I
|
|
ESPECIAL NADAL
DE LA WEB DE LA PARRÒQUIA DE
SANT MARTÍ DE PALAFRUGELL
Cliqueu sobre el
requadre.
|
Especial Nadal |
|
 |
.
|

El
meu pessebre
He fet un pessebre
que sento molt meu,
l’he guarnit amb
gebre
tous de molsa i neu.
Per neu, la farina
que dóna el bon blat,
herba de la fina
per cada sembrat.
El riu s’esllavissa
pel paper d’estany,
formen la bardissa
gallerans de l’any.
D’escorça surera
muntanyes al cel!
Damunt la cinglera
l’ull clar de l’estel.
tinc quatre pastors
a prop les ovelles
que vigila un gos
abrivat d’orelles.
Un pagès amb tralla
que els bous fa llaurar
i un altra que dalla
l’herba del quintar.
La dona que cus,
la que renta a l’horta,
la que mou el fus
al peu de la porta.
I tres Reis amb patge
vestits de setí
que pel seu viatge
cerquen el camí.
Segueixen l’estrella
de l’ull radiant
on s’aturi ella
descavalcaran.
prop del ginebró
del pessebre es troba
de Nostre Senyor
la menuda cova.
La Verge Maria
amb goig el sosté;
(Montserrat Vayreda 2001)
Sant Josep somnia
que serà fuster.
La mula i el bou
no semblen d’argila,
el seu cap es mou
si no se’ls vigila.
Quan a l’establia
em vaig apropant
res no em costaria
de tornar-me infant.
Montserrat Vayreda
2001
FIGURA
DE FANG
Vine fins
al redol que omple la molsa,
desa’m,
amor, al fons del teu cistell:
vull ser
l’infant que l’estelada colga
o que
enlluerna la llum de l’àngel bell.
Figureta
vull ser del pescador
a qui
sempre abelleix un peix de plata
o vailet
dels ramats amb el sarró
i guspires
de foc a cada galta.
Aiguador o
cameller per tu seria
del
pessebre menut i quasi etern
si amb els
teus dits m’acariciava el dia
i amb els teus somnis la nit feta
d’encens.
LA MEVA
FE SENZILLA
Ara que els
homes diuen: - Déu ha mort! .,
confessaré
la meva fe senzilla,
la meva fe
d’infant, Senyor, que és filla
del teu
amor, després de mort, més fort.
També,
Senyor, la meva fe perilla
i temo com
Jonàs no arribar a port,
sempre però
per a la meva sort
el teu
esguard damunt les aigües brilla.
Si visc per
tu i de Tu i sens Tu no visc,
no puc ni
vull, de sobreviure al risc,
negar-me i
renegar-te perquè calles.
Perdona’ls,
que no saben el que fan.
En nom dels meus germans, oh Déu Infant,
t’adoraré
damunt de quatre palles.
Climent Forner (* 1927)
PESSEBRE
Beat aquell qui pot, amb verda molsa
del propi bosc, afaiçonar el pessebre
on llisca el riu en forma de culebra,
i el suro bru, per ell llevat, empolsa
de lleu farina, i la cirera dolça
D’arboç agença amb mà subtil d’orfebre
i en prat de trèvol, on es peix la
zebra
posa eglogals silencis de simolsa.
Beat aquell qui té un bou i una mula
i amb villancets de
musical desvari,
com els pastors, el
cant intern modula.
I té un infant que sap la profecia
del rei que ve damunt d’un dromedari
seguint l’estel de l’eterna Epifania.
Carles Fages de Climent
Esbós del Nadal
I vindrà el Nadal
La festa entranyable;
Amb joia d’Infant
Volem celebrar-la.
Com Nadal d’abans
Sens parafarnàlia;
Àpats i regals
Fan la festa pagana.
S’omplen de fatics
Oblidant la calma;
Senzillesa humil
Fora més lloable.
El Jesús Infant
Plora d’enyorança;
No recorden mai
Que nasqué a l’estable.
La família en pe
-ritual de diada-
Lluiran joiells
I roba de marca.
Això els benestants...
Però els miserables
El fred notaran,
Soledat i
llàgrimes.
Què podríem fer
Per a remeiar-ho?
El món és així...
No podem canviar-lo?
Amb l’ajut de Déu
I l’esforç unànime
Posarem remei...
Un Nadal més apte!
Lluïsa Juriol
2006
ET TRASPASSARÀ L’ÀNIMA
Infant, la
cambra és freda i el teu mantell té un blanc
de núvol i
magnòlia, de tebi glop de llet...
El vent
esqueixa branques ardent com l’alta sang
i t’apareix
un àngel amb un cabell desfet.
“El que ha
fet les maresmes i els rius i aquest desmai
de sàndals
i d’espigues i els coloms del teu pit,
en el
ventre de seda et posarà l’esglai
d’un batec
viu que pobli la teva verge nit.”
Mare,
vestida encara de cel i d’assutzena,
oh galta de
poncella, isarda, tota plena,
lenta per la muntanya, l’ull humit i
beat...,
trista,
trista com l’aigua de l’estany que ara mires
el mur
despullat d’àngel i el mantell maculat
pel pol·len
d’or que inunda tot l’aire que respires.
Mercè
Rodoreda (1908 – 1983)
a AGONIA DE
LLUM - 2002
NADAL - A la meva germana-
Anem de pressa
cap a la taula,
que la paraula
avui no cal.
Fora fatigues!
Les mans gasives
són més amigues.
Ja és Nadal!
Qui no té penes
té nits serenes;
que la família
és un puntal.
Mes, si això falla
i tot s’encalla,
nadal no calla:
ja ve Nadal!
Damunt la roba,
en una cova,
la bona nova
lliura del mal.
Infant santíssim,
fill de l’altíssim,
alè suavíssim:
llum de Nadal!
És a la porta,
presència forta
que ens reconforta
sempre que cal.
I quan la vida
rep la ferida
punyent, sentida,
del temps que passa
i que traspassa
com un punyal,
calla i espera
mirant enrera,
sense quimera,
el vell Nadal!
QUIM PLA.
Nadal 2003.
L’ESTEL DE
REIS
Porto en els
ulls una llum benaurada
que en mi, avui,
venç tot recel, tot turment:
m’ha despertat
el sol d’or, dolçament,
com si,
d’infant, la claror em fos tornada.
És perquè el
cor, amb sa fe il·luminada,
torna a jugar
amb l’estel clar i resplendent
que el meu
balcó, els tres Sants Reis d’Orient
li han deixat,
el matí, amb la rosada.
Joc de Nadal,
tremolós de bondat...
Joc innocent, de virtuts perfumat...
Joc de Jesús,
en la humil establia...
Pel meu
pessebre, els tres Reis ja han passat,
però amb
l’estel que al balcó li han deixat
ja sempre més
el meu cor jugaria!
Joan Llongueras (1880 – 1953)
NIT D’HIVERN
A l’hivern,
quan els llops petgen la neu
dels cimals i
les nits de lluna plena
posen pètals de
lliri a la carena
i al caminal,
mon cor esdevé breu
com el cor de
colom que té la nena
acabada de
néixer; se’m fa lleu,
dòcil, l’aire
dels somnis –rera meu,
em creixen unes
ales d’assutzena.
I la flor d’un
estel lluu al finestral;
i després –no
sé com- veig com s’atura
un arcàngel de
nacre al meu capçal
i em sento una
miqueta criatura.
I penso en la
nit clara de Nadal,
quan els àngels
–no els llops – van de pastura.
Ramon Bech
a OBRA POÈTICA,
1992
LES FIGURES DEL PESSEBRE -fragment-
El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre
una a una han tornat.
...
Figures eternes
de vida senzilla,
vosaltres sou llum
que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món
porteu resplendor.
Oh, fràgils figures
de Nostre Senyor.
Joan Llongueres
(1880-1953)
NOSTÀLGIA
Com puc
tornar a sentir l’alegria?
L’alegria
que de nen em venia a trobar.
L’alegria
que traspuava la meva innocència.
L’alegria
dels anys que mai tornaran.
Aquella
alegria dels temps de Nadal!
Com puc
tornar a sentir l’alegria?
L’alegria
dels éssers que no són aquí.
L’alegria
d’una taula parada amb mesura.
L’alegria
senzilla dels minsos regals.
Aquella
alegria dels temps de Nadal!
Com puc
tornar a sentir l’alegria?
L’alegria
joiosa d’un primer pessebre
L’alegria
dels cants que brollaven del cor.
L’alegria
serena d’una Missa del gall.
Aquella
alegria del temps de Nadal!
Com pots
tornar a sentir l’alegria?
Ficant-te a
la pell del nen que vas ser.
Estimant de
veritat a tots els que et volten.
Pensant que
ets aquí per qui t’ha ajudat.
Sentiràs l’
alegria del temps de Nadal!
Joan Vilardell i
Caixàs
Nadal de 2006
SONET
NADALENC
Venturós qui guarneix en son cor
- molsa i grèvol- la pau d'un
pessebre
i esbatana la humida palpebra
cor endins a la llum que no mor.
Qui s'agença un Nadal per conhort
amb l'encís delicat de l'orfebre,
un Nadal que esvaint la tenebra
fa més pura l'estrella que és
nord.
Venturós qui gronxola l'Infant
i oblidant-se del món un instant,
i, de viure, a la Vida s'atansa.
Venturós qui amb el misteri reviu
cada jorn amb plaer renadiu
en un íntim esclat retrobant-se.
Miquel
Martí i Pol
1929 -
2003
Esbós del
Nadal
I vindrà el
Nadal
La festa
entranyable;
Amb joia
d’Infant
Volem
celebrar-la.
Com Nadal
d’abans
Sens parafarnàlia;
Àpats i regals
Fan la
festa pagana.
S’omplen de
fatics
Oblidant la
calma;
Senzillesa
humil
Fora més
lloable.
El Jesús
Infant
Plora
d’enyorança;
No recorden
mai
Que nasqué
a l’estable.
La família
en pe
-ritual de
diada-
Lluiran
joiells
I roba de
marca.
Això els benestants...
Però els
miserables
El fred
notaran,
Soledat i llàgrimes.
Què podríem
fer
Per a
remeiar-ho?
El món és
així...
No podem
canviar-lo?
Amb l’ajut
de Déu
I l’esforç unànime
Posarem remei...
Un Nadal
més apte!
Lluïsa Juriol
2006

1.
Aquell pot negar Déu davant una nit estrellada, davant la
tomba dels seus éssers més estimats, davant del martiri, és o un
gran infeliç o un gran culpable. G Mazzini)
2.
L'egoisme és l'únic ateisme vertader; la generositat, el
desinterès, l'única vertadera religió
3.
No cal oblidar que quedar-se enrere és no avançar.
4.
Jamai faríem res si volguéssim assegurar per endavant
l'èxit de les nostres empreses.(Napoleó ?)
5.
El que fa sofrir al proïsme es perjudica a sí mateix. El
que ajuda als demés, s'ajuda a sí mateix(Tolstoi)
6.
El que s´arrepenteix d'haver pecat és quasi innocent
(Sèneca)
7.
Tots marxem esgarriats; el menys imprudent és aquell que
més aviat arriba a penedir-se (Voltaire)
8.
La consciència de l'home recte se'n riu dels enganys de
la fama (Ovidi)
9.
Poques coses desmoralitzen tant com la injustícia feta en
nom de l'autoritat i de la llei (Concepció Arenal )
10.
L'avarícia sembla no tant un vici com una trista prova de
bogeria.
11.
El més ric de les persones és l´estalviador; el més
pobre, l´avar.
12.
L'avar experimenta a la vegada totes les preocupacions
del ric i totes les penalitats del pobre.(Albert Guinou )
13.
És una bogeria manifesta viure precàriament per tal de
poder morir ric.
14.
L'avarícia ho perd tot per voler-ho tot.
15.
La beguda apaga la set, el menjar la fam; però l´or no
apaga mai l'avarícia. (Plutarco)
16.
L'avarícia és corruptora de la fidelitat, de l'honradesa,
i de totes les demés virtuts.(Salustio)
17.
Al pobre li manquen moltes coses, però a l'avar li
manquen totes. (Publio Siro)
18.
Feu bé als qui us volen mal (S.Lluc)
19.
És més difícil no fer mal que fer bé (Concepció Arenal)
20.
L'alegria de fer el bé estar en sembrar, no està en
recollir.
21.
N'hi ha prou amb un minut per fer un heroi; però es
necessita tota una vida per fer un home de bé.( P.Brulat)
22.
El bé que hem fet ens dóna una satisfacció interior, que
és la més dolça de totes les passions. (Descartes)
23.
Quin bon negoci és fer el bé (Manuel Tamayo)
24.
No tanquis mai la mà; no hi ha manera millor de fruir
dels bens que donant-los.(Gonzalo de Cordova)
25.
Els bens ,si no són compartits, no són bens.
26.
No hi mitjà més eficaç per fer-se bo que fer el
bé.(Concepció Arenal)
27.
Quan més bona és la persona , tant més difícilment
sospita de la maldat dels altres.(Cicerón)
28.
Quan vegis una persona bona, mira d´imitar-la; quan vegis
una persona dolenta, examína´t tu mateix. (Confuci)
29.
No saber mostrar-se bo amb els dolents és una prova de
que hom no és bo del tot.(S. Francesc de Sales)
30.
La bondat és el que importa, doncs és el bàlsam que posa
una mica de suavitat en qualsevol ferida amarga (S.Pius X )
31.
Que l´home sigui noble, caritatiu i bo ! puig això sol el
distingeix de tots els altres éssers! (Goethe)
32.
Tota altra ciència és nociva a aquell que no posseix la
ciència de la bondat.(Montaigne)
33.
Les bones accions refresquen la sang i donen somnis
feliços
34.
Sempre he cregut que la bondat no és altra cosa que la
bellesa posada en acció.(Roussseau)
35.
No n’hi ha prou en ser bo; calñ mostra-ho (Sagasta)
36.
En tota persona bona hi habita Déu (Sèneca)
37.
Gran part de la bondat consisteix en voler ser bo(Sèneca)
38.
No es pot ser bo a mitges. (Sèneca)
39.
Cal tenir per certa que no hi ha res de ferm en les coses
humanes, i així no t’alegraràs massa en la prosperitat ni
t’enfonsaràs en les adversitats. (Sòcrates)
40.
Em trenca el cor en pensar com tot en el món passa i no
deixa petja.
41.
Set vegades caurà el just i s’aixecarà; però els impius
es precipitaran en el mal (Proverbis)
42.
Cosa perversa és no allargar la mà al caigut (Sèneca)
43.
Pren des del principi les coses amb calma, no pretenguis
miracles i el Senyor t’ajudarà.
44.
El respecte al dret de l’altre és la pau.(Benito Juàrez)
45.
Moral és el respecte a un mateix i a la societat.
46.
L’únic mitjà de sortir guanyant d’una discissió és
evitar-la.
47.
Una gran persona demostra la seva grandesa per la forma
en què tracta els petits.
48.
Una gota mel caça més mosques que un bidó de fel. H
Lincoln.
49.
Als inexperts els mata la seva falta d'experiència, i als
necis la seva despreocupació.
50.
La discreció i la intel·ligència seran els teus
protectors.
51.
No busquis baralles amb ningú, si ningú t’ha fet mal.
52.
Es preferible que el consell precedeixi a l’acció i no
que l’ arrepentiment la segueixi.
53.
La força és la forma en què les persones demostren la
seva incapacitat.
54.
El covard sols amenaça quan es troba segur.
55.
L´home és l’únic animal que embrut l’aigua que beu, talla
l’arbre que li fa ombra, i mata sense tenir gana.
56.
Tothom sap en quin món tindrà el seu fill, però ningú sap
quin fill portarà al món.
57.
La vida és massa curta per cansar als altres explicant
les nostres petites gestes.
58.
No deixis per demà l’ajuda que puguis fer avui.
59.
Les dictadures, el proletariat, la violència i les
persecucions religioses..són el resultat fatal d’una pèssima
interpretació de les lleis de la natura.
60.
La felicitat no està en els llocs, sinó en les persones
que els habiten.
61.
L’amor és la força més humil, però la més poderosa de que
disposa el món. Gandhi.
62.
Hem de pregar per la pau, però també hem de treballar pel
desarma i la suspensió de les probes d’armes. Hem d’utilitzar la
nostra intel.ligència rigorosa per planejar la pau com l’hem
utilitzat per planejar la guerra. Martin Luther King
63.
El que no viu per servir, no serveix per viure.
64.
A vegades el progrés és la capacitat de l´home per
complicar el que és senzill.
65.
L´home és un troç de l’univers,fet vida.
66.
No veiem les coses com som, sinó com som nosaltres.
67.
L’amor dels justos és vertader, el dels impius és
pervers.
68.
No acusar a un mateix ni als altres de les nostres
desgràcies, aquesta és la veritable saviesa.
69.
La genialitat es composa del 2 % de talent, i el 98 % de
perseverant aplicació.
70.
Una persona prudent no comença la casa pel teulat.
71.
Es impossible vèncer amb arguments a un ignorant.
72.
Mira de ser més savi que els demés, però no ho diguis.
73.
Una sola cosa sé i és que no sé res. Sòcrates.
74.
El que es riu del que no sap i critica el que no ha
investigat és o està en camí de tornar-se ximple.
75.
Qui es creu massa important per fer treballs petits, tal
vegada és massa petit per fer grans treballs.
76.
Les idees pràctiques, sols són pràctiques, si es posen en
pràctica.
77.
Un fracàs és sols el condiment que donarà gust al èxit.
78.
La bellesa del cos és simplement animal, sinó va
acompanyada de la intel·ligència.
79.
Quan un cau, s’aixeca; quan perd el camí, torna Cap a
ell. Proverbis.
80.
El neci mostra de seguida el seu enuig; el prudent passa
per alt l’ofensa.
81.
És una rucada i una vergonya respondre abans d’escoltar.
Salomó
82.
La joventut és una malaltia que es cura amb el temps.
83.
Millor és ser governat, que governar a estúpid.
Demòcrates.
84.
Els xerrameques, com la cotorra, destrueixen el plaer de
la conversació.
85.
La gota d’aigua desfà la pedra, no per la seva força,
sinó per la seva constància.
86.
Les ferides que no es veuen són les més profundes.
Shakespeare
87.
L’absència revifa l’amor; la presència, l’enforteix.
88.
La força de les dones està en la seva debilitat.
Fontanelle.
89.
Cal haver estat derrotat dues o tres vegades per ser
algú. Turenne.
90.
El més desgraciat dels homes és aquell que no sap
suportar una desgràcia. Franklin.
91.
Caminant ! No hi camí; es fa camí caminant-A.Machado.
92.
Els fruits del destí cauen pel seu propi pes, quan estan
madurs. Schiller
93.
Recorda’t de conservar el cap serà en els esdeveniments
greus. Horacio.
94.
No tot el que és gran és bo; més tot el que és bo és
gran.
95.
Si el gra de blat no mor, no dóna fruit. Evangelis.
96.
La discreció en les paraules val més que l´eloqüència.
Bacon
97.
Déu sempre perdona. L'home a vegades. La natura...mai.
Greenpeace.
98.
Naixem plorant, vivim queixant-nos i morim
desil·lusionats. Tomàs Fuller
99.
Tots naixem originals...i morim còpies.
100.
No hi ha dia més perdut que aquell en el que no hem
rigut. Chamfor.
101.
La única manera de posseir un amic és ser-ho. Emerson
102.
La veritable amistat és com la fosforescència:
resplendeix millor quan tot s´ha enfosquit. Rabindranat
Tagore.
103.
Tots els cementiris del món estan plens de gent que es
considerava imprescindible.
104.
No obris els llavis si no estàs segur de que el que vas a
dir és més bonic que el silenci.
105.
En la rosada de les petites coses, el cor troba el seu
matí i pren la seva frescor. Khalil Gibron.
106.
No n’hi ha pro amb adquirir saviesa, és precís usar-la.
Ciceró
107.
L’amic ha de ser com el diner, que abans de
necessitar-lo, se sap el valor que té.
Instruccions de vida
1.
No creguis tot el que escoltis, no gastis tot el que
tens, ni dormis tot el que vulguis.
2.
Quan diguis “perdó “ , mira als ulls de la persona a qui
li parlis.
3.
No jutgis la gent pels seus parents.
4.
Parla poc i pensa ràpid.
5.
Recorda els tres punt de la R: Respecte per a un mateix,
respecte pels altres, responsabilitat pels teus actes.
6.
No deixis que una petita discussió arruïni una gran
amistat.
7.
Recorda que a vegades el silenci és la millor resposta.
8.
Llegeix més llibres i mira menys la televisió.
9.
Prega. Hi ha molt de poder en les pregàries.
10.
Si guanyes molts diners, inverteix-los en ajudar als
altres; així experimentaràs el que és ser veritablement ric.
11.
Jutja l’èxit per allò que has tingut d’abandonar per
aconseguir-lo.
IDEES
1.
El que condueix i arrastra el món no són les màquines
sinó les idees. Víctor Hugo
2.
Una persona avorrida és la que et priva de la soledat
sense oferir-te companyia.
3.
El pobre té carència de moltes coses; però el avar té
carència de tot.
4.
Gent....Infinitat ! Persones...Molt poques !
5.
Hi ha persones que lluiten un dia i són bones. N’hi ha
d’altres que lluiten un any i són millors .N’hi ha que lluiten
molts anys i són molt bons. Però n’hi ha que lluiten tota la
vida: aquests són imprescindibles.
B.Brecht
6.
Totes les persones neixen iguals, però és la última
vegada que ho són
7.
El viatge més llarg és el que es fa a l’interior d´un
mateix. Abraham Lincoln
8.
Quan vegis una persona bona, mira d’imitar-la; quan vegis
una persona dolenta, examina’t tu mateix. Confuci
9.
La confiança en un mateix és el primer secret de l’èxit.
10.
Moltes persones no s’equivoquen mai perquè no es proposen
res raonable.
11.
Un fracassat és un home que ha comès un error, però que
no és capaç de convertir-lo en experiència.
12.
De tots els animals de la creació, l´home és l’únic que
beu sense tenir set, menja sense tenir gana i parla sense tenir
res a dir.
13.
El nostre caràcter és el resultat de la nostra conducta.
Aristòtil.
14.
No jutgeu i no sereu jutjats. En la mesura amb què
mesureu, sereu mesurats. Jesucrist
15.
La vida és tan curta i l’ofici de viure tan difícil, que
quan hom comença a aprendre’l, ja ha de morir.
16.
Totes les persones que no tenen res important a dir,
parlant cridant.
17.
És molt trist escoltar a un que no s’escolta a sí mateix.
18.
La majoria de la gent confon l’educació amb la
instrucció.
19.
L’educació és una bona assegurança per a la vida.
20.
La moderació és sempre la tàctica preferible.
21.
Sols pensar en trair és ja una traïció consumada.
22.
El món no està amenaçat per les males persones, sinó per
aquells que permeten la maldat. Robert Einstein.
23.
El comportament és un mirall en el que cada ú mostra la
seva imatge.
24.
A vegades costa més eliminar un sol defecte que adquirir
cent virtuts.
25.
L`èxit té molts pares, però el fracàs és orfe.
J.F.Kennedy
26.
La disciplina és la part més important de l’èxit.
27.
He tingut èxit en la vida. Ara intento fer de la meva
vida un èxit. Brigitte Bardot
28.
En la vida real, el que no es rendeix és un valent.
29.
La terra no l’hem heretada dels nostres pares, sinó
donada en préstec pels nostres fills.
30.
Complim la tasca de viure de tal manera que quan morim,
fins i tot el de la funerària ho senti.
31.
No tota relliscada significa una caiguda.
32.
És infinitament millor deixar-se enganyar deu vegades que
perdre una vegada la fe en la humanitat.
33.
“No sento el més petit desig de jugar en un món en el que
tothom fa trampa” François Mauriac.
34.
“ La igualtat en la riquesa ha de consistir en què cap
ciutadà sigui tan opulent que pugui comprar a un altre, ni cap
tan pobre que es vegi necessitat de vendre’s.
35.
Més que les idees el que separa les persones són els
interessos.
36.
Els homes vulgars han inventat la vida de societat perquè
els és més fàcil suportar els demés que suportar-se a sí
mateixos.
37.
D’homes és equivocar-se; de bojos persistir en el error”
Ciceró.
38.
El camí més segur cl del mig. Ovidi.
39.
La vida és fascinant: Sols cal mirar-la amb els ulls
clars.
40.
La vida és com una llegenda: No importa que sigui llarga,
sinó que sigui ben narrada.
41.
No ens prenem la vida massa seriosament, puig d’aquesta
no en sortirem pas vius.
42.
El que no valora la vida, no se la mereix.
43.
No hi ha passatgers en la nau espacial de la Terra; tots
som tripulants.
EL VALOR DEL TEMPS
1.
Per adonar-se del valor d’any: pregunteu a un estudiant
que ha fallat en un examen final.
2.
Per adonar-se del valor d’un mes: pregunteu a una mare
que ha infantat un nen prematur.
3.
Per adonar-se del valor d’una setmana: pregunteu a un
editor d’un setmanari.
4.
Per adonar-se del valor d’una hora: pregunteu a uns
enamorats que esperen veure’s.
5.
Per adonar-se del valor d’un minut: pregunteu a una
persona que ha perdut el tren, l’autobús o l’avió.
6.
Per adonar-se del valor d’un segon: pregunteu a una
persona que ha sobreviscut a un accident.
7.
Per adonar-se del valor d’un milisegon: pregunteu a la
persona que ha guanyat una medalla d’or a les olimpíades.
El temps no espera per a ningú.
Atresora cada moment que tinguis i VIU sense esperar.
AIXÓ DE...
A això de caure i
tornar-te aixecar, de fracassar i tornar a començar, de seguir
un camí i haver de deixar-lo, de trobar el dolor i haver
d’afrontar-lo...d’això no en diguis adversitat! Digues-ne
SAVIESA.
A això de sentir la
ma de Déu i sentir-te impotent, de fixar-te un objectiu i
seguir-ne un altre, de fugir d’una prova i haver d’encarar-t’hi,
de planejar una volada i haver de retallar-la, de voler i no
saber, d’avançar i no arribar...A tot això no ho anomenis
càstig, digues-ne ENSENYAMENT.
A això de passar
junts dies radiants, dies feliços i dies tristos, dies de
solitud i dies de companyia.. a això no ho anomenis rutina,
digues-ne EXPERIÈNCIA.
A això de que els
teus ulls mirin i les teves orelles escoltin , el teu cervell
funcioni , les teves mans treballin , la teva ànima s’elevi la
teva sensibilitat reaccioni i el teu cor estimi...a això no ho
anomenis poder humà sinó MIRACLE DIVÍ.
A això de que els
teus ulls puguin llegir aquest missatge i tinguis temps per
fruir-lo, que escoltis una música suau i tinguis la sensació de
ser estimat...A això no ho anomenis casualitat, digues-ne
AMISTAT. Per això vaig pensar en tu i vaig decidir escriure-ho.
Que passis un bon dia.
ARRISCA’T
Riure és arriscar-se a semblar tonto.
Plorar és arriscar-se a semblar sentimental.
Pretenir algú és arriscar-se a comprometre’s.
Expressar sentiments és arriscar-se a ser rebutjat.
Exposar els teus somnis és arriscar-se a fer el ridícul.
Estimar és arriscar-se a no ser correspost.
Avançar-se en presència d’adversitats és arriscar-se a fallar.
Però els riscs s’han de prendre, perquè el més gran de tots els
perills de la vida és no arriscar-se mai.
La persona que no arrisca res, no fa res, no té res, no és res.
Pot evitar el patir, però no pot aprendre, sentir, canviar,
créixer o estimar. És un esclau encadenat per les seves
incerteses i dubtes.
Sols la persona que arrisca és
lliure.
CONSELLS
Menja solament el
necessari per sentir-te bé,
Dorm només quan
tinguis son.
Abraça molt i estima
molt, perquè la vida és alegria.
Demana! Sempre hi
haurà algú disposat a donar-te alguna cosa que puguis
necessitar.
Despenja’t del
passat. Qui viu del passat és un museu amb cames.
Para de
preocupar-te! Perdona’t de les teves burrades i fracassos.
Prega sempre per
donar gràcies.
Has rebut molt
més del necessari per créixer i ser feliç.
No perdis el temps
en decisions inútils.
En lloc de cridar
canta; pren una dutxa freda, dóna una volta amb bicicleta o fes
una passejada.
Desisteix de
posar-te en la vida dels altres.
Cuida de tu mateix
com si estiguessis cuidant del teu millor amic.
No tinguis por
d’equivocar-te una altra vegada. Simplifica la teva vida.
A vegades és bo
perdre un xic de temps somniant.
Creu en la bondat de
les persones.
Els grans amics no
es perden en petites discussions. Si es perden es que no eren
amics i molt menys grans amics.
En cas de dubte
segueix la flaire que ensumi el teu nas.
Sàpigues que la
felicitat del que està al teu costat depèn de la teva felicitat.
Sigues sempre molt feliç.
|