICCIONS QUE TENS CADA DIA?
1.
El diner és un bon servent, però és un mal amo.
2.
Aquell que pensa que el diner ho pot fer tot, cal
sospitar amb fonament que serà capaç de fer qualsevol cosa per
diner.
3.
Quan es tracta del diner tots són de la mateixa religió!
FELIÇOS
( V )
·
Feliços els qui confien fins on sigui, els
qui saben recomençar, els agraïts, els suaus i delicats amb els
qui s'atansen, els qui estimen i es deixen estimar, els qui
tenen les mans fàcils per a fer les paus, els qui fomenten la
comunicació i la solidaritat amb tothom.
·
Feliços els qui saben assaborir tota cosa,
tota acció, tot gest, els qui no esperen ni forcen l'agraïment
dels altres, els qui prenen la vida com a possibilitat de
créixer, els disponibles, que estan sempre a punt.
·
Feliços els qui s'equivoquen i no se
n'amaguen, els qui afronten el risc, els qui saben oblidar, els
qui no estan de tornada, els qui no van amb segones de canvi,
els qui s'obliden d'ells mateixos, perquè, fins i tot sense
adonar-se'n, l'amor de Déu inunda el seu cor, i és d'ells la
llibertat dels qui estimen.
Carta als Reis d’un capellà de poble
( I )
Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar,
Amb
ànima d’infants, com cada any, us fem la carta perquè de coses
cada vegada ens en falten més.
Volem
pau i hi ha molts obstinats a fer la guerra.
Volem
salut i sovint ens costa conservar-la.
Volem
molt i de tot, perquè estem en una societat que ens fa bons
consumidors i no ens acontentem amb poca cosa.
Ja fa
anys que la vostra generositat ha colgat els infants de
joguines. Alguns pensen si no seria millor recular cinquanta
anys enrere, quan tots els infants jugaven més, amb molts menys
recursos.
Aquest any, potser el que ens faria més falta seria una mica
d’il·lusió i d’esperança, perquè des dels pobles petits tenim la
impressió que tot es
desmunta. Als poblets cada dia es fa més difícil aguantar-hi i
tothom procura posar un peu en una vila o ciutat, on hi ha més
comoditats. Moltes parròquies que tenien vitalitat i el diumenge
s’esperava com a dia de trobada, ara ja no poden aplegar tanta
gent. Això és trist.
BON ANY NOU, SENYOR
( I )
Bon Any 2004, Senyor.Sí,
Tu ets la felicitat. Tu ets la font de la vida i la raò de tot
el que és bo.
Però et vull desitjar un
bon ay.
Bé, que tot l’Univers es
bellugui com Tu vas planejar.
Que la vida continuï al
nostre món, amb tota la varietat, la bellesa i la gradiositat
que Tu li vas donar.
Que el Sol presideixi els
nostres dies: que les estrelles et somriguin durant la nit; que
els mars blaus continuïn encrespats; que les herbes continuïn
escampades per boscos i prats; que es reprodueixin els milions
d’espècies animals...
Senyor, que durant l’any
2004, puguis continuar gaudint amb la teva obra, la que Tu
mantens i t’hi recrees i esperes que nosaltres sapiguem també
admirar-la, viure-la i conservar-la.
MAS QUE UN ANILLO DE COMPROMISO!!!
Un muchacho
entró con paso firme a la joyería y pidió que
le mostraran.
el mejor anillo de compromiso que tuviera.
El joyero le
presentó uno.
La hermosa piedra
solitaria brillaba como undiminuto Sol resplandeciente. El
muchacho contempló el a anillo y con una sonrisa lo aprobó.
luego el precio y se dispuso a pagarlo.
Se va usted a casar
pronto? - Le preguntó el joyero.
No! - respondió el
muchacho - Ni siquiera tengo novia.
La muda sorpresa
del joyero divirtió al comprador.
Es para mi mamá -
dijo el muchacho
Cuando yo iba a
nacer estuvo sola; alguien le consejo que me matara antes de que
naciera, así se evitaría problemas.
Pero ella se negó y
me dio el don de la vida. Y tuvo muchos problemas. Muchos !! Fue
padre y madre para mi, y fue amiga y hermana, y fue mi maestra.
Me hizo ser lo que
soy. Ahora que puedo le compro este anillo de compromiso. Ella
nunca tuvo uno.
Yo se lo doy como
promesa de que si ella hizo todo por mi, ahora yo haré todo por
ella.
Quizás después
entregue otro anillo de compromiso. Pero será el segundo.
El joyero no dijo
nada. Solamente ordenó a su cajera que hiciera al muchacho el
descuento aquel que se hacia nada mas a los
clientes
importantes.
REFLEXIÓN:
- Tenemos
casas más grandes, pero familias más chicas.
- Tenemos más
compromisos, pero menos tiempo.
- Tenemos más
medicinas, pero menos salud.
- Hemos
multiplicado nuestras fortunas, pero hemos reducido nuestros
valores.
- Hablamos mucho,
amamos poco y odiamos demasiado.
- Hemos llegado a
la Luna y regresamos, pero tenemos problemas
para cruzar la
calle y conocer a nuestro vecino.
- Hemos conquistado
el espacio exterior pero no el interior.
- Tenemos mayores
ingresos, pero menos moral.
- Estos son tiempos
con más libertad, pero menos alegría.
- Con más comida,
pero menos nutrición.
- Son días en los
que llegan dos sueldos a casa, pero aumentan los divorcios.
- Son tiempos de
casas más lindas, pero más hogares rotos.
POR ESO....
Siéntate en la
terraza y admira la vista sin fijarte en las malas hierbas; Pasa
mas tiempo con tu familia y con tus amigos, en el campo, en la
playa; come tu comida preferida; visita los sitios que ames.
La vida es una
sucesión de momentos para disfrutar, no es solo para sobrevivir.
Escribamos aquella
carta que pensábamos escribir "Uno de estos días".
Digamos hoy a
nuestros familiares y amigos, cuanto los queremos.
Por eso no retardes
nada que agregue risa y alegría en tu
vida.
Cada DIA, HORA,
MINUTO es especial.
Si estás tan
ocupado y no puedes tomarte unos minutos para
mandar este mensaje
a alguien que tu quieras, y te dices a ti mismo que lo enviarás
..
Uno de estos días",
piensa que: "Uno de estos días" puede estar muy lejano, o puede
que Tú no llegues nunca.
Que tengas un buen
día!!!
1.
La sinceritat és la virtut que més se simula.
2.
Els famosos solen tornar-se sords vers tot el que no
sigui aplaudiments.
3.
A les plantes les adreça el cultiu; a les persones
l’educació.
4.
El progrés és la realització de les utopies.
5.
La societat perdona sovint al criminal, però mai al
somniador.
6.
Com menys obris el teu cor als altres, més sofrirà aquest
cor.
7.
La meravella de l’aprendre, és que ningú ens el pot
prendre.
8.
El dubte és signe d’intel·ligència.
9.
Els espartans no preguntaven quants eren els enemics,
sinó on es trobaven.
10.
Consulta l’ull del teu enemic, perquè és el primer que
veu els teus defectes.
11.
Les enemistat ocultes i silencioses són pitjors que les
obertes i declarades.
12.
Qui no té enemics, tampoc sol tenir amics.
13.
Els amics van i venen, però els enemics s’acumulen.
14.
Temo a un sol enemic que sóc jo mateix.
15.
Mai no existeix un error tan gran com el d’abandonar i no
seguir.
16.
M’agradaria viure cent anys per veure com les persones
cometen els mateixos errors que jo.
17.
La persona que no comet errors és perque normalment no fa
res.
18.
Tot esforç ja és un èxit.
19.
No hi ha esforços inútils.
20.
L’home desitja en veu alta allò que mai s’esforça en
obtenir.
21.
Cal mantenir el valor de l’esforç, someten-lo cada dia a
un petit exercici gratuït.
22.
Qualsevol esforç esdevé lleuger amb l’hàbit.
23.
Mai l’esforç deixa d’ajudar la fortuna.
24.
El millor consell el dóna l’experiència, però sempre sol
arribar tard.
25.
Un jove en anys pot ser vell en hores, si no ha perdut el
temps.
26.
Si poguéssim vendre les nostres experiències en el preu
que ens costen, tots seríem milionaris.
27.
L’experiència és la malaltia que ofereix el més petit
perill de contagi.
28.
L’experiència és una cosa meravellosa: Ens permet
reconéixer un error cada vegada que el tornem a cometre.
29.
Quan la felicitat ens surt a l’encontre, mai porta el
vestit amb què pensàvem trobar-la.
30.
No siguem ambiciosos: Acontentem-nos en ser feliços.
31.
Moltes persones es perden les petites alegries
mentres’espera la gran felicitat.
32.
Una persona feliç és un bé comú.
33.
Pensem que per ser feliç també cal acostumar-s’hi.
34.
La persona feliç és més rara que un corb blanc.
35.
Tenir-ho tot per ser feliç no és de cap manera una raò
per ser-ho.
36.
El secret de la felicitat resideix més en donar-la que en
esperar—la.
37.
La felicitat està allà on la trobes, rara vega a on la
busques.
38.
La felicitat depèn més de la disposició que no pas en la
posició social.
39.
Com no sabien que era impossible, ho aconseguiren.
40.
El que hagis de fer, fes-ho aviat.
41.
Les coses no són difícils de fer; el que és difíl és
posar-se en situació de fer-ho.
42.
La persona que decideix fer una cosa sense pensar en una
altra, supera totes les dificultats.
43.
Les paraules que no van seguides de fets, no valen res.
44.
Hiha una generació de la qual els jutges mereixen ser
jutjats.
45.
El just i l’injust no són producte de la naturales sinó
de la llei.
46.
L’home just no és aqulll que no comet cap injustícia,
sinó aquell que poguent ser injust, no vol ser-ho.
47.
La joventut sap el que no vol abans de saber el que vol.
48.
Si la joventut és un defecte, és un defecte que es cura
massa aviat.
49.
El que llegeix molt i vitja molt, veu i sap moltes coses.
50.
Un bon llibre és aquell que s’obra amb expectació i es
tanca amb profit.
51.
Tots els llibres es poden dividir en dos classes:llibres
del moment i llibres de tot moomment.
52.
El veritable heroi d’algunes obres literàries és el
lector que les aguanta.
53.
El pitjor dels mals és creure que els mals no tenen
remei.
54.
El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar
dels bons.
55.
Tots està perdut quan els dolents serveixen d’exemple i
els bons de burla.
56.
El món no està en perill per les males persones, sinó per
aquelles que permeten la maldat.
57.
Es pot confiar en les males persones: no canvien mai.
58.
Per fer mal qualsevol és poderós.
59.
No fem el mal ideixarà d’existir.
60.
La mort no arriba més que una vegada, però es fa sentir
en tots els moments de la vida.
61.
Qui neix mortal camina cap a la mort.
62.
El naixement i la mort no són dos estats distints, sinó
dos aspectes del mateix estat.
63.
Tal com no m’he preocupat de néixer, no m’he de preocupar
de morir.
64.
Vaig néixer sense saber perquè. He
viscut sense saber com. I moro sense saber ni quan ni com
ni perquè.
65.
Vivint falta tot. Morint sobra tot.
66.
En el nostre món molta gent no sap el que vol, però fa
tot el possible per aconseguir-ho.
67.
En la societat actual, si no puc comprar no existeixo.
68.
La millor manera d’educar un fill és tenir-ne un altre.
69.
Sols quan reflexionem el que ens costen els fills, ens
adonem del deute contret amb els nostres pares.
70.
El que faci avui és important perquè estic utilitzant un
dia de la meva vida.
71.
És inútil tornar sobre el passat i que ja no existeix.
72.
Viu el dia present i fiat el menys possible del demà.
73.
Infeliç el que s’adorm en el demà.
74.
Oblidem el que ja és passat, puig ens podem plànyer però
ja no es pot refer.
75.
Hauriem d’usar el passat com a trmpolí i no com a sofà.
76.
El passat ha fugit, el que esperes està absent, però el
present és teu.
77.
L’home passa la seva vida en reflexionar sobre el passat,
queixant-se del present i temen el futur.
78.
Hi ha un passat que s’en ha anat per sempre, però resta
un futur que estar per venir.
79.
La guerra és l’art de destruir persones; la política
l’art d’enganyar-los.
80.
A vegades la política és la manera de conduir els
assumptes públics per el profit dels particulars.
81.
Un polític pensa en les pròximes eleccions; un estadista
pensa en la pròxima generació.
82.
Un traïdor és un home que ha deixat el seu partit per
apuntar-se a un altre. Un convertit és un trïdor que ha
abandonat el seu partit per apuntar-se al nostre.
83.
Tothom explica com ha guanyat el seu primer euro; ningú
no expplica com ha guanyat el seu últim milió.
84.
La riquesa és com l’aigua salada:quan més s’en beu més
sed dóna.
85.
La persona és rica en la proporció de les coses que en
pot prescindir.
86.
Quan la lluita d’una persona comença a dintre seu, és
quan aquesta persona val alguna cosa.
87.
Totes les persones són superiors a mi en algunn sentit.I
en aquest sentit haig d’aprendre d’elles.
88.
No hem de perdre la fe en la humanitat que és com l’oceà:
no són brut perque algunes gotes siguin brutes.
89.
La persona és creu sempre ser més del que és, i s’estima
menys del que val
90.
No admirar-se de res és encara més estúpid que admirar-se
de tot. Ve a ser quasi el mateix que no fixar-se en res.
91.
En fer una profunda reverència a una persona, sempre es
dón l’esquena a una altra.
92.
Viu de manera que tu siguis admirat i no el que
poseeixes.
93.
Sorprendre’s, quedar astorat, és començar a entendre.
94.
Díga’m qui t’admira i et diré qui ets.
95.
Els que saben molt s’admiren de poques coses, i els qui
no saben res s‘admiren de tot, però el que no té el do de
meravellar-se ni d’entusiasmar-se és com si ja estigués mort,
perquè els seus ulls ja estan closos.
96.
El que sorpren, sorpren una vegada, però el que és
admirable ho és quan més s’admira.
97.
És més difícil fer durar una admiracióo que provocar-la.
98.
Hi qui només admira les coses que porten “etiqueta”.
99.
L’excel·lència mooral és el resultat de l’hàbit. Ens
tornem justos fent actes de justícia i valents, realitzant actes
de valència.
100.
El primer gran regal que podem donar als altres és un bon
exempple.
101.
La capacitat de sentir vergonya és una bona bruixola
moral.
102.
A vegades la consciiència ha de parlar amb sords.
103.
Moltes persones són massa educades per parla amb la boca
plena, però no es preocupen de fer-ho amb el cap buit.
104.
Ser amables és més important que ser savis, i entendre
això és el principi de la saviesa.
105.
Tracta le persona de fer feina amb lla mateixa amabilitat
amb que tractes l’amor de l’empresa a on treballes.
106.
Els bons modals s’aconsegueixen a base de petits
sacrificis.
107.
No és valent el que no té por, sinó el que sap
conquerir-la.
108.
Els tímids tenen por abans del perill; els covards
durant el mateix; els valent després.
109.
Qui sap del dolor, ho sap tot.
110.
La por sempre està disposada a veure les coses pitjor del
que són.
111.
El secret de la felicitat en el matrimoni consisteix en
exigir-se molt de símateix i res de l’altre.
112.
El més gran que un home pot fer pels seus fills és
estimar la mare dels seus fills.
113.
Resulta fàcil entendre que existeix l’amor a primera
vista, però el prodigi és que hi hagi amor entre dues persones
que s’han mirat durant molts anys.
114.
Una bona llar es construeix; no es compra.
115.
Les petites bondats i atencions són molt importants .....
en una bona relació, les coses grans són les coses petites.
116.
Per fer el mal qualsevol és pooderós.
117.
A vegades tenir neta la consciència pot ser signe de mala
memòria.
118.
Niingúu noo pot ser perfectament lliure fins que tothom
hoo sigui..
119.
La llibertat és com la vida:sols la mereix aquella que
sap conquerir.la tots els dies.
120.
La llibertat moltes vegades no és per a la persona més
que la facultat per elegir l’esclavitud.
121.
Ser lliure obliga a deixar ser lliures als altres.
122.
És curió veure com a mesura en què la llibertat teòrica
augmenta, les llibertats pràctiques disminueixen.
123.
La llibertat, pel que respecta a les clases socials
inferiors, és poc més que l’elecció entre treball o morir de
gana.
124.
La llibertat significa responsabilitat; per això la
majoria de les persones li tenen por.
125.
La vertadera llibertat consisteix en el domiinii absolut
de sí mateix.
126.
Els que neguen la llibertat als demés no se la mereixen
per a sí mateixos.
127.
Qualsevol societat que pretengui assegurar la llibertat
de les persones, ha de començar per garantir-les l’existència.
128.
La veritat ens fa lliures.
129.
No entris allà on lliurement no en puguis sortir.
130.
La llibertat és el dret a escollir a les persones que
tindran obligació a posar límits a la nostra.
131.
Hi ha molltes persones que parlen de llibertat, però n’hi
ha pocs que no hagin dedicat la seva vida a posar cadenes als
altres.
132.
No hi ha millor mesura per a una persona que veure el que
fa quan té absoluta llibertat per a escollir.
133.
Som esclaus de les lleis per poder ser lliures.
134.
Per destruir els mals hàbits, la llei és molt menys útil
que l’esforç individual.
135.
El fi de la llei és aconseguir el major bé possible per a
un major nombre de persones.
Carta als Reis
( I )
Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar,
Amb
ànima d’infants, com cada any, us fem la carta perquè de coses
cada vegada ens en falten més.
A la
Rolem pau i hi ha molts obstinats a fer la guerra.
Volem
salut i sovint ens costa conservar-la.
Volem
molt i de tot, perquè estem en una societat que ens fa bons
consumidors i no ens acontentem amb poca cosa.
Ja fa
anys que la vostra generositat ha colgat els infants de
joguines. Alguns pensen si no seria millor recular cinquanta
anys enrere, quan tots els infants jugaven més, amb molts menys
recursos.
Aquest any, potser el que ens faria més falta seria una mica
d’il·lusió i d’esperança, perquè des dels pobles peti ts
tenim la impressió que tot es
desmunta. Als poblets cada dia es fa més difícil aguantar-hi i
tothom procura posar un peu en una vila o ciutat, on hi ha més
comoditats. Moltes parròquies que tenien vitalitat i el diumenge
s’esperava com a dia de trobada, ara ja no poden aplegar tanta
gent. Això és trist.
L’església, en general, ha envellit molt, el Papa ja és vell,
com molts bisbes i molts capellans i entre els parroquians més
actius també hi ha una mitjana d’edat molt alta.
Si
teniu de bo amb el Nunci, li podríeu dir que el nostre país
necessita bisbes valents que obrin camins nous d’esperança.
Convé una renovació a fons.
Els
anys 60 i 70 van estar marcats per Joan XXIII, pel Concili
Vaticà II i per uns bisbes que secundaren l’esperit conciliar.
Molts encara en parlen ara d’aquell bon moment.
No
ens podríeu fer algun present d’aquests?
Ens
adonem que el món d’avui va accelerat
i
segurament que tots haurem de caminar més de pressa per no
quedar al marge del que es va construint en aquest tercer
mil·lenni.
Però,
no és bo anar a remolc, convé recuperar la iniciativa i oferir
projectes renovats capaços d’il·lusionar a tothom.
Ja
veieu el que més ens falta.
Als
poblets som pocs però hi ha una mica de tot encara que hi
escassegen més els infants i, per això no caldrà que carregueu
tant de joguines, però sapigueu que els nostres infants se les
mereixen de valent.
Si
teniu reconfortants, vitamines i píndoles que portin il·lusió no
les feu anar escasses perquè a cada casa hi faran un bon paper.
Us esperem amb candeletes!
Carta als Reis
( I )
Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar,
Amb
ànima d’infants, com cada any, us fem la carta perquè de coses
cada vegada ens en falten més.
Volem
pau i hi ha molts obstinats a fer la guerra.
Volem
salut i sovint ens costa conservar-la.
Volem
molt i de tot, perquè estem en una societat que ens fa bons
consumidors i no ens acontentem amb poca cosa.
Ja fa
anys que la vostra generositat ha colgat els infants de
joguines. Alguns pensen si no seria millor recular cinquanta
anys enrere, quan tots els infants jugaven més, amb molts menys
recursos.
Aquest any, potser el que ens faria més falta seria una mica
d’il·lusió i d’esperança, perquè des dels pobles petits tenim la
impressió que tot es desmunta. Als poblets cada dia es fa més
difícil aguantar-hi i tothom procura posar un peu en una vila o
ciutat, on hi ha més comoditats. Moltes parròquies que tenien
vitalitat i el diumenge s’esperava com a dia de trobada, ara ja
no poden aplegar tanta gent. Això és trist.
L’església, en general, ha envellit molt, el Papa ja és vell,
com molts bisbes i molts capellans i entre els parroquians més
actius també hi ha una mitjana d’edat molt alta.
Si
teniu de bo amb el Nunci, li podríeu dir que el nostre país
necessita bisbes valents que obrin camins nous d’esperança.
Convé una renovació a fons.
Lletanies de la
humilitat
“ O Jesús, bo i humil de
cor,escolteu-me.
Del desig de ser apreciat,
deslliureu-me Jesús.
Del desig de ser estimat..
Del desig de ser anomenat..
Del desig de ser honorat..
Del desig de ser lloat..
Del desig de ser preferit als
altres..
Del desig de ser consultat..
Del desig de ser aprovat..
Del temor de ser
humiliat..,deslliureu-me,Jesús..
Del temor de ser menyspreat..
Del temor de ser rebutjat..
Del temor de ser calumniat..
Del temor de ser postergat..
Del temor de ser ridiculitzat..
Del temor de ser injuriat..
Del temor de ser sospitós..
Que els altres siguin més
estimats que jo, Jesús,feu-m’ho desitjar....
Que els altres siguin més
apreciats que jo...
Que els altres puguin créixer en
l’opinió del món i jo hi pugui disminuir..
Que els altres puguin ser posats
primer i jo deixat de banda..
Que els altres puguin ser lloats
i jo no sigui notat..
Que els altres puguin ser més
sants que jo, mentre que jo arribi a ser tan sant com sigui el
vostre voler..”
Magnífica pregària. Cal demanar
a l’Esperit Sant el do de la fortalesa per recitar aquestes
lletanies amb tot el cor.
Sabia que....
Les
multinacionals acaparen el 70% del comerç mundial?
Que l’us
d’Internet als països pobres només abasta el 0,2% de la
població, mentre que, als països rics arriba al 93%?
Que l’interés
del deute que el Tercer Món paga als països industrialitzats és
més del doble de l’ajut que reb?
Que els
ingressos mitjos per habitant del món són de 5000 dólars l’any,
mentre que miltres-cents milions d’aquests mateixos habitants
malviuen amb 365 dolars l’any? I que, en aquest mateix món,
entre 1989 i 1996, el nombre de multimilionarisva passar de 57 a
447?
Que la riquesa total de
les 10 persones més riques del món equival a una vegada i mitja
els ingressos de tots els països menys desenvolupats junts?
O que només
360 persones acumulen tanta riquesa com la meitat de la població
mundial? Que el 4% dels seus ingressos resoldria els problemes
de tots els pobres i que la fortuna de tres d’aquestes persones
és igual al PIB dels 48 països més pobres del planeta?
Que el món
gasta cada any 820 milions de dólars en armament?
Que el 13
d’octubre de 1999 els estat Units es negaren a ratificar el
Tractat de prohibició total d’armes nuclears?
Que al món
possiblement 110 milions de mines antipersona, que maten cada
any 26.000 persones?
Que
aconseguir un nou escó al Senat dels Estats Units pot costar
entre 10 i 20 milions de dólars?
Que el 1990
la desertització afectava ja al 30% de la terra? Que cada
segon, desapareix del planeta una superfície arbrada equivalent
al a un camp de fútbol? Que a Alemanya s’han perdut ja el 5=%
dels boscos, a Xequia i Eslovaquia el 70% i a Etiopia el 90%?
Que a Espanya el 23% del territori corre el risc d’anar a parar
a la desrtització total?
Que el 92% de
la població mundial no té cotxe?
Que als
Estats Units hi hagi un automòbil per cad 1,8 habitants, i a
Europa un per cada 2,8, a l’Âfrica n’hi ha un per cada 110
habitants, a l’India per cada 554, i a la Xina un per cada 1374
habitants?
Que a Espanya
moren cada dia cinc persones d’accident laboral?
Que Espanya
destina a protecció social un 20% menys del PIB que la mitjana
de la Unió Europea?
Que a Espanya
hi ha 8 persones amb una fortuna de més de 8 bilions de pessetes
i 7000 amb més de 5 bilions ( Dada donada el3 de juny de 2000
per Radio Nacional ).
Que a
Catalunya, aquests darrers deu anys, l’índex de pobresa ha
augmentat més de tres punts de percentatge, mentre que a Espanya
ha baixat un 1,5%?
Que hi ha
futbolistes que guanyens més mil milion s de pessetes a l’any i
clubs esportius la plantilla dels quals costa uns 50.000 milions
de pessetes ?
Són dades que
fan pensar...És humà aquest estat de coses. ?
Oració del bon humor
Concediu-me,Senyor, una bona digestió,
I també alguna cosa per païr.
Cocediu-me la salut del cos,
Amb el bon humor necessari per mantenir-la.
Doneu-me,Senyor,una ànima
santa
Que sàpiga aprofitar allò que
és bo,
Perquè no s’espanti davant
l’error,sinó que trobi la manera de posar les coses
en un nou ordre.
Concediu-me una ànima que no
coneixi
L’avorriment, la murmuració i
el plany.
No permeteu que sofreixi
excessivament per aquest ésser tan dominant que es diu JO.
Doneu-me,Senyor, el senti de
l’humor.
Doneu-me la gràcia de
comprendre les bromes, per tal que conegui en la vida in xic
d’alegria i pugui comunicar-la als altres.
Per
riure una mica
Un e-mail(correu electrònic)
equivocant l’adreça
Un home va deixar els nevats carrers de
Chicago per anar a passar unes bones vacances a una illa
tropical. La dona era a un viatge de negocis i havien quedat
reunir-se al cap de dos dies a l’illa.
Després de passar un dia fantàstic a la
platja disfrutant d’un sol radiant i de begudes refrescants, va
decidir enviar un e-mail a la seva dona. No recordava exactament
l’adreça i refiat de la memoria es va arriscar, però es va
equivocar amb una lletra i el missatge el va rebre la dona d’un
mecànic que havia mort el dia abans.
Aquesta dona, al vespre, abans d’anar a
dormir, va obrir el correu per llegir les mostres de condol que
els amics li havie enviat.
Quan va mirar el primer correu, va fer
un crit i va quedar estesa a terra. Els familiars van córrer
desseguida i, astorats, vàren llegir en el monitor de
l’ordinador:
“Estimada esposa: Acabo d’arrivar. Ha
estat un llarg viatge però ha valgut la pena:Tot és
preciós,molts arbres, jardins i molta festa i gresca...M’hi
trobo com a casa. Ara m’en vaig a descansar. Ja tenen preparada
la teva arribada per a demà. Estic segur que el lloc et plaurà
molt. Petons del teu etern i enamorat marit” P.D. ¡¡ Prepara’t
perquè aquí fa una calor infernal”
Per riure una mica
Carta d’en Tonet al nen Jesús per
Nadal. (Tècniques de negociació)
En Tonet escrivia la seva carta a
l’infant Jesús per Nadal tot contemplant el pessebre.
“Estimat nen Jesús: M´he portat molt bé
aquest any, Voldria que em portessis una biciclata.
Atentament,Tonet”
Anava a deixar la carta davant la cova
del pessebre, quan va veure que la figureta de la mare de Déu el
mirava fixament i seriosament.
Arrepentit, perque no havia fet massa
bondat, va estripar la carta i torna escriure:
“Estimat nen Jesús:crec que m´he portat
bé aquest any; si et plau,porta’m una bicicleta”.
Torna a posar la carta i veu que la Mare
de Déu el torna mirar seriosament.
Torna a estripar la carta i torna a
escriure: “Estimat nen Jesús: No m´he portat gens bé aquest any,
però si em portes la bicicleta, et prometo portar-me molt bé”
Posa la carta , mirada seriosa de Maria,
estripa la carta, agafa la figureta de Maria i la tanca a la
calaixera.
Torna a escriure: “Nen Jesús: He
segrestat la teva mare.....si la vols tornar a veure, porta’m
una bicicleta. Adeu !!”
La
anécdota de las 1000 canicas
Aprovechar la vida en lo importante
1) Para saber
Un hombre relataba una experiencia que le cambió su vida.
Dedicaba sus tiempos
libres a ser radioaficionado. Afición que consiste en tener un
radio desde el
cual se pueda oír y transmitir mensajes, estableciendo
comunicación con otros
radioaficionados. Ciertamente, ahora, parece que se facilita más
la
comunicación por Internet, pero es interesante conocer lo que le
sucedió.
Así nos lo cuenta: "Cada vez disfruto más de las mañanas de
sábado. Hace unas
semanas, me dirigía hacia mi equipo de radioaficionado en el
sótano con una
humeante taza de café en una mano y el periódico en la otra.
Sintonicé mi
equipo de radio para entrar en una red de intercambio. Comencé a
escuchar a
hombre mayor que le estaba diciendo a otra persona algo acerca
de "unas mil
canicas". Quedé intrigado y me detuve para escuchar: "Bueno,
Tomás, de veras
que parece que estás ocupado con tu trabajo. Estoy seguro de que
te pagan bien,
pero es una lástima que tengas que estar fuera de casa y lejos
de tu familia
tanto tiempo. Es difícil imaginar que un hombre joven sacrifique
por su trabajo
muchos ratos con su familia. Y sobre todo, qué triste que te
perdieras la
presentación teatral de tu hija". Y continuó: "Tomás, déjame
decirte algo que
me ha ayudado a saber a qué darle importancia en la vida".
Entonces comenzó a
explicar su teoría sobre unas "mil canicas".
"Verás Tomás. Me senté un día e hice algo de aritmética. Me
dije: La persona
promedio vive unos setenta y cinco años. Ya sé que algunos viven
más y otros
menos, pero en promedio, la gente vive unos setenta y cinco
años. Entonces,
multipliqué 75 por 52 y obtuve 3,900, que es el número de
sábados que la
persona promedio habrá de tener en toda su vida. Mantente
conmigo, Tomás, que
voy a la parte importante.
Yo tenía entonces cincuenta y cinco años, y pensé que si llegaba
a los setenta
y cinco, sólo me quedarían unos mil más que disfrutar. Así que
fui a una tienda
de juguetes y compré canicas. Tuve que visitar tres tiendas para
obtener 1,000
canicas. Las llevé a casa y las puse dentro de un gran envase de
plástico
transparente. Claro, junto a mi equipo de radioaficionado. Cada
sábado a partir
de entonces, he tomado una canica y la he apartado. Descubrí que
al observar
cómo disminuían las canicas, me enfocaba más sobre las cosas
verdaderamente
importantes en la vida. No hay nada como ver cómo se te agota tu
tiempo en la
tierra para llevarte a ajustar tus prioridades. Ahora déjame
decirte una última
cosa antes que nos desconectemos y lleve a mi bella esposa a
desayunar y
pasear.
La mañana de hoy saqué la última canica del envase. Me di cuenta
que si vivo
hasta el próximo sábado, entonces me habrá sido dado un poquito
de tiempo
adicional y lo disfrutaré más. Bueno, Tomás, me gustó conversar
contigo. Espero
que puedas estar más tiempo con tu familia y espero volver a
encontrarnos aquí
en la banda con el hombre de 75 años, este es K9NZQ, cambio y
fuera, ¡buenos
días!"
Un silencio invadió el ambiente. Creo que nos dio a todos
bastante sobre lo qué
pensar. Esa mañana había planeado trabajar en arreglar una
antena y luego iba a
reunirme con unos cuantos radioaficionados para preparar la
nueva circular del
club, pero cambié de idea. En vez de aquello, subí las escaleras
y desperté a
mi esposa con un beso. "Vamos, querida, te quiero llevar a ti y
los muchachos a
desayunar fuera". "¿Qué mosca te picó?" Preguntó sonriendo. "Oh,
nada; es que
no hemos pasado un sábado juntos con los muchachos en mucho
tiempo. Ah, y
quiero que pasemos a la tienda de juguetes. Necesito comprar
algunas canicas".
El Papa Juan Pablo II, en su carta, Al Comenzar el Nuevo
Milenio, nos invita a
prestar una atención especial a la familia (Cfr. n.47). La
anécdota relatada
nos puede ayudar a pensar si realmente le estamos prestando la
dedicación y el
tiempo necesarios. No importa si somos padres, hijos, o
hermanos, o si es
sábado o cualquier día de la semana. La familia siempre tiene
una prioridad,
pues ahí es donde hemos de vivir la caridad cristiana.
José Martínez Colín es sacerdote, Ingeniero en Computación por
la UNAM y Doctor
en Filosofía por la Universidad de Navarra
L´HOSPITAL DE DÉU
( I )
Vaig anar a l’Hospital
de Déu a fer-me una revisió de rutina, i varen constatar que
estava molt malalt!
Quan
Jesús em va prendre la pressió va veure que estava molt
baix de tendresa,comprensió i paciència.
Al
predre’m la temperatura el termòmetre va registrar 40
graus d’egoisme.
Em va
fer un electrocardiograma i el diagnòstic fou que
necessitava cinc bypasses d’amor, perquè les meves venes
estaven bloquejades i no subministraven sang al meu cor buit i
endurit.
Vaig
passar per ortopèdia: no podia caminar al costat dels
meus germans i tampoc poodia abraçar-los, perquè m’havia
fracturat en ensopegar amb la meva vanitat.
La
ressonància magnètica va revelar unes taques lletges de
rencor, que havia de fer desaparèixer de pressa.
Em varen trovar també miopia,puig
no podia veure més enllà de les aparences.
Em varen trovar també miopia,puig
no podia veure més enllà de les aparences.
Quan em vaig
queixar de sordera, Jesús em va diagnosticar que no hi sentia
perquè només em quedava amb les paraules buides de cada dia.
El metge de capçalera,
després d’examinar el conjunt de resultats em va dir que estava
a punt de caiure en un síndrome perillós de deshumanització,
però que encara estava a temps de curar-me.
Gràcies, Déu
meu,...perquè les consultes són gratuïtes, per la teva gran
misericòrdia.
Prometo en sortir del teu
Hospital, usar solament els remeis naturals que recepta
l’evangeli...
Al matí, en eixacar-me
prendré: un got d’agraïment.
En arribar al treball,
una cullerada sopera de “bon dia “ a tothom.
Cada hora un comprimit de
paciència i amor...
La teva AMISTAT és una de
les medecines de l’ànima, amb una gran dosi d’AMOR.
CARTA A DÉU
Hola, Senyor!! Com estas? T’ escric per
a saludar-te i perquè ara sí que haig de proveir-me, puig tinc
buida “ la cistella bàsica” amb la que em posareu al món. S’ha
anat esgotant al llarg d’aquests anys.
Per exemple, la paciència se m’ha acabat
absolutament, com la prudència i la tolerància.
Em queden també poques esperances, i
l’ampolleta de la FE es troba també força buida.
La imaginació i creativitat també
s’estan esgotant.
També vull dir-te que hi ha coses a la
cistella que ja no necessito com la dependència i aquella
facilitat per irritar-me, que tants problemes m’ha portat.
Ara voldria demanar-te nous productes
per a la meva cistella de la vida.
Per a començar amb convé reomplir les
ampolletes de paciència i tolerància, fins a vessar.
També necessito el curs intensiu “ com
ser més prudent”, volums 1, 2 i 3.
Envía’m també bosses ben grans de
maduresa que també em manca.
Voldria una bossa ben plena de
somriures d’a quests que alegren el dia a qualsevol.
Et prego també que m’enviïs dues pedres
grans i pesades per lligar-les als meus peus i tenir-los sempre
tocant a terra.
Si tens una brúixola per orientar-me i
prendre el camí correcte, t’ho agrairia molt.
Regala´m imaginació una altra vegada,
però no massa, perquè t’haig de confessar que, a vegades, n´he
pres grans quantitats i m’han fe mal.
Envia’m també noves il·lusions y una
doble racció de fe y esperança també m’aniria molt bé.
També em convindria una paleta de colors
per a pintar la meva vida quan la vegi massa grisa i fosca.
Em seria també molt útil un contenidor
d’escombreries per llençar-hi tot allò que em fa mal.
Et demano també moltes pastenagues per
tal de tenir molt bona vista i no deixar passar les oportunitats
per no haver-les vist.
Necessito també un rellotge gran, molt gran, per adonar-me de
que el temps vola i no el puc malgastar.
¿Podrieu enviar-me molta força i seguretat en mi mateix? Crec
que la necessitaré per a suportar els temps difícils que
s’atansen i per aixecar-me quan em senti abatut.
També voldria un potet de pastilles de
les que fan creixer la força de voluntat i l’empeny, perquè em
vagin bé en la vida i unes tres o quatre tones de “ ganes de
viure “, per tal de poder realitzar els meus somnis.
Necessito també una ploma amb molta
tinta per escriure els meus èxits ii els meus fracassos.
Però m
És que res et demano que em donis molta
vida per realitzar els meus projectes, de manera que el dia que
em mori i et vingui a trobar, vegis que no vaig perdre el temps
aquí a la Terra.
Per endavant et dono les gràcies per tot
el que em puguis enviar i t’agraeixo tot el que em vas donar
quan em vas posar el món.
Tés tima i t’adora el/la teu/teva
fill/a.
DÓNA’T PER TAL DE SER FELIÇ.
Si tens un bell pensament no te’l quedis
per a tu sol, dóna’l.
Si vols demanar perdó i dir-li a una persona que l’estimes,
fes-ho.
Si tens l’oportunitat d’escriure un
poema, escriu-l0 i regala’l.
Si desitjas cantar una cançó, canta-la i sigues feliç.
Si unes llàgrimes brollen dels teus ulls, deixa-les brollar i
desfoga’t.
Si tens ganes de riure, riu i contagia
la teva alegria.
Si pots donar ajuda a algú, dóna tota la que puguis i no hi
posis límits.
Si vol donar un consell, millor suggerir-lo per tal de no
equivocar-te.
Si tens animalets no els maltractis.
Si vols un món més formós, protegeix la natura.
Si hi ha un infant que puguis educar, fes-ho fins que sigui
adult.
Si tens somnis bonics, fes-los realitat amb el teu esforç.
Si de veritat vols ser feliç, no et quedis amb les ganes i:
¡Sigues autèntic!
¡Sigues natural!
¡Sigues sincer!
¿Sigues bondadós!
¡Dóna’t per tal de ser feliç!
III. QUAN....
Quan vulguis caure mort de cansament.
Quan descobreixis que van passan a poc a
poc els dies de la teva vida.
Quan vegis que no pot parar el temps a
prop d’aqull que estimes.
Quan et sentis estranger en aquest món
on has nascut.
Quan vegis que tot miren el teu dolor i passen de llarg
Quan la teva soletat reclami a crits un
amic i no apareix.
Quan l’hivern arriba fins a la teva
porta i sent fred i volent escapar tornes altra vegada al mateix
lloc.........
No t’amoïnis ni quedis torbat. No pensis que està mort tot
estant viu.
No sempre el que somriu, recull a cada
pas un somriure.
No sempre convé fingir alegria, perque
moltes vegades plorant et trobe a tu mateix.
Tingues present que sempre hi ha untemps i un lloc per a ser
feliç.
Mai és tard per tornar a començar si tu
ho vols i si et convenç de que no és tan dolent caure.
El dolent és no haver après a
aixecar-se.
No importa tan triomfar sempre. És important tenir sempre noves
forces i una fe incansable que t’animi a lluitar i voler vèncer.
Solament el qui s’ha enfrontat al dolor en la seva vida, pot
parlar de coratge.
És una cosa que està dintre de cadscú i
que transforma les accions en realitats o ens converteix en
covards.
Consells, també
per a l'estiu
(Eduard Martí F.)
No
diguis que no tens suficient temps.
Mira els
ulls de la persona amb qui parles.
No
tinguis por de dir: no sé!
Tingues
un somni després d'un altre i treballa per a realitzar-lo.
Fes
poques coses però fes-les bé.
Sigues
tu mateix. Sigues sempre el primer a dir "hola".
No
deixis que les teves possessions t’agafin.
Agraeix,
aprecia, reconeix.
Passa
almenys 10 minuts al dia en silenci, en pau i serenitat, per
pregar.......
Fes una
bona acció al dia.
En els
errors busca sempre la reconciliació.
Sempre
hi ha algú a qui estimar.
Busca'l....
Fes cada
dia alguna cosa diferent,
i el de
sempre fes-ho amb esperit nou
Aprèn a
callar, a contemplar i a sorprendre't.
Sigues honest i no t’enganyis, ni
enganyis.
Identifica els teus dons i mira de
viure’ls amb plenitud.
Reconeix que és el que et posa de mal
humor.
De cada adversitat cerca que pots
aprendre.
Llegeix més i mira
menys TV.
No busquis a qui culpar.
No busquis respostes, cerca preguntes,
no és suficient escoltar, aprèn a
escoltar.
Alimenta la teva ment amb pensaments i
records agradables.
Pregunta't al ficar-te al llit: què he
après avui?
Aprèn a
parlar i a expressar les teves idees.
Reconcilia’t amb el
teu passat i accepta'l
com a tal.
Sigues
coherent i flexible
Aprèn a
estar amb els altres, amb bona empatia
Aixeca't
d’hora i agraeix el nou dia.
Dóna a
la gent més del que espera.
Estima
el teu treball i amb qui ho fas.
Gaudeix
els moments de solitud i els de compartició.
No
esperis que el diners et portin felicitat.
Perdona.
Perdona. No carreguis amb ressentiments.
Tingues
sempre present per què vas venir a aquest món.
BENAURANCES
Al cap de poc
temps em va semblar percebre un canvi en la tàctica de
Jesús. No es limitava, com fins a llavors, a predicar a les
multituds sinó que de tant en tant es retirava amb un grup més
reduït de seguidors i els instruïa a part.
Jo tenia la impressió que preparava qualque cosa important, tot
i
que en el seu tracte amb la gent res no havia canviat.
Fou així que un bon dia vaig assistir a un esdeveniment que
Jesús
volgué revestir de significat especial. I que marcà un punt
decisiu
en la meva història.
Havíem pujat al cim d'un pujol, des d'on guaitaven les aigües
blavoses del llac.
Ell sabia molt bé el simbolisme que té la muntanya per a
nosaltres,
els jueus. Ens condueix a la memòria del Sinaí, experiència clau
dels nostres pares, quan es trobaren cara a cara amb el Déu
Vivent i
Vertader i d'aquest contacte fecund brollaren el Pacte i la
Llei. En
nasqué l'Israel de Déu.
Havia escollit el lloc perquè la gent comprengués.
Començà a parlar.
Pausadament.
Emocionadament.
- <<Feliços els qui s'han deixat pastar per l'Esperit.
I han après a estimar els més pobres.
I s'han volgut fer pobres amb els pobres per aprendre amb ells
què
vol dir desamor.
Feliços els qui ploren llàgrimes d'ulls que no son
seus.
I deixen ressonar en el cor el gemec del desvalgut.
Feliços, perquè el Déu-Amor els tornarà amb escreix el conhort
que
ells sembren.
Feliços els humils.
Els qui tenen els peus en la terra
i el desig molt amunt en el cel.
Feliços els qui cerquen la justícia
com cerca un afamat el pa.
Feliços, perquè serà saciada la seva fam de llibertat.
Feliços els compassius.
Tastaran la tendresa del meu Pare.
Feliços els qui tenen una ànima transparent.
Que coneixen el vertader nom de les coses i el diuen sense por.
Feliços, perquè saben veure les petjades de 1'Amor arreu.
Feliços els qui creen la pau.
Els qui obren espais d'amor i de llibertat.
Feliços, perquè amb el seu estil de viure mostren al món que el
Déu-
Amor és el Déu de tots.
Feliços els qui pateixen persecució per causa de la seva lluita
a
favor d'un món més just.
Feliços, perquè malgrat tot i contra tots, el Deu-Amor es fa
responsable de la seva felicitat.>>
I continuava parlant.
Explicant el significat, les conseqüències del que anava dient.
- <<Escoltau-me.
No tingueu por.
Déu, el nostre Déu, el Déu d'Israel, és el Deu-Amor. L'Amor
sense
límits, que ha fet la mar i els
aucells i la blavor del cel blau perquè obriu els ulls i
entengueu
que Ell vol esser el vostre amic,
perquè sapigueu que us estima i us deixeu estimar per Ell. Ell
us
cerca.
A tu... i a tu... i a tots.
A tu que no tens res per sopar avui:
però has vingut fins aquí només per sentir la meva paraula!
Ell és amb tu!
A tu, que estàs malalt però encara pots trobar un gest
d'agraïment
per a la mà que et cuida.
Ell t'estima!
A tu que has vist morir el teu nadó perquè no hi havia llet en
els
teus pits i encara reses al bon Déu el matí i el vespre.
Ell t'admira.
A tu, que voldries un món millor, que no arriba mai i el
continues
esperant.
Ell és el món nou!
Vosaltres sou els amics del Déu-Amor!
No els importants.
No els Sacerdots.
No els rics d'aquest món.
No!
Vosaltres sou els amics del Déu-Amor.
El meu Pare, que m'envia perquè us ho faci a saber.
El vostre Pare, que demana, com un captaire, la vostra
amistat!>>
I la multitud l'escoltava atenta.
Una massa de gent desgraciada, avesada a mil, a deu mil, a cent
mil
vexacions.
I es deixava captivar per la màgia de la veu del jove Rabí que
coneixia el camí del seu cor, únic lloc on s'obre la flor de la
veritat.
A mi m'impressionà fort ferm.
No sols el discurs del Mestre, la força revolucionària del qual
jo
podia mesurar.
Sinó el fet del qual em trobava participant.
Imperceptiblement començava a passar d'espectador a interessat.
Entre Jesús i aquells homes i dones simples, de cap obtús, però
sensibles a la tendresa, a l'efecte, a l'interès per la seva
miserable situació, existia un corrent misteriós que els feia
sentir
a prop, embarcats en la mateixa nau feblíssima d'una humanitat
sense
nord ni present.
Tan enfora de la nostra visió de les masses, que menyspreàvem al
fons. I que no dubtàvem a sacrificar si això era millor per als
nostres objectius, paradoxalment programats en favor del poble!
Em sentia ple d'estranyes sensacions.
- <<Amics meus. No podem deixar-ho tot a Déu.
Hem d'esser nosaltres els seus braços. Els seus peus. La seva
veu.
Ell ha posat en les nostres mans de pobres una llavor que no ens
podem reservar. Hem de sembrar la
nostra llavor. Ara és el temps de la sembra. És tan petita la
llavor! Però la terra és aquí, sota els
nostres peus. Recordau el sembrador? Escampa la llavor. I la
llavor
creix. De nit i de dia creix.
Mentre el sembrador fa la seva via. Esperant amb paciència que
brosti i doni molt de gra. La llavor
creix. No ho dubteu. I torna un arbre frondós on molts d'aucells
faran un niu rioler. El secret del
sembrador és tenir l'estranya capacitat de sentir la cançó dels
aucells quan encara la llavor roman
entre els seus dits.
Jo vull sembrar una llavor.
Vull que neixi i creixi una nova manera de viure la vida.
Vull que m'ajudeu a sembrar la meva llavor.
Vull que proclameu amb mi això que a vosaltres i a mi ens fa
sentir
ara bé aquí: Déu, el Déu Vivent i Vertader, ens estima i ens vol
amics seus. Déu és l'Amor. Déu es l'Amor sense límits.>>
La seva veu dibuixava tots els colors de la tendresa.
LLOAT
SIGUIS, SENYOR MEU
Lloat siguis, Senyor meu,
per tot allò que ens dones:
Pel sol, que fa el dia i ens il·lumina.
Per la lluna i els estels que són
un signe brillant i clar de la teva
presència en la fosca nit.
Pel vent i pel foc.
Per l'aigua i per la terra que ens nodreix,
ens dóna fruits variats, flors i arbres.
Lloat siguis, Senyor meu,
per estar sempre en mig nostre.
(D'un llibret de pregària del CIJAC.)
SER JOVE
La joventut
no és una edat
és un clima del cor.
És voluntat, és imaginació, és passió.
Els anys marceixen la pell
renunciar a l'ideal marceix l'ànima.
Jove és aquell
que se sorprèn i es meravella,
que pregunta com el nen insaciable
¿i després...?
Desafia els esdeveniments
i troba alegria en el joc
de la vida.
Seràs tan jove com el teu fer
tant vell com el teu dubte
tant jove com la teva confiança en tu
tant jove com la teva esperança
tant vell com el teu abatiment...
Romandràs jove
mentre romanguis receptiu.
Receptiu a quant és bell, bé i gran.
Receptiu als missatges de la naturalesa
de l'home i de l'infinit.
Jo no sóc feliç, ni el Regne del Cel serà meu, perquè mai no
m'he sentit pobre; més encara: Em fa por la pobresa. No he après
a compartir i estic lligat a moltes coses supèrflues.
Jo no sóc feliç, perquè en comptes de
ser humil he estat inflat i vanitós; més encara: Moltes vegades
penso que amb el que faig ja en tinc prou i em sento superior
als altres.
Jo no sóc feliç perquè mai no he plorat;
més encara: M'he desentès dels problemes dels altres i em costa
fer costat als qui sofreixen.
Jo no sóc feliç perquè no he tingut ni
fam ni set de ser just; més encara: Vull fer passar la meva,
fins, si cal, trepitjant els altres i moltes vegades he mentit o
he callat, dificultant així el triomf de la veritat.
Jo no sóc feliç ni seré compadit, perquè
sovint he ignorat els altres; però més encara: Faig veure que em
preocupen els grans mals del món, i m'oblido de les petites
coses de cada dia en les quals puc fer molt.
Jo no sóc feliç. perquè no he estat net
de cor; i més encara: Moltes vegades vaig amb mala intenció i em
malfio dels altres i no sóc prou obert i em manca la sinceritat,
l'amabilitat... i enganyo, fins i tot a mi mateix.
Jo no sóc feliç, ni podré ser anomenat
fill de Déu, perquè no he estat pacificador, m'he acontentat de
ser de la majoria silenciosa, tancat a casa i mai no he cercat
la veritable pau; més encara: Al qui discrepa de mi o jo d'ell,
cop d'estaca.
Jo no sóc feliç, ni el Regne del Cel no
pot ser meu, perquè no he estat perseguit per causa de la
justícia; més encara: Defalleixo davant les dificultats. I em
deixo portar pels altres sense pensar el que és just, per por de
ser criticat. Jo no sóc feliç…sort de la misericòrdia de Déu.
-------------------------
- Feliços els qui saben riure's d' ells
mateixos perquè s' ho passaran molt bé.
- Feliços els qui saben distingir una
muntanya d' un turó, perquè s' estalviaran moltes trompades.
- Feliços els que miren on posen els
peus perquè evitaran moltes peles de plàtan.
- Feliços els qui són capaços de reposar
i de dormir sense buscar excuses; aquests arribaran a ser savis.
- Feliços els qui saben callar i
escoltar, perquè tothom els apreciarà.
- Feliços els qui estan atents a la
crida dels altres però sense creure's indispensables, perquè
seran sembradors d'alegria.
Feliçosvosaltres si sabeu callar i
somriure quan us tallen la paraula, quan us contradiuen o us
trepitgen; voldrà dir que 1' Evangeli comença a penetrar en el
vostre cor.
- Feliços sobretot els qui sabeu
reconèixer el Senyor en tots aquells que trobeu en el camí:
Crist està en vosaltres.
Feliços els senzills, els cordials, els
atents, els soferts, els no exigents amb els altres, els qui
saben somriure, els flexibles que saben encaixar.
Feliços els qui saben acompanyar i
escoltar els encoratjadors, els oberts, els comprensius, els qui
irradien goig, els qui fan del sofriment un himne d'esperança.
Feliços els bondadosos, els compromesos,
els qui no perden l'humor, els qui caminen i s'entrebanquen, els
qui tenen pressa, però saben aturar-se.
Feliços els qui es desviuen per tothom,
els qui no tenen propietats, els qui comparteixen, els
reconciliadors, els qui no tenen por
Feliços els qui confien fins on sigui,
els qui saben recomençar, els agraïts, els suaus i delicats amb
els qui s'atansen, els qui estimen i es deixen estimar, els qui
tenen les mans fàcils per a fer les paus, els qui fomenten la
comunicació i la solidaritat amb tothom.
Feliços els qui saben assaborir tota
cosa, tota acció, tot gest, els qui no esperen ni forcen
l'agraïment dels altres, els qui prenen la vida com a
possibilitat de créixer, els disponibles, que estan sempre a
punt.
Feliços els qui s'equivoquen i no se
n'amaguen, els qui afronten el risc, els qui saben oblidar, els
qui no estan de tornada, els qui no van amb segones de canvi,
els qui s'obliden d'ells mateixos. perquè, fins i tot sense
adonar-se'n, l'amor de Déu inunda el seu cor, i és d'ells la
llibertat dels qui estimen. (De la revista RESSÓ)
---------------------------------------
Missatge proposat per
Jesús als seus amics....
Feliços: els qui tenen un cor de pobre,
obert a Déu i als altres. Déu és amb ells;
Feliços: els qui saben plorar i
compartir el sofriment dels germans; també seran consolats;
Feliços: els humils i
senzills, que no es posen per damunt dels altres. Tothom els
estimarà;
Feliços: els qui tenen fam i set de ser
justos i bons; un dia seran saciats; els misericordiosos i
comprensius; ells també experimentaran la bondat;
Feliços: els qui tenen un cor
transparent; descobriran i viuran l'amor de Déu; els qui fan la
pau. Déu els reconeixerà com a fills seus;
Feliços: els qui estan disposats a
sofrir per ser fidels a Déu. Déu és amb ells
i els recompensarà;
Jo no sóc feliç, ni el Regne del Cel
serà meu, perquè mai no m'he sentit pobre; més encara: Em fa por
la pobresa. No he après a compartir i estic lligat a moltes
coses supèrflues.
Jo no sóc feliç, perquè en comptes de
ser humil he estat inflat i vanitós; més encara: Moltes vegades
penso que amb el que faig ja en tinc prou i em sento superior
als altres.
Jo no sóc feliç perquè mai no he plorat;
més encara: M'he desentès dels problemes dels altres i em costa
fer costat als qui sofreixen.
Jo no sóc feliç perquè no he tingut ni
fam ni set de ser just; més encara: Vull fer passar la meva,
fins, si cal, trepitjant els altres i moltes vegades he mentit o
he callat, dificultant així el triomf de la veritat.
Jo no sóc feliç ni seré compadit, perquè
sovint he ignorat els altres; però més encara: Faig veure que em
preocupen els grans mals del món, i m'oblido de les petites
coses de cada dia en les quals puc fer molt.
Jo no sóc feliç. perquè no he estat net
de cor; i més encara: Moltes vegades vaig amb mala intenció i em
malfio dels altres i no sóc prou obert i em manca la sinceritat,
l'amabilitat... i enganyo, fins i tot a mi mateix.
Jo no sóc feliç, ni podré ser anomenat
fill de Déu, perquè no he estat pacificador, m'he acontentat de
ser de la majoria silenciosa, tancat a casa i mai no he cercat
la veritable pau; més encara: Al qui discrepa de mi o jo d'ell,
cop d'estaca.
Jo no sóc feliç, ni el Regne del Cel no
pot ser meu, perquè no he estat perseguit per causa de la
justícia; més encara: Defalleixo davant les dificultats. I em
deixo portar pels altres sense pensar el que és just, per por de
ser criticat. Jo no sóc feliç…sort de la misericòrdia de Déu.
-------------------------
- Feliços els qui saben riure's d' ells
mateixos perquè s' ho passaran molt bé.
- Feliços els qui saben distingir una
muntanya d' un turó, perquè s' estalviaran moltes trompades.
- Feliços els que miren on posen els
peus perquè evitaran moltes peles de plàtan.
- Feliços els qui són capaços de reposar
i de dormir sense buscar excuses; aquests arribaran a ser savis.
- Feliços els qui saben callar i
escoltar, perquè tothom els apreciarà.
- Feliços els qui estan atents a la
crida dels altres però sense creure's indispensables, perquè
seran sembradors d'alegria.
- Feliços vosaltres si sabeu mirar
seriosament les coses petites i tranquil·lament les coses
serioses, perquè arribareu lluny en la vida.
- Feliços vosaltres si sabeu admirar un
somriure i oblidar una ganyota, perquè sou caminants del camí
del Crist.
- Feliços vosaltres si sou capaços d'
interpretar sempre amb benvolença les actituds dels altres
encara que les aparences siguin contràries; passareu per ingenus
però la caritat té aquest preu.
- Feliços els qui pensen abans d' actuar
i preguen abans de pensar, perquè evitaran moltes bestieses.
- Feliços vosaltres si sabeu callar i
somriure quan us tallen la paraula, quan us contradiuen o us
trepitgen; voldrà dir que 1' Evangeli comença a penetrar en el
vostre cor.
- Feliços sobretot els qui sabeu
reconèixer el Senyor en tots aquells que trobeu en el camí:
Crist està en vosaltres.
------------------------------------------------
Feliços els senzills, els cordials, els
atents, els soferts, els no exigents amb els altres, els qui
saben somriure, els flexibles que saben encaixar.
Feliços els qui saben acompanyar i
escoltar els encoratjadors, els oberts, els comprensius, els qui
irradien goig, els qui fan del sofriment un himne d'esperança.
Feliços els bondadosos, els compromesos,
els qui no perden l'humor, els qui caminen i s'entrebanquen, els
qui tenen pressa, però saben aturar-se.
Feliços els qui es desviuen per tothom,
els qui no tenen propietats, els qui comparteixen, els
reconciliadors, els qui no tenen por
Feliços els qui confien fins on sigui,
els qui saben recomençar, els agraïts, els suaus i delicats amb
els qui s'atansen, els qui estimen i es deixen estimar, els qui
tenen les mans fàcils per a fer les paus, els qui fomenten la
comunicació i la solidaritat amb tothom.
Feliços els qui saben assaborir tota
cosa, tota acció, tot gest, els qui no esperen ni forcen
l'agraïment dels altres, els qui prenen la vida com a
possibilitat de créixer, els disponibles, que estan sempre a
punt.
Feliços els qui s'equivoquen i no se
n'amaguen, els qui afronten el risc, els qui saben oblidar, els
qui no estan de tornada, els qui no van amb segones de canvi,
els qui s'obliden d'ells mateixos. perquè, fins i tot sense
adonar-se'n, l'amor de Déu inunda el seu cor, i és d'ells la
llibertat dels qui estimen. (De la revista RESSÓ)
---------------------------------------
Missatge proposat per
Jesús als seus amics....
Feliços: els qui tenen un cor de pobre,
obert a Déu i als altres. Déu és amb ells;
Feliços: els qui saben plorar i
compartir el sofriment dels germans; també seran consolats;
Feliços: els humils i
senzills, que no es posen per damunt dels altres. Tothom els
estimarà;
Feliços: els qui tenen fam i set de ser
justos i bons; un dia seran saciats; els misericordiosos i
comprensius; ells també experimentaran la bondat;
Feliços: els qui tenen un cor
transparent; descobriran i viuran l'amor de Déu; els qui fan la
pau. Déu els reconeixerà com a fills seus;
Feliços: els qui estan disposats a
sofrir per ser fidels a Déu. Déu és amb ells
i els recompensarà;
Jo no sóc feliç, ni el Regne del Cel
serà meu, perquè mai no m'he sentit pobre; més encara: Em fa por
la pobresa. No he après a compartir i estic lligat a moltes
coses supèrflues.
Jo no sóc feliç, perquè en comptes de
ser humil he estat inflat i vanitós; més encara: Moltes vegades
penso que amb el que faig ja en tinc prou i em sento superior
als altres.
Jo no sóc feliç perquè mai no he plorat;
més encara: M'he desentès dels problemes dels altres i em costa
fer costat als qui sofreixen.
Jo no sóc feliç perquè no he tingut ni
fam ni set de ser just; més encara: Vull fer passar la meva,
fins, si cal, trepitjant els altres i moltes vegades he mentit o
he callat, dificultant així el triomf de la veritat.
Jo no sóc feliç ni seré compadit, perquè
sovint he ignorat els altres; però més encara: Faig veure que em
preocupen els grans mals del món, i m'oblido de les petites
coses de cada dia en les quals puc fer molt.
Jo no sóc feliç. perquè no he estat net
de cor; i més encara: Moltes vegades vaig amb mala intenció i em
malfio dels altres i no sóc prou obert i em manca la sinceritat,
l'amabilitat... i enganyo, fins i tot a mi mateix.
Jo no sóc feliç, ni podré ser anomenat
fill de Déu, perquè no he estat pacificador, m'he acontentat de
ser de la majoria silenciosa, tancat a casa i mai no he cercat
la veritable pau; més encara: Al qui discrepa de mi o jo d'ell,
cop d'estaca.
Jo no sóc feliç, ni el Regne del Cel no
pot ser meu, perquè no he estat perseguit per causa de la
justícia; més encara: Defalleixo davant les dificultats. I em
deixo portar pels altres sense pensar el que és just, per por de
ser criticat. Jo no sóc feliç…sort de la misericòrdia de Déu.
-------------------------
- Feliços els qui saben riure's d' ells
mateixos perquè s' ho passaran molt bé.
- Feliços els qui saben distingir una
muntanya d' un turó, perquè s' estalviaran moltes trompades.
- Feliços els que miren on posen els
peus perquè evitaran moltes peles de plàtan.
- Feliços els qui són capaços de reposar
i de dormir sense buscar excuses; aquests arribaran a ser savis.
- Feliços els qui saben callar i
escoltar, perquè tothom els apreciarà.
- Feliços els qui estan atents a la
crida dels altres però sense creure's indispensables, perquè
seran sembradors d'alegria.
- Feliços vosaltres si sabeu mirar
seriosament les coses petites i tranquil·lament les coses
serioses, perquè arribareu lluny en la vida.
- Feliços vosaltres si sabeu admirar un
somriure i oblidar una ganyota, perquè sou caminants del camí
del Crist.
- Feliços vosaltres si sou capaços d'
interpretar sempre amb benvolença les actituds dels altres
encara que les aparences siguin contràries; passareu per ingenus
però la caritat té aquest preu.
- Feliços els qui pensen abans d' actuar
i preguen abans de pensar, perquè evitaran moltes bestieses.
- Feliços vosaltres si sabeu callar i
somriure quan us tallen la paraula, quan us contradiuen o us
trepitgen; voldrà dir que 1' Evangeli comença a penetrar en el
vostre cor.
- Feliços sobretot els qui sabeu
reconèixer el Senyor en tots aquells que trobeu en el camí:
Crist està en vosaltres.
------------------------------------------------
Feliços els senzills, els cordials, els
atents, els soferts, els no exigents amb els altres, els qui
saben somriure, els flexibles que saben encaixar.
Feliços els qui saben acompanyar i
escoltar els encoratjadors, els oberts, els comprensius, els qui
irradien goig, els qui fan del sofriment un himne d'esperança.
Feliços els bondadosos, els compromesos,
els qui no perden l'humor, els qui caminen i s'entrebanquen, els
qui tenen pressa, però saben aturar-se.
Feliços els qui es desviuen per tothom,
els qui no tenen propietats, els qui comparteixen, els
reconciliadors, els qui no tenen por
Feliços els qui confien fins on sigui,
els qui saben recomençar, els agraïts, els suaus i delicats amb
els qui s'atansen, els qui estimen i es deixen estimar, els qui
tenen les mans fàcils per a fer les paus, els qui fomenten la
comunicació i la solidaritat amb tothom.
Feliços els qui saben assaborir tota
cosa, tota acció, tot gest, els qui no esperen ni forcen
l'agraïment dels altres, els qui prenen la vida com a
possibilitat de créixer, els disponibles, que estan sempre a
punt.
Feliços els qui s'equivoquen i no se
n'amaguen, els qui afronten el risc, els qui saben oblidar, els
qui no estan de tornada, els qui no van amb segones de canvi,
els qui s'obliden d'ells mateixos. perquè, fins i tot sense
adonar-se'n, l'amor de Déu inunda el seu cor, i és d'ells la
llibertat dels qui estimen. (De la revista RESSÓ)
---------------------------------------
Missatge proposat per
Jesús als seus amics....
Feliços: els qui tenen un cor de pobre,
obert a Déu i als altres. Déu és amb ells;
Feliços: els qui saben plorar i
compartir el sofriment dels germans; també seran consolats;
Feliços: els humils i
senzills, que no es posen per damunt dels altres. Tothom els
estimarà;
Feliços: els qui tenen fam i set de ser
justos i bons; un dia seran saciats; els misericordiosos i
comprensius; ells també experimentaran la bondat;
Feliços: els qui tenen un cor
transparent; descobriran i viuran l'amor de Déu; els qui fan la
pau. Déu els reconeixerà com a fills seus;
Feliços: els qui estan disposats a
sofrir per ser fidels a Déu. Déu és amb ells
i els recompensarà;
EL CONTE:
Què escolliries ?
Una vegada, un pare es va asseure amb els seus tres fills al
jardí i els va preguntar:
"Suposem que poguéssiu tenir qualsevol cosa que el vostre cor
desitgés, ¿què escolliríeu?"
"Jo, desitjaria ser bella", va respondre la seva filla. "A tot
el
món li agrada el bell i a tot el món li
agradaria jo
"Que ximple que ets", va afegir el seu germà. "Recordes que
bonica
era la teva amiga Lolita abans que tingués la verola? La bellesa
és
una cosa passatgera. El meu desig seria ser ric. El diner regula
al
món i amb ell compraria tot el que volgués".
El tercer aleshores va donar la seva opinió. "Jo crec que
ets tan ignorant com la nostra germana. La riquesa es perd tan
fàcilment com la bellesa. El meu desig seria tenir saviesa.
Ningú me
la podria prendre".
El pare que havia estat escoltant silenciosament, es va
aixecar i amb una vareta va escriure un gran nombre de zeros a
terra
i els va dir:
"Totes les coses que heu dit: bellesa, riquesa i saviesa, no són
res per a un home intel·ligent".
"Són com molts zeros, però poseu-li un nombre abans dels
zeros i els convertireu en un gran tresor. L'única cosa que
realment
importa és la virtut, que és un regal de Déu. La virtut per si
sola
farà a les persones belles, riques i sàvies".
Plec
de contes
Aprofita les oportunitats -
Avivem la nostra flama espiritual - Bellesa i lletjor - Com
donar - Demana un desig - Desgràcia o benedicció - D'on ve el
mal? - Dos germans - El blat i el jull - El cavall - El colom i
la formiga - El gat i el ratolinet - Història d'un far -
Història d'un samurai - Instal·lar amor.com - L'alpinista - La
tristesa i la fúria - La xarxa - Petjades a la sorra - Pròxim a
néixer
2004
PENSAMENTS
6.
La meravella de l’aprendre, és que ningú ens el pot
prendre.
7.
El dubte és signe d’intel·ligència.
8.
Els espartans no preguntaven quants eren els enemics,
sinó on es trobaven.
9.
Consulta l’ull del teu enemic, perquè és el primer que
veu els teus defectes.
10.
Les enemistat ocultes i silencioses són pitjors que les
obertes i declarades.
Qui no té enemics, tampoc sol
tenir amics.
Carta als Reis d’un capellà de poble
( I )
Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar,
Amb
ànima d’infants, com cada any, us fem la carta perquè de coses
cada vegada ens en falten més.
Volem
pau i hi ha molts obstinats a fer la guerra.
Volem
salut i sovint ens costa conservar-la.
Volem
molt i de tot, perquè estem en una societat que ens fa bons
consumidors i no ens acontentem amb poca cosa.
Ja fa
anys que la vostra generositat ha colgat els infants de
joguines. Alguns pensen si no seria millor recular cinquanta
anys enrere, quan tots els infants jugaven més, amb molts menys
recursos.
Aquest any, potser el que ens faria més falta seria una mica
d’il·lusió i d’esperança, perquè des dels pobles petits tenim la
impressió que tot es
desmunta. Als poblets cada dia es fa més difícil aguantar-hi i
tothom procura posar un peu en una vila o ciutat, on hi ha més
comoditats. Moltes parròquies que tenien vitalitat i el diumenge
s’esperava com a dia de trobada, ara ja no poden aplegar tanta
gent. Això és trist.
BON ANY NOU, SENYOR
( I )
Bon Any 2004, Senyor.Sí,
Tu ets la felicitat. Tu ets la font de la vida i la raò de tot
el que és bo.
Però et vull desitjar un
bon ay.
Bé, que tot l’Univers es
bellugui com Tu vas planejar.
Que la vida continuï al
nostre món, amb tota la varietat, la bellesa i la gradiositat
que Tu li vas donar.
Que el Sol presideixi els
nostres dies: que les estrelles et somriguin durant la nit; que
els mars blaus continuïn encrespats; que les herbes continuïn
escampades per boscos i prats; que es reprodueixin els milions
d’espècies animals...
Senyor, que durant l’any
2004, puguis continuar gaudint amb la teva obra, la que Tu
mantens i t’hi recrees i esperes que nosaltres sapiguem també
admirar-la, viure-la i conservar-la.
PENSAMENTS
4.
El diner és un bon servent, però és un mal amo.
5.
Aquell que pensa que el diner ho pot fer tot, cal
sospitar amb fonament que serà capaç de fer qualsevol cosa per
diner.
6.
Quan es tracta del diner tots són de la mateixa religió!
FELIÇOS
( V )
·
Feliços els qui confien fins on sigui, els
qui saben recomençar, els agraïts, els suaus i delicats amb els
qui s'atansen, els qui estimen i es deixen estimar, els qui
tenen les mans fàcils per a fer les paus, els qui fomenten la
comunicació i la solidaritat amb tothom.
·
Feliços els qui saben assaborir tota cosa,
tota acció, tot gest, els qui no esperen ni forcen l'agraïment
dels altres, els qui prenen la vida com a possibilitat de
créixer, els disponibles, que estan sempre a punt.
·
Feliços els qui s'equivoquen i no se
n'amaguen, els qui afronten el risc, els qui saben oblidar, els
qui no estan de tornada, els qui no van amb segones de canvi,
els qui s'obliden d'ells mateixos, perquè, fins i tot sense
adonar-se'n, l'amor de Déu inunda el seu cor, i és d'ells la
llibertat dels qui estimen.
Oració de fi
i principi d'any ( I )
Senyor, Déu, amo del
temps i de l'eternitat
teu és l'avui i el matí, el passat i el futur
Quan ha acabar aquest any 2003 vull donar-te gràcies
per tot allò que vaig rebre de TU.
Gràcies per la vida i l'amor,
per les flors, l'aire i el sol
per l'alegria i el dolor,
per tot el que va ser possible i pel que no va poder ser.
T'ofereixo tot el que vaig fer en
aquest any,
el treball que vaig poder realitzar
i les coses que van passar per les meves mans
i el que amb elles vaig poder construir.
Carta als Reis d’un capellà de poble
( I )
Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar,
Amb
ànima d’infants, ara que ja no aneu tan atrafegats després del
dia 6 de gener, us fem la carta perquè de coses cada vegada ens
en falten més.
Volem
pau i hi ha molts obstinats a fer la guerra.
Volem
salut i sovint ens costa conservar-la.
Volem
molt i de tot, perquè estem en una societat que ens fa bons
consumidors i no ens acontentem amb poca cosa.
Ja fa
anys que la vostra generositat ha colgat els infants de
joguines. Alguns pensen si no seria millor recular cinquanta
anys enrere, quan tots els infants jugaven més, amb molts menys
recursos.
Aquest any, potser el que ens faria més falta seria una mica
d’il·lusió i d’esperança, perquè des dels pobles petits tenim la
impressió que tot es
desmunta. Als poblets cada dia es fa més difícil aguantar-hi i
tothom procura posar un peu en una vila o ciutat, on hi ha més
comoditats. Moltes parròquies que tenien vitalitat i el diumenge
s’esperava com a dia de trobada, ara ja no poden aplegar tanta
gent. Això és trist.
BON ANY NOU, SENYOR
( I )
Bon Any 2004, Senyor. Sí, Tu ets la felicitat. Tu ets la font de
la vida i la raó de tot el que és bo.
Però et vull desitjar un bon any.
Bé, que tot l’Univers es bellugui com Tu vas planejar.
Que la vida continuï al nostre món, amb tota la varietat, la
bellesa i la grandiositat que Tu li vas donar.
Que el Sol presideixi els nostres dies: que les estrelles et
somriguin durant la nit; que els mars blaus continuïn
encrespats; que les herbes continuïn escampades per boscos i
prats; que es reprodueixin els milions d’espècies animals...
Senyor, que durant l’any 2004, puguis continuar gaudint amb la
teva obra, la que Tu mantens i t’hi recrees i esperes que
nosaltres sapiguem també admirar-la, viure-la i conservar-la.
Carta als Reis d’un capellà de poble
( II )
Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar,
L’església, en general, ha envellit molt, el Papa ja és vell,
com molts bisbes i molts capellans i entre els parroquians més
actius també hi ha una mitjana d’edat molt alta.
Si
teniu de bo amb el Nunci, li podríeu dir que el nostre país
necessita bisbes valents que obrin camins nous d’esperança.
Convé una renovació a fons.
Els
anys 60 i 70 van estar marcats per Joan XXIII, pel Concili
Vaticà II i per uns bisbes que secundaren l’esperit conciliar.
Molts encara en parlen ara d’aquell bon moment.
No
ens podríeu fer algun present d’aquests?
Ens
adonem que el món d’avui va accelerat
i
segurament que tots haurem de caminar més de pressa per no
quedar al marge del que es va construint en aquest tercer
mil·lenni.
Però,
no és bo anar a remolc, convé recuperar la iniciativa i oferir
projectes renovats capaços d’il·lusionar a tothom.
BON ANY NOU,SENYOR ( I )
Bon Any 2004, Senyor.
Que els
homes, els únics que ens podem rebel·lar contra Tu, no en fugim.
Ni ens n’oblidem. Ni que menyspreem la teva obra, i que no la
maltractem ni l’arruïnem. Com consents
això,Senyor? Com pots suportar que desequilibrem la teva
meravella?
Bon Any, Senyor. Que els homes i dones
sapiguem recordar-nos de Tu, en aquesta vida que per Tu seria
tan senzilla i que nosaltres ens hem complicat i embolicat.
Bon Any 2004.
Que enfangats amb el déu diner, sapiguem alguna vegada aixecar
els ulls cap a Tu, el Déu Amor.
Bon Any. Que
els homes i dones sapiguem cada dia iniciar la jornada i
cantar-te la nostra gratitud i que sapiguem acabar el dia
embolcallan-te en lloances.
Que sapiguem
llegir la teva paraula, i viure al dia el teu amor.
Bon Any, Senyor. Que sapiguem
donar-te alegries( tot i que Tu noo les necessites).
Que sapiguem
estimar-nos com tu ens estimes i sapiguem traduir aquest amor
no només en paraules boniques i en pregàries candoroses. Que
sapiguem traduir el nostre amor mutu en el llenguatge que Tu ens
demanes, el llenguatge de les obres.
Oració de fi i començament d’any
(III)
També et
demano perdó per l'oració que a poc a poc vaig anar ajornant
i que fins ara no vinc a presentar-te.
Per tots els
meus oblits, negligències i silencis novament et demano perdó.
En els pròxims dies
iniciarem un nou any
i aturo la meva vida davant el nou calendari encara sense
estrenar
i et presento aquests dies que només TU saps si arribaré a
viure'ls.
Avui et demano per a mi i els meus la pau i l'alegria
la força i la prudència, la claredat i la saviesa.
Carta
als Reis d’un capellà de poble
( III )
Ja
veieu el que més ens falta.
Als
poblets som pocs però hi ha una mica de tot encara que hi
escassegen més els infants i, per això no caldrà que carregueu
tant de joguines, però sapigueu que els nostres infants se les
mereixen de valent.
Si
teniu reconfortants, vitamines i píndoles que portin il·lusió no
les feu anar escasses perquè a cada casa hi faran un bon paper.
Us esperem amb candeletes!
BON ANY NOU, SENYOR
( III )
Bon Any 2004, Senyor.
Bon Any. Que els homes i dones
sapiguem cada dia iniciar la jornada i cantar-te la nostra
gratitud i que sapiguem acabar el dia embolcallan-te en
lloances.
Que sapiguem llegir la teva
paraula, i viure al dia el teu amor.
Bon Any, Senyor.
Que sapiguem donar-te
alegries( tot i que Tu noo les necessites).
Que sapiguem estimar-nos com tu
ens estimes i sapiguem traduir aquest amor no només en paraules
boniques i en pregàries candoroses. Que sapiguem traduir el
nostre amor mutu en el llenguatge que Tu ens demanes, el
llenguatge de les obres.
BON ANY NOU, SENYOR ( IV )
Que tinguis un bon any
2004, Senyor, en el qual ja no calguin menjadors de
beneficència, ni entitats d’ajut d’urgència.
Un any , el 2004, Senyor,
en el que ens vegis tots agermanats, compartint elstresors
immensos que Tu ens ofereixes cada dia.
Penso viure l’any cada
dia del 2004 aixecant el meu somriure cap a Tu. I el penso
acabar, ja al llit, sentint-me a la teva empara.
I digues Bon Déu, a
Maria, la Mare del Senyor que va saber fer en tot la teva
voluntat, que també no saltres et volem servir.
BON ANY NOU,SENYOR
Bon Any 2004, Senyor.Sí,
Tu ets la felicitat. Tu ets la font de la vida i la raò de tot
el que és bo.
Però et vull desitjar un
bon ay.
Bé, que tot l’Univers es
bellugui com Tu vas planejar.
Que la vida continuï al
nostre món, amb tota la varietat, la bellesa i la gradiositat
que Tu li vas donar.
Que el Sol presideixi els
nostres dies: que les estrelles et somriguin durant la nit; que
els mars blaus continuïn encrespats; que les herbes
continuïn escampades per
boscos i prats; que es reprodueixin els milions d’espècies
animals...
Senyor, que durant l’any
2004, puguis continuar gaudint amb la teva obra, la que Tu
mantens i t’hi recrees i esperes que nosaltres sapiguem també
admirar-la, viure-la i conservar-la.
Bon Any 2004, Senyor.
Que els
homes, els únics que ens podem rebel·lar contra Tu, no en fugim.
Ni ens n’oblidem. Ni que menyspreem la teva obra, i que no la
maltractem ni l’arruïnem. Com consents
això,Senyor? Com pots suportar que desequilibrem la teva
meravella?
Bon Any, Senyor. Que els homes i dones
sapiguem recordar-nos de Tu, en aquesta vida que per Tu seria
tan senzilla i que nosaltres ens hem complicat i embolicat.
Bon Any 2004. Que
enfangats amb el déu diner, sapiguem alguna vegada aixecar els
ulls cap a Tu, el Déu Amor.
Bon Any. Que
els homes i dones sapiguem cada dia iniciar la jornada i
cantar-te la nostra gratitud i que sapiguem acabar el dia
embolcallan-te en lloances.
Que sapiguem
llegir la teva paraula, i viure al dia el teu amor.
Bon Any, Senyor. Que sapiguem
donar-te alegries( tot i que Tu no les necessites).
Que sapiguem estimar-nos
com tu ens estimes i sapiguem traduir aquest amor no només en
paraules boniques i en pregàries candoroses. Que sapiguem
traduir el nostre amor mutu en el llenguatge que Tu ens demanes,
el llenguatge de les obres.
Que tinguis un bon any
2004, Senyor, en el qual ja no calguin menjadors de
beneficència, ni entitats d’ajut d’urgència.
Un any , el 2004, Senyor,
en el que ens vegis tots agermanats, compartint elstresors
immensos que Tu ens ofereixes cada dia.
Penso viure l’any cada dia del 2004
aixecant el meu somriure cap a Tu. I el penso acabar, ja al
llit, sentint-me a la teva empara.
I digues Bon Déu, a
Maria, la Mare del Senyor que va saber fer en tot la teva
voluntat, que també no saltres et volem servir.
Oració de fi i començament d’any
(IV)
Avui et demano per a mi i els meus la
pau i l'alegria ,la força i la prudència, la claredat i la
saviesa.
Vull viure cada dia amb optimisme i bondat
duent a tot arreu un cor ple de comprensió i pau.
Tanca Tu les meves oïdes a tota falsedat
i els meus llavis a paraules mentideres, egoistes, o feridores.
Obre en canvi el meu ésser a tot el que
és bo
que el meu esperit s'ompli només de benediccions, i les vessi al
meu pas.
Omple'm de bondat i d'alegria
perquè els qui conviuen amb mi o s'apropin a mi
trobin en la meva vida un reflex de TU.
Dóna'ns un any feliç i ensenya'ns a
repartir felicitat
Amén
BON ANY 2004, SENYOR
Que tinguis un bon any, Senyor i que durant aquest any les
nacions riques vulguin mirar cap al tercer món no tan sols per
aprofitar-se dels seus productes, sinó per palpar la vida
infrahumana de molts milions que trituren les riqueses de les
multinacionals.
Bon Any 2004. En el qual des del teu tron del Cel, no vegis cap
dels teus fills dormint al carrer o als portals o als caixers o
en ruïnes.
Que els
teus àngels no t’hagin de dissimular la misèria de molts que no
mengen com ho necessiten, ni poden ser atesos quan estan envaïts
per la misèria.
Bon
any. En el qual els polítics, que ara no volen nii recordar-se
de Tu en les seves constitucions, arribin a sentir que sense Tu
tot és inútil; lluny de Tu tot és desolació.
PENSAMENTS
·
DÉU. Per els creients Déu és el principi; per
els científics el final de totes les reflexions.
·
Si Déu no existís, seria necessari
innventar-lo.
·
EDATS DE L’HOME. Envellir és l’únic mitjà de
viure molt temps.
·
L’edat madura és aquella en la qual encara un
és jove, però amb molt d’esforç.
·
Envellir no és tan dolent quan es pensa en
l’alternativa.
·
La persona comença a ser vella quan deixa de ser educable.
·
Sovint es diu que la joventut es pensa que el
món comença amb ella. Però a la
·
vellesa es creu encara més sovint que el món
acaba amb ella.¿Què es pitjor?.
·
Tothom desitja arribar a ser vell; i tots ho
neguem quan hi hem arribat.
·
Ningú és tan vell que no pugui viure un any
més, ni tan jove que avui no pugui morir.
·
El jove coneix les regles, però el vell les
excepcions.
·
Envellir és encara l’únic mitjà que la persona
ha trobat per viure molt temps.
·
Aixó dels anys – jo entenc que és bo complir-ne- no és bo
tenir-los.
Oració de fi i començament d’any
(IV)
Avui et demano per a mi i els meus la
pau i l'alegria ,la força i la prudència, la claredat i la
saviesa.
Vull viure cada dia amb optimisme i bondat
duent a tot arreu un cor ple de comprensió i pau.
Tanca Tu les meves oïdes a tota falsedat
i els meus llavis a paraules mentideres, egoistes, o feridores.
Obre en canvi el meu ésser a tot el que
és bo
que el meu esperit s'ompli només de benediccions, i les vessi al
meu pas.
Omple'm de bondat i d'alegria
perquè els qui conviuen amb mi o s'apropin a mi
trobin en la meva vida un reflex de TU.
Dóna'ns un any feliç i ensenya'ns a
repartir felicitat
Amén
BON ANY 2004, SENYOR
Que tinguis un bon any, Senyor i que durant aquest any les
nacions riques vulguin mirar cap al tercer món no tan sols per
aprofitar-se dels seus productes, sinó per palpar la vida
infrahumana de molts milions que trituren les riqueses de les
multinacionals.
Bon Any 2004. En el qual des del teu tron del Cel, no vegis cap
dels teus fills dormint al carrer o als portals o als caixers o
en ruïnes.
Que els
teus àngels no t’hagin de dissimular la misèria de molts que no
mengen com ho necessiten, ni poden ser atesos quan estan envaïts
per la misèria.
Bon
any. En el qual els polítics, que ara no volen nii recordar-se
de Tu en les seves constitucions, arribin a sentir que sense Tu
tot és inútil; lluny de Tu tot és desolació.
PENSAMENTS
·
DÉU. Per els creients Déu és el principi; per
els científics el final de totes les reflexions.
·
Si Déu no existís, seria necessari
innventar-lo.
·
EDATS DE L’HOME. Envellir és l’únic mitjà de
viure molt temps.
·
L’edat madura és aquella en la qual encara un
és jove, però amb molt d’esforç.
·
Envellir no és tan dolent quan es pensa en
l’alternativa.
·
La persona comença a ser vella quan deixa de ser educable.
·
Sovint es diu que la joventut es pensa que el
món comença amb ella. Però a la
·
vellesa es creu encara més sovint que el món
acaba amb ella.¿Què es pitjor?.
·
Tothom desitja arribar a ser vell; i tots ho
neguem quan hi hem arribat.
·
Ningú és tan vell que no pugui viure un any
més, ni tan jove que avui no pugui morir.
·
El jove coneix les regles, però el vell les
excepcions.
·
Envellir és encara l’únic mitjà que la persona
ha trobat per viure molt temps.
·
Aixó dels anys – jo entenc que és bo complir-ne- no és bo
tenir-los.
BON ANY 2004, SENYOR
Bon Any 2004, en el qual ja no calguin menjadors de
beneficèn-cia ni entitats d’ajut d’urgència.
Un
any, el 2004, Senyor, en el qual ens vegis tots agermanats. I
que ens vegis a tots compartir els tresors immensos que Tu ens
ofereixes cada dia.
Senyor, penso viure cada dia del 2004 aixecant el meu somriure
cap a Tu. I el penso acabar, ja al llit, sentint-me a la teva
empara.
I
digues, Senyor, a Maria, la mare de Jesús, que va saber fer en
tot la teva voluntat, que també nosaltres et volem servir.
PENSAMENTS
·
Sols és curiós el qui és instruït.
·
Fes el que estàs fent amb atenció i
responsabilitat.
·
Repetir ajuda a retenir.
·
La premsa informa, la radio conforma i la TV
deforma.
·
Covard: La persona que té el valor de no fer el
que els altres no han tingut més remei que suportar.
·
La força és el dret de les bèsties.
·
Cal tenir per principi no deixar-se persuadir per les paraules
sinó per les raons.
PENSAMENTS
136.El
futur ens inquieta, el passat ens reté i heus aquí perquè el
present se’ns escapa.
137.El que
no parla és possible que no tingui alguna cosa interessant a
dir; el que parla massa és possible que el que diu només
interessi a ell mateix.
138.El que
és capaç de tendresa, és capaç de fermesa.
139.No
importa el resultat; el que val és l’esforç.
140.Els
desitjos insatisfets manen el món; els desitjos satisfets el
paralitzen.
141.
Un amic és
una persona amb la que es pot pensar en veu alta.
142.
Prefereixo molestar amb la veritat que complaure amb adulacions.
LLETANIES DE LA HUMILITAT
( I )
“ O Jesús, bo i humil de cor,
escolteu-me.
Del desig de ser apreciat,
deslliureu-me Jesús.
Del desig de ser estimat..
Del desig de ser
anomenat..
Del desig de ser
honorat..
Del desig de ser lloat..
Del desig de ser preferit
als altres..
Del desig de
ser consultat..
Del desig de ser aprovat..
Del temor de ser
humiliat..,deslliureu-me, Jesús..
Del temor de ser rebutjat..
Del temor de ser calumniat..
Del temor de ser postergat..
Del temor de ser ridiculitzat..
Del temor de ser injuriat..
Del temor de ser sospitós..
Del temor de ser
humiliat..,deslliureu-me,Jesús..
PENSAMENTS
143.
El futur ens inquieta, el passat ens reté i heus aquí
perquè el present se’ns escapa.
144.
Un fracassat és un home que ha comès un error, però no és
capaç de convertir-lo en experiència.
145.
Totes les persones neixen iguals, però és la última
vegada que ho són.
146.
El treball endolceix la vida, però no a tothom els agrada
la dolçor.
147.
Sempre hi ha
una mica de bogeria en l’amor, però sempre hi ha una mica de raó
en la bogeria.
148.
La felicitat mai no és no tenir problemes, sinó saber-se
enfrontar amb ells.
149.
Les persones mediocres solen condemnar tot allò que està
fora dels seu abast.
150.
Sofrim massa pel poc que ens falta i fruïm poc del molt que
tenim.
LLETANIES DE LA HUMILITAT
( I I )
Que els
altres siguin més estimats que jo, Jesús,feu-m’ho desitjar....
Que els
altres siguin més apreciats que jo...
Que els
altres puguin créixer en l’opinió del món i jo hi pugui
disminuir..
Que els altres puguin ser
posats primer i jo deixat de banda..
Que els
altres puguin ser lloats i jo no sigui notat..
Que els
altres puguin ser més sants que jo, mentre que jo arribi a ser
tan sant com sigui el vostre voler..”
Magnífica pregària. Cal demanar a
l’Esperit Sant el do de la fortalesa per recitar aquestes
lletanies amb tot el cor.
QUARESMA 2004 -
PENSAMENTS PER A LA SETMANA
DILLUNS:
“Tu, Senyor, no abandones als qui et cerquen”
DIMARTS
“No guardis rancúnia a ningú per cap ofensa”
DIMECRES
“”Déu anima la perseverança dels qui defalleixen”
DIJOUS
“ Si comencessim a construir la pau allí on vivim”?
DIVENDRES
“ El qui al vespre ha dit el seu “Pare Nostre” pot dormir
tranquil”.
DISSABTE “ Quan se’ns fa fosc és important creure en la Llum”.
DIUMENGE
“ És savi el qui es deixa aconsellar”
Sabies que....
Les multinacionals acaparen el
70% del comerç mundial?
Que l’us d’Internet als països
pobres només abasta el 0,2% de la població, mentre que, als
països rics arriba al 93%?
Que l’interés del deute que el
Tercer Món paga als països industrialitzats és més del doble de
l’ajut que reb?
Que els ingressos mitjos per
habitant del món són de 5000 dólars l’any, mentre que
miltres-cents milions
d’aquests mateixos
habitants malviuen amb 365 dolars l’any? I que, en aquest
mateix món, entre 1989 i 1996, el nombre de multimilionaris va
passar de 57 a 447?
QUARESMA 2004 -
PENSAMENTS PER A LA SETMANA
DILLUNS: La vida és una promesa.Omple-la.
DIMARTS L’amor no és amor si no és compartit.
DIMECRES No esteneu la mà cap a la riquesa sinó cap als
pobres.
DIJOUS Ningú no necessita tant un somriure com aquell que
no en pot donar cap.
DIVENDRES Un esguard radiant alegra el cor.
DISSABTE “Tu ets la meva esperança, Senyor, he confiat en tu
des de petit.
DIUMENGE Serveix als altres però no et serveixis d’ells.
SABIES QUE ....
Que al món hi
ha possiblement 110 milions de mines antipersona, que maten cada
any 26.000 persones?
Que
aconseguir un nou escó al Senat dels Estats Units pot costar
entre 10 i 20 milions de dòlars?
QUARESMA 2004 -
PENSAMENTS PER A LA SETMANA
DILLUNS: “Amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència,
suporteu-vos els uns als altres” Efesis 4,2.
DIMARTS “No hi ha res més honest que dir francament:M’he
equivocat”
DIMECRES “Si no estimés, no seria res”
DIJOUS “Necessito aigua per viure, amics per ésser, i
esperança per caminar.”
DIVENDRES “ Tingueu posades en Déu la fe i l’esperança” 1
Pere 1,21.
DISSABTE “ Un servent del Senyor no s’ha de barallar, sinó que
ha de ser amable amb tothom.” 2 Timoteu 2,24
DIUMENGE “ No siguis avar de dir un “bon dia”: pot trencar una
solitud.”
Sabies que....
Que la riquesa total
de les 10 persones més riques del món equival a una vegada i
mitja els ingressos de tots els països menys desenvolupats
junts?
O que només 360 persones
acumulen tanta riquesa com la meitat de la població mundial?
Que el 4% dels seus ingressos
resoldria els problemes de tots els pobres i que la fortuna de
tres d’aquestes persones és igual al PIB dels 48 països més
pobres del planeta?
Que el món gasta cada any 820
milions de dòlars en armament?
Que el 13 d’octubre de 1999 els
Estats Units es negaren a ratificar el Tractat de prohibició
total d’armes nuclears?
ALMOINA PENITENCIAL 2004
|